Les claus de la llei que permetrà desconnectar l'internet rus de la xarxa mundial

La idea semblava contravenir els fonaments d'internet. Que la xarxa russa pogués funcionar de manera aïllada de la resta del món. Però quan vius en un estat autoritari, de seguida aprens que, quan hi ha una directriu, acostuma a veure la llum sense debats gaire profunds.

Així que sense que ningú sigui capaç d'explicar gaire bé com funcionarà, i ni tan sols si funcionarà, aquella pensada ha superat en forma de projecte de llei les tres votacions a la Duma i la revisió del Consell Federal, i, el dia 1 de maig, en festiu, la firma de Putin la va convertir en una norma amb tota la validesa.

Alguns preceptes entraran en vigor l'1 de novembre del 2019 i d'altres l'1 de gener del 2021.

Els arguments de Putin

La llei estableix que els operadors d'internet estan obligats a facilitar una sèrie de dades a l'autoritat competent de la Federació Russa per conèixer les rutes i els punts d'intercanvi d'informació.

En cas necessari, s'activarà el nou sistema que ha de fer possible redirigir tota aquesta circulació de dades només a servidors ubicats a Rússia. Aquí es coneix com a Runet o "internet sobirà".

Vladímir Putin assegura que estaran tècnicament preparats per aplicar-ho en cas que hi hagi un atac cibernètic que posi en perill el país:

"Teòricament, és possible. Per això, hem de crear espais que no depenguin de ningú. És obvi. I tecnològicament, evidentment, es pot fer."

"I el funcionament de l'internet rus no quedarà afectat? Per exemple, la velocitat de la xarxa", se li va preguntar.

"És possible. Per això haurem de fer inversions per desenvolupar els nostres sistemes, tenint en compte que aquest és un dels camps clau de desenvolupament del món en general i del nostre país també. Ho hem de tenir en compte. Però no ens quedarem aïllats per decisió pròpia, no ho farem. Només si hi ha un atac –i repeteixo que el mal per a ells seria gran en totes les esferes: els seus serveis especials, l'economia i la política. Però s'ha de tenir en compte que teòricament és possible i ens hem de preparar. I, en general, com més sobirania tenim, també en el camp digital, millor. I aquesta és una àrea molt important."

L'objectiu confés del Kremlin és, per tant, que, si sona l'alarma, ser capaços d'alçar un mur que protegeixi la xarxa russa d'internet d'un atac exterior. Tota la circulació hauria de passar a ser interior i sense que això es traduís en un col·lapse de la xarxa russa, que seguiria funcionant.

El president de Rússia, Vladímir Putin

Més enllà del debat tècnic de si és possible o no, el que genera preocupació és que l'objectiu no confés sigui censurar encara més la llibertat d'expressió i d'informació a internet.

Seguretat... o censura?

Són moltes les persones que pensen que la voluntat real del Kremlin és simplement tenir la màxima informació per si cal clausurar llocs web. O que la simple por faci que els internautes siguin cautelosos. Que el que pretenen és controlar quina informació és la que acaba arribant als russos.

Per això, quan es tramitava la normativa hi va haver diverses protestes.

Darrere de la convocatòria d'aquesta protesta hi havia Mikhaïl Svetov, un defensor d'internet lliure que feia aquesta crida:

En la pàgina web freeru.net exposen per què els sembla un retrocés crear un sistema de domini nacional rus:

Cap al model xinès? O a superar-lo?

Actualment la navegació per internet a Rússia dona una primera sensació de llibertat. És a dir, des de Moscou es poden consultar sense restriccions les pàgines web de mitjans de comunicació estrangers que són molt crítics amb el Kremlin.

Però en els últims anys s'han anat desplegant una sèrie de normes que han anat restringint la llibertat del que es pot publicar a internet. Hi ha moltes pàgines web que estan bloquejades perquè es considera que contenen missatges extremistes. L'òrgan encarregat d'aquesta tasca és Roskomnadzor.

El Palau del Kremlin, a Moscou

La polèmica més sonada dels últims temps ha estat l'ordre de bloquejar Telegram. El canal de missatgeria és reputat per l'encriptació dels seus missatges. Les autoritats russes el volien obligar a facilitar les claus per desencriptar les converses.

L'argumentació del govern rus és que tenir accés a determinats missatges pot ajudar a prevenir, per exemple, un atemptat. Però part de la ciutadania va reaccionar perquè hi veia un intent més de censura i vulneració del dret a mantenir converses privades:

Des d'aquella ordre, Roskomnadzor ha bloquejat milions i milions d'IPs. Però en aquest joc del gat i la rata de moment Telegram s'està escapolint bé, i avui en dia a Rússia podem utilitzar Telegram, tot i que de tant en tant hi ha alguns problemes. Es dona la circumstància que el creador de Telegram és Pavel Durov, un rus que va marxar als Estats Units i que ja havia fundat també Vkontakte (vk.com), el "Facebook rus".

En tots els índexs de llibertat d'expressió i específicament a internet, Rússia cau posicions.

Ja hi ha algun analista que diu que si realment algun dia Moscou opta per desconnectar-se voluntàriament de la World Wide Web haurà avançat la Xina.

Cal tenir en compte, però, que els russos, especialment els joves, s'han acostumat a navegar sense gaires limitacions. I la majoria de russos (el 52%), encara que no es manifestin al carrer, s'oposen a la llei que s'acaba d'aprovar.

Només el 23% consideren una bona idea aquest "Runet sobirà". Un cop aprovada la llei, l'única esperança per a la majoria dels ciutadans és que no la posin en pràctica mai.