L'Eurocambra demana que la violència masclista es consideri crim greu a tot Europa

Primer pas perquè la violència contra les dones sigui un eurodelicte. El Parlament Europeu ha votat aquest dijous a favor que s'incorpori la violència masclista a la llista de crims greus que es combaten de manera comuna i que s'imposin sancions penals mínimes i normes comunes a tota la Unió.

L'informe, aprovat amb 427 a favor, 119 en contra i 140 abstencions, demana a la Comissió que modifiqui el tractat de la Unió Europea perquè els crims amb motivació de gènere es considerin d'especial gravetat. Dotze eurodiputats del Partit Popular de Pablo Casado s'han abstingut, i una tretzena --Isabel Benjumea-- hi han votat el contra. També han votat no els quatre eurodiputats del partit d'extrema dreta Vox.

Després del tràmit parlamentari, ara cal convèncer els 27 estats membres, i n'hi ha almenys mitja dotzena, els que no han ratificat el conveni d'Istanbul, que ni tan sols tenen una legislació garantista sobre violència masclista. Són Bulgària, la República Txeca, Hongria, Letònia, Lituània i Eslovàquia. A més, Polònia ha anunciat la seva intenció de retirar-se'n.

Un delicte de dimensió transfronterera

Així, els crims masclistes o contra el col·lectiu LGTBI s'incorporarien a una llista d'àmbits delictius considerats molt greus on hi ha el terrorisme, el tràfic d'éssers humans i l'explotació sexual de dones i nenes, el tràfic il·lícit de d'armes, el blanqueig de capitals, la corrupció o la delinqüència organitzada.

Són els delictes inclosos a l'article 83 del tractat, que estableix en quins àmbits delicitius d'especial gravetat les institucions europees poden establir sancions penals mínimes. Són delictes amb una dimensió transfronterera, ja sigui per l'activitat en si, per les seves repercussions o per la necessitat de combatre-les amb criteris comuns.

El text condemna qualsevol forma de violència contra les dones o les nenes "en tota la seva diversitat" i altres formes de violència per raó de gènere, com la que es dirigeix contra les persones LGTBIQ+ per raó de gènere, identitat de gènere, expressió de gènere o característiques sexuals.

Inclou les accions, siguin online o offline, que resultin o poden derivar en danys o patiment de caràcter físic, sexual, psicològic o econòmic.

El text aprovat pel Parlament xifra l'impacte econòmic de la violència de gènere en 290.000 milions d'euros, incloent-hi el ciberassetjament, i destaca l'impacte que té en les víctimes pel que fa a la salut mental, la capacitat de buscar feina i el cost econòmic d'emprendre accions legals.

Una de les ponents de l'informe, l'eurodiputada d'ERC Diana Riba, qualificava la votació de "moment històric en la lluita contra la violència per raó de gènere a Europa":

Riba confia que la decisió de l'Eurocambra faci veure als caps d'estat i de govern la necessitat d'incloure la violència masclista com un crim tipificat dins els tractats de la Unió.