Pastors d'ovelles que no troben terres per pasturar: "Hem de competir entre nosaltres"

Prem Puig, pastor de la Garrotxa, denuncia que el sistema de subhastes de pastures públiques beneficia els ramaders amb més poder adquisitiu
Paula Núñez Gubert
TEMA:
Ramaderia

En Prem Puig té un ramat de 80 ovelles a la Garrotxa. És un dels pocs pastors que continua fent la transhumància. Això implica que a l'estiu, per alimentar el bestiar, es desplaça a cotes més altes. Però aquesta temporada encara no sap quin serà el seu destí.

La muntanya de titularitat pública on anava amb un grup de pastors ha sortit a subhasta i se n'ha doblat el preu. Veu molt difícil poder-hi accedir, i ho ha denunciat a les xarxes socials.


"Hem de competir entre nosaltres i acaba sempre adquirint les terres qui té més força econòmica. I moltes vegades, per especular o generar negoci a través de quelcom que és públic."

La dificultat de disposar de terrenys de pastura toca de ple els pastors d'ovelles sense terres pròpies. L'oví ha perdut presència en els últims anys i tenen menys poder adquisitiu que altres sectors com el boví, que pot oferir més diners per les muntanyes.

El responsable d'oví i cabrum d'Unió de Pagesos, Jordi Carchart, alerta que la desigualtat que generen les subhastes amenaça la supervivència del sector.

"Si els ramats d'ovelles no poden anar a les muntanyes, per al 90% dels pastors pot suposar el tancament de l'explotació. És un temps en què les ovelles mengen a la muntanya i el pastor pot aprofitar per fer altres feines."


A Catalunya, més de la meitat de la superfície de pastura, un 51%, és pública. Això representa més de 300.000 hectàrees, que s'adjudiquen mitjançant subhastes públiques.

Els criteris i la gestió depenen de qui n'és el propietari: d'una banda, els ajuntaments, que tenen autonomia municipal per decidir-ho, i de l'altra, la Generalitat. El Departament d'Acció Climàtica defensa que aquest sistema és la manera més justa de repartir un recurs públic amb igualtat de condicions.

El Secretari d'Agenda Rural de la Generalitat, Oriol Ansón, admet que el factor econòmic genera competència entre els ramaders i s'obre a aplicar "mesures correctores" en algun cas.

El sector demana canvis

Unió de Pagesos assenyala que, tot i que el model actual beneficia el sector boví, més fort econòmicament, el funcionament actual perjudica a tots els ramaders i els pot arribar a enfrontar.

Demanen una millor gestió de les muntanyes i que s'estudiïn alternatives. Es fixen en el model francès, on les subhastes funcionen amb puntuacions, es fan sortejos en cas d'empat i s'aposta per la rotació de pastures.

 

ARXIVAT A:
Ramaderia
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut