Amnistia acusa les farmacèutiques del bloqueig intencionat de la vacuna als països pobres

Amnistia Internacional acusa les farmacèutiques d'impedir que la vacunació contra la Covid-19 arribi als països pobres. En un informe publicat aquest dimecres denuncia que només el 0,3% de les vacunes administrades arreu del món han arribat als països pobres, mentre que el 80% han anat als països rics. Als països amb ingressos baixos i mitjans-baixos, menys del 10% de la població està vacunada, mentre que als països rics hi ha el 55% de la gent vacunada... i qui no ho està, majoritàriament, és perquè no vol. 

Per això, Amnistia Internacional llança una campanya global per demanar comptes als estats i les grans farmacèutiques. La campanya "Compte enrere de 100 dies: 2.000 milions de vacunes contra la Covid-19 ara!" exigeix que es compleixi l'objectiu de l'OMS de vacunar el 40% de la població dels països amb menys ingressos abans que acabi l'any. 

Compartir la tecnologia

Davant d'aquesta desigualtat tan gran, Amnistia Internacional acusa directament les farmacèutiques. AztraZeneca, BioNTech, Johnson&Johnson, Novavax i Pfizer s'han negat a facilitar la immunització per a tothom. Primer, perquè, malgrat les circumstàncies, una pandèmia que arriba a tots els racons del planeta, no han volgut renunciar als drets de propietat intel·lectual ni han accedit a compartir la tecnologia de les vacunes, i segon, perquè no donen prioritat als lliuraments als països pobres.

"Tot i que la majoria de les farmacèutiques han rebut milers de milions de dòlars en fons governamentals i ordres de compra avançades", els desenvolupadors de les vacunes han "monopolitzat" la propietat intel·lectual, han "bloquejat" les transferències de tecnologia i "han exercit de lobbies de manera agressiva" contra les mesures que podrien expandir la manufactura global d'aquestes vacunes, diu l'informe.

Drets humans i negoci

Segons Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional, les sis farmacèutiques estan alimentant una "crisi de drets humans sense precedents"

"Hauria de ser hora d'aturar aquestes empreses, que han creat vacunes tan ràpidament, com herois. Però en lloc d'això, per vergonya seva i la nostra aflicció col·lectiva, el bloqueig intencionat del coneixement que apliquen les grans farmacèutiques, així com el fet que remen a favor dels estats rics, han comportat una escassetat de vacunes completament previsible i devastadora per a molts altres."

I això que els principals experts mundials no s'han cansat de repetir que només la vacunació a tot el món podrà posar el virus sota control. En algunes zones de l'Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, la falta de vacunes ha portat al límit els seus sistemes sanitaris i desenes de milers de morts s'haurien pogut evitar.

"Està enfonsant parts de l'Amèrica Llatina, l'Àfrica i l'Àsia en crisis renovades, pressionant sistemes de salut debilitats fins al límit i causant desenes de milers de morts evitables cada setmana. En molts països pobres, ni tan sols els treballadors de la salut ni les persones en risc han rebut la vacuna."

Amnistia recorda els tractes foscos que van tancar les farmacèutiques amb els països rics, en què no es va fer públic el preu pactat per cada dosi. Només 3 d'aquestes empreses, BioNTech, Moderna i Pfizer, les que no venen a preu de cost, hauran guanyat 130.000 milions de dòlars a finals de l'any que ve. Per això l'ONG els recorda la seva responsabilitat en matèria de drets humans. "Els beneficis no s'haurien d'anteposar mai a les vides", ha afegit Callamard.