Microalgues capaces de menjar-se els contaminants de les aigües subterrànies

La crisi climàtica afavoreix que patim més sequeres i més llargues, i aquest fenomen extrem, al Mediterrani i, en concret, a Catalunya, anirà en augment, com adverteixen els científics que elaboren l'Informe Climàtic de l'ONU, l'IPCC.

Els recursos hídrics que tenim són una joia de la qual depèn la nostra supervivència, recursos com l'aigua que hi ha sota terra. Doncs bona part d'aquestes aigües subterrànies tan preuades estan contaminades. En concret, a tot Europa, es calcula que el 13% de les aigües subterrànies analitzades superen els llindars permesos de nitrats i el 7% de pesticides.

Però, a Catalunya, la xifra és molt pitjor. Segons l'Agència Catalana de l'Aigua, l'excés de nitrats en contamina el 46%. I són aigües que és molt difícil depurar-les. Fins ara... perquè un equip de científics catalans ha trobat la manera de fer-ho, dins d'un projecte que va néixer per la gran necessitat de recuperar aquesta aigua i perquè eren conscients de la problemàtica.

Carme Biel, investigadora de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, l'IRTA, és membre d'aquest projecte europeu, explica aquesta contaminació.

"Tenim un recurs preciós contaminat, i és una contaminació que prové de l'agricultura, per tota la fertilització tan mineral com orgànica, i de la ramaderia, perquè s'estan fent servir els purins i totes les dejeccions ramaderes en la fertilització. A banda d'això, també hi trobem pesticides."

Les algues, la clau

La clau de la depuració de l'aigua són les algues. Un descobriment fet per científics com Carles Vinyes, investigador de sostenibilitat i biosistemes de l'IRTA: "Vam observar les algues que creixen als canals de reg, com es comportaven. Les algues es menjaven literalment els contaminants".

Algues que es van endur i estudiar, i van comprovar que utilitzen els contaminants per créixer, són el seu aliment. Així que la solució estava en la natura. A partir d'aquí van idear un sistema senzill, el primer per eliminar pesticides i nitrats, que a més ocupa poc espai, és fàcilment instal·lable i és ecològic. 

Uns tubs submergits en l'aigua envien llum a les algues a totes les profunditats perquè facin la fotosíntesi. Elles fan la resta de la feina. Després l'aigua passa per un filtre de serradures de fusta i suro per eliminar el poc que quedi. El sistema elimina fins al 70% dels nitrats i fins al 90% dels pesticides. I l'aigua surt cristal·lina, 100% potable.

En el projecte, hi han participat diversos centres científics com l'IRTA, l'IDAEA o el CSIC i la intenció és aplicar-lo a tot Europa. Se'n beneficiarien 20 milions de persones que viuen en zones rurals, per beure-la directament o utilitzar-la per produir aliments, en l'agricultura i la ramaderia.

Una alta concentració de nitrats en l'aigua és altament perjudicial per a la salut i la vida aquàtica, i fa que aquesta aigua no es pugui consumir. I un dels mèrits del projecte és, com reconeix Carles Vinyes, que el fruit de la investigació es pot posar en marxa immediatament.

"Tenim una gran necessitat d'utilitzar qualsevol massa d'aigua a causa de la crisi climàtica. I aquí, a la Mediterrània, és bàsic! És essencial per a comunitats humanes petites i per al sector de la ramaderia."

El Maresme, de les zones més afectades

I a Catalunya especialment. En 30 comarques, s'hi han detectat nivells de nitrats que dupliquen el límit legal, 185 municipis. I els que s'enduen la pitjor part són alguns del Maresme, una comarca amb una forta presència de cultius en hivernacle (sobretot plantes ornamentals) que requereixen molts fertilitzants.

A més a més, el sòl d'aquesta zona és molt sorrenc i això fa que el nitrogen s'escoli amb facilitat cap al subsòl, i arribi a les aigües subterrànies, que s'acaben contaminant. A Vilassar de Mar, el municipi amb les xifres més altes de contaminació, s'hi han detectat 638 mil·ligrams de nitrats per litre (mg/L). La dada multiplica per 12 el llindar de potabilitat recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que se situa en 50 mg/l, el mateix límit que estableix la normativa vigent a l'estat espanyol sobre qualitat de l'aigua.

A Osona, al segon lloc de la llista, també s'hi han detectat nivells disparats. Es tracta d'una comarca amb un problema històric de dejeccions ramaderes i on la indústria porcina és tan important.

Altres localitats del Bages, del Segrià i de les Terres de l'Ebre també superen el límit. Les dades s'obtenen gràcies als mesuraments que l'Agència Catalana de l'Aigua fa arreu del país, una informació que fan pública.

El 2021 en van ser uns 900 els punts analitzats. Però s'ha de tenir en compte que no es poden fer exhaustivament a tots els municipis. Entre altres motius perquè les masses d'aigua no entenen de límits municipals. Així que, per exemple, no hi ha dades de poblacions com Alcarràs, un dels pobles amb més granges.

I com que és tan difícil depurar aquestes aigües, els contaminants s'hi van acumulant. Si el 1998 el govern considerava que el 11,7% era "zona vulnerable per excés de nitrats", ara el percentatge s'ha enfilat fins al 40%.

Espanya s'enfronta a sancions per denúncies continuades de la Comissió Europea per incompliment de la normativa comunitària. El sistema de depuració desenvolupat per aquest equip de científics catalans, dins del projecte europeu Life Spot, dona molta esperança per poder recuperar els pous subterranis. Però, sens dubte, calen mesures contundents per aplicar pràctiques agrícoles i ramaderes més sostenibles i, en definitiva, més lògiques.