L'acumulació de microplàstics a la costa de Tarragona, de les més altes del Mediterrani

Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili han analitzat les concentracions i el tipus de plàstic a l'aigua del mar, els sediments del fons i la sorra de les platges des de la punta de la Móra fins a la Pineda
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Medi ambient

Els microplàstics i les fibres de polièster s'acumulen en concentracions molt elevades a la costa de Tarragona, tant a l'aigua del mar com en els sediments del fons i en la sorra de les platges.

Així ho ha constatat un estudi del grup de recerca TecnAtox (Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica) de la Universitat Rovira i Virgili  que s'ha publicat a la revista The Science of the Total Environment

Els nivells mesurats a l'aigua de mar mostren que l'abundància de microplàstics és superior a la que es troba a les zones oceàniques d'arreu del món i similar a altres zones del mar Mediterrani, fins i tot a aquelles amb més població.

Els microplàstics són fragments de material plàstic amb mides d'entre cinc 5 mil·límetres i un micròmetre --mil·lèsima de mil·límetre.

Els autors van recollir mostres d'aigües superficials --aproximadament al llarg de tres quilòmetres lineals-, sis mostres de sediments submarins i disset mostres de sorra de platja des de la punta de la Móra fins a la Pineda.

Posteriorment, van quantificar i caracteritzar la mida, la morfologia i la composició de les partícules. De microplàstics en van trobar 1,3 partícules per metre cúbic en aigües marines superficials, 32,4 per quilo de sediment sec en sediments marins i 10,7 per quilo en platges de sorra.

Les fibres de polièster eren les més abundants als sediments del fons i a l'aigua de mar. Els fragments de polietilè i polipropilè han estat els principals a les platges.

La sorra de la platja és un dels llocs on els investigadors han agafat mostres (TecnAtox)


Diverses fonts terrestres, des de plantes de tractament d'aigua a rius i rieres

Les mostres recollides a zones més properes a la boca del port són les que registren valors més elevats, tant en aigua com en sediments i sorra. Això és degut al fet que en aquesta zona i a la platja de la Pineda és on hi ha més fonts emissores, com estacions depuradores i escorrenties. Un altre factor és la influència del cap de Salou, que n'evita la dispersió.

Els investigadors també han trobat molts cabdells de fibres associades a sediments del fons marí, matèria orgànica i plàncton. Això emmascara la quantitat real de fibres de la mostra.

La composició i l'abundància de microplàstics suggereixen que provenen de nombroses fonts terrestres, sent abocaments de plantes de tractament d'aigües residuals i emissaris d'aigües pluvials, rius i rieres les més importants.

Cada medi juga un paper diferent. L'aigua de mar rep les partícules i en facilita la dispersió i la fragmentació. Aquests microplàstics s'agrupen i s'enfonsen, se'ls mengen alguns organismes o s'acumulen a la costa.

La línia costanera actua com un reservori intermedi, on es diposita temporalment el microplàstic, que torna al mar quan hi ha tempesta o llevantada.

Finalment, els sediments del fons actuen com un embornal significatiu per a microplàstics de mides mitjanes.
 

L'aigua de mar facilita la dispersió i la fragmentació de les partícules (TecnAtox)


Un mar tancat

La gran acumulació en aquesta zona probablement la provoquen, segons els autors, dos factors principals. Un, que el Mediterrani és un mar tancat amb molta pressió humana. L'altre, que els corrents d'aigua apleguen plàstics entre la costa peninsular i les illes Balears.

A la costa de Catalunya hi ha nivells de microplàstics més elevats que en la majoria d'àrees de la Mediterrània i oceans i aquest problema anirà a més, com explica un dels investigadors, Joaquim Rovira:

"Aquests plàstics tardaran molts anys a degradar-se i contínuament n'alliberem a la mar."

I afegeix que es van fragmentant "i, per tant, poden afectar més els ecosistemes i augmentar-ne exponencialment el nombre".

Altres estudis publicats fins ara demostren que la concentració d'aquestes partícules a la costa de Tarragona s'assimila a la d'estudis fets al Líban o a Israel.

L'article el signen Nora Expósito, Joaquim Rovira, Jordi Sierra, Jaume Folch i Marta Schuhmacher.
 

 

ARXIVAT A:
Medi ambient Recerca científica Contaminació
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut