Sis mesos i mig després de les últimes generals, aquest diumenge, a les 9 del matí, tornaran a obrir els col·legis, en les quartes eleccions generals des del 2015. D'aquestes quatre convocatòries, tres han estat anticipades. Això ha suposat una despesa addicional de 136 milions d'euros, que ha obligat el govern espanyol a aprovar una modificació pressupostària. 

Des del desembre del 2015, votar ha tingut un cost de 520 milions d'euros. Un pressupost destinat, principalment, a pagar la feina de Correus per fer arribar el vot a distància o la propaganda, però també la impressió de paperetes i sobres, i el desplegament dels agents policials que vetllaran per la seguretat de la jornada electoral.

A Catalunya, 5.600.000 persones estan cridades a les urnes i podran votar els representats a les Corts Generals els pròxims quatre anys. De les urnes, en sortiran els 48 diputats al Congrés i els 16 senadors que s'elegeixen a Catalunya.

Per províncies, 32 diputats a Barcelona; 6 a Girona i a Tarragona, i 4 a Lleida. I, de senadors, se'n trien 4 per província.

A tot Espanya, 37 milions de persones estan cridades a votar, en una repetició de les eleccions del 28 d'abril.

El 28 d'abril passat, Pedro Sánchez disposava dels seus 123 escons. Havia de negociar. I les complicadíssimes converses amb Pablo Iglesias no van prosperar tot i que Iglesias va renunciar a ser al Consell de Ministres.

Les tres formacions de dreta juntes sumaven 146 diputats, molt lluny de la majoria absoluta. Al darrere del PSOE i el PP s'hi situaven Ciutadans i Unides Podem. Ni uns ni altres van ser capaços d'evitar una investidura fallida.


Aquestes segones eleccions haurien de servir per trencar el bloqueig i obrir un nou escenari. 

Tercera cita electoral en poc més de mig any. 37 milions de ciutadans, 5 milions i mig a Catalunya, estan cridats avui a les urnes.

A Catalunya es constituiran 8.365 meses, en un total de 2.670 col·legis electorals.

De les urnes catalanes en sortiran 48 diputats al Congrés i 16 senadors. Per províncies, 32 diputats a Barcelona; 6 a Girona i a Tarragona, i 4 a Lleida. I de senadors se'n trien 4 a cada circumscripció a Catalunya.

A la circumscripció de Barcelona hi ha habilitades 5.985 meses, en 1.589 col·legis.

Cada mesa electoral comptarà amb dues urnes: una per dipositar-hi els sobres de color blanc, els del Congrés, i una altra per introduir-hi els de color sèpia, els del Senat. Unes urnes que es distribuiran en més de 8.300 meses electorals repartides en els 2.600 col·legis que hi haurà per tot el territori.

La incògnita d'aquesta jornada és si els electors acudiran massivament a votar, com va passar a l'abril. 

Per ara s'ha fet pública una primera dada en aquest sentit, que indicaria que la tendència ha canviat: el vot per correu ha caigut gairebé un 27% respecte al 28 d'abril. Les peticions de vot per correu tramitades han estat 986.446.
 

Passades les 9.30 h del matí, la candidata de Junts per Catalunya, Laura Borràs, ha votat al Col·legi dels Salesians de Sarrià, a Barcelona. 
 

"Ho hem de fer pels que no poden fer-ho, ho hem de fer pels que són a l'exili, pels que són a la presó, pels 49 presos que tenim. Per un estat repressiu que no vol urnes. Per això, ara que tenim l'oportunitat de tenir urnes, omplim-les de dignitat, omplim-les de democràcia, omplim-les de futur i omplim-les de llibertat."

El president del govern espanyol en funcions i candidat del PSOE a les eleccions aquest 10N, Pedro Sánchez, ha votat al Centre Cultural Volturno, de Pozuelo de Alarcón, a Madrid. 
 

"La democràcia és la principal herència que ens han deixat els nostres pares i les nostres mares. Per tant, l'hem de disfrutar. Hem d'exercir el nostre dret de vot. La democràcia ens uneix com a país, la democràcia ens fa més forts. En un dia com avui es converteix en una sola veu la voluntat de tots els espanyols per decidir quin ha de ser el nostre destí comú. El vot d'avui decidirà i elegirà l'Espanya de demà."

"És molt important que participem tots. I a partir de demà parlarem de l'estabilitat i de la governabilitat del país. Però avui és molt important que els espanyols vagin a votar perquè és important legitimar el resultat electoral que surti de les urnes."

També ha votat a primera hora del matí el candidat d'En Comú Podem, Jaume Asens, que ha exercit el dret de vot a l'Escola Fort Pienc, al districte de l'Eixample. 
 

Asens ha fet una crida a anar a votar per desbloquejar la situació política.

"On hi ha algú que escolti i entengui Catalunya, i, en definitiva, on es decidirà si tenim més drets per a la ciutadania o més privilegis per als poders econòmics, i per això esperem que tota la ciutadania avui doni un exemple de mobilització i surti massivament a votar."

El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha votat poc després de les 10 al col·legi electoral de la zona residencial de La Navata, a prop de la localitat madrilenya de Galapagar.
 

"Deixem els retrets enrere i fem un govern conjunt que combini la valentia nostra amb l'experiència del PSOE. Crec que això seria el més responsable i el més important per a Espanya."

Des de Brussel·les, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont demana als catalans que avui sentenciïn amb el seu vot per fer possible la llibertat dels líders independentistes empresonarts.

Esmenta els nou líders polítics i socials sentenciats el 14 d'octubre.
 

 El president del Parlament, Roger Torrent, ha votat a Sarrià de Ter, al Gironès, d'on va ser alcalde durant una dècada.
 

"Estic convençut que avui, a través de les urnes, transformarem la ràbia per la situació d'injustícia i de repressió que estem vivint en esperança de cara al futur, i el missatge serà claríssim. El missatge que sortirà de les urnes a Catalunya serà molt evident i no es podrà menystenir, no es podrà mirar a un altre costat. S'hauran de mirar, evidentment, els resultats del mapa electoral a Catalunya. Serà un missatge molt contundent, perquè sempre que hi ha urnes, sempre que hi ha eleccions, ho aprofitem."

El president del Senat en funcions, Manuel Cruz, espera una jornada "sense incidents" i assegura que una societat que "participa democràticament" és una societat "sana".

"Esperem que la jornada d'avui transcorri sense incidents, i només vull animar tothom a venir a votar, perquè una societat que participa democràticament és una societat democràticament sana." 

El líder del Partit Popular, Pablo Casado, ha votat al Col·legi Mare de Déu del Pilar de Madrid. Hi ha arribat acompanyat de la seva dona i de l'alcalde de la capital espanyola, José Luis Martínez-Almeida.
 

"Agraeixo la feina dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, que estan vetllant per l'ordre públic perquè tots els espanyols, en especial aquells que estan vivint a Catalunya, puguin exercir el seu dret constitucional sense cap incidència i sense cap pressió."

El candidat d'ERC, Gabriel Rufián, ha votat a l'Escola Ribatallada de Sabadell i ha demanat el vot perquè els catalans donin la seva resposta a la sentència del procés a través de les urnes.

"L'Estat va sentenciar el 14 d'octubre de l'única manera que sap sentenciar, què és amb repressió i amb la presó, amb un segle per als nostres companys i companyes. Que el poble de Catalunya tingui clar que potser cal sentenciar ara com només sap fer-ho el poble de Catalunya, que és amb democràcia i urnes, aquest 10 de novembre." 

A dos quarts d'onze del matí ha votat el president de la Generalitat, Quim Torra. Ho ha fet a l'Escola Oficial d'Idiomes de Sant Gervasi, a Barcelona.

Torra ha votat en una mesa on, casualment, la seva filla n'és la presidenta. Aquesta és la imatge de la filla, amb una dessuadora groga, mentre el president votava.

"Les urnes, els vots, aquest és el terreny de joc dels catalans. La voluntat popular és la que ho decideix tot. Per tant, faig una crida a la participació massiva de tots els catalans i catalanes. Que votin amb total llibertat, i amb total determinació. Estic segur que la jornada d'avui serà una jornada serena i tranquil·la."

Crida a la participació també del vicepresident de la Generalitat i líder d'Esquerra Republicana, Pere Aragonès. Demana omplir les urnes a favor de la llibertat i la democràcia:

"Sempre que les urnes són més fortes, la repressió no ho és tant. Sempre que la democràcia és més forta, vencem l'autoritarisme. I avui va d'això, d'enfortir la democràcia, d'enfortir la participació, i demanem que Catalunya es bolqui a les urnes com tantes vegades hem fet, com vam fer l'1 d'octubre, com vam fer el 9 de novembre i com van fer el passat 28 d'abril."

Albert Rivera ha votat a tres quarts d'onze en un col·legi electoral de Pozuelo de Alarcón, la ciutat madrilenya on també Pedro Sánchez ha exercit, poc abans, el seu dret a vot.
 

"És el moment que la societat espanyola es mobilitzi, que ningú es quedi a casa seva, i especialment als moderats, als liberals, a les classes mitjanes, als indecisos. Per què? Perquè, si no van a votar, decideixen altres per ells. Si el centre no s'eixampla, voten els extrems. Si tornem a rojos i blaus, guanyen els extrems, no hi ha acords, no hi ha ponts, hi ha barreres."

"Crec que soc l'únic candidat que ho ha fet en aquesta campanya, el meu compromís és posar Espanya en marxa, des del govern. Si els espanyols ens deixen governar, però si no ens deixen governar, asseure's en una taula per desbloquejar aquest país. S'ha de posar Espanya en marxa i no perdre un instant."

Íñigo Errejón, des de Més País, fa una crida a la participació per garantir que es desbloquegi la situació política i hi hagi govern al més aviat possible.

Ha dirigit sobretot el seu missatge a les famílies que més requereixen les institucions i els serveis públics:

"Creiem que si la gent va a votar pot haver-hi una majoria demòcrata i progressista, i volem ser decisius i serem decisius perquè aquesta majoria es converteixi en un govern al servei dels espanyols que més ho necessiten. Per això només hi ha un ingredient, que tothom, en particular qui més necessita un govern al seu servei o al seu costat, surti avui a votar."

A un quart de dotze ha votat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Ho ha fet al Centre Cívic La Sedeta de la capital catalana.

"Soc conscient que hi ha molta gent que està emprenyada perquè no ens mereixíem ni necessitàvem una altra convocatòria electoral, però un cop hi ha aquesta convocatòria electoral, crec que si que és responsabilitat de tots i totes nosaltres defensar la democràcia, els drets fonamentals, el diàleg i polítiques que pensin en la gent."

"No només ha aparegut un partit d'extrema dreta, sinó que podria optar a la tercera posició. Això vol dir que tots els demòcrates ens hem de mobilitzar per aturar l'extrema dreta i defensar polítiques progressistes (···) Ens hi juguem que l'amor guanyi l'odi."

Una de les imatges curioses de la jornada l'hem vist al casal d'avis de Gràcia del carrer Siracusa. Un grup hi ha anat a votar amb una agulla d'estendre al nas. Diuen que són un pur tràmit i que ho fan per responsabilitat.
 

"No som xais que obeïm. Seguirem la nostra lluita per Catalunya." 

La candidata del PP català al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, ha acompanyat el candidat de Girona a votar ja que ella vota per correu.

"Després de sentir diversos líders polítics i, especialment, aquells que han comès gravíssims delictes contra la democràcia, jo em limitaré a dir que aquest sí que és un gran dia per a la democràcia, i que quan acabi aquest dia, pot ser-ho encara més per garantir la continuïtat de l'Espanya constitucional, és a dir, de la llibertat i de la igualtat de tots els espanyols."

El cap de llista de Vox per Barcelona, Ignacio Garriga, ha votat al col·legi La Salle Bonanova de Barcelona, on ha anat acompanyat de la seva família.

El candidat de Vox assegura que demà començaran "un projecte d'agermanament nacional​":

"Les eleccions d'avui marcaran un abans i un després. I demà començarem a construir un projecte d'agermanament nacional, de convivència, en què la unitat de la nació sigui defensada i les llibertats i els drets fonamentals siguin garantits."

La candidata del PSC, Meritxell Batet, ha votat aquest migdia a l'escola pública Pare Poveda, al barri de Vallcarca i els Penitents de Barcelona. És el primer cop que veiem Batet en aquesta campanya ja que uns intensos vertígens li han impedit participar en els actes.

"Introduïm el nostre vot, la nostra voluntat, perquè, si no, seran uns altres ciutadans els que decidiran per nosaltres. Per tant, és important que tots plegats anem a votar. Crec que és important que caminem cap a un país sense exclusions, cap a un país on hi hagi justícia social. Crec que és important que votem per un país on puguem conviure tots plegats, junts, pensem el que pensem, amb les nostres diferències, sobretot un país que no estigui més dividit."

La candidata de Ciutadans per Barcelona, Inés Arrimadas, ha demanat un últim esforç als electors per anar a votar i poder canviar les coses tant a Catalunya com a Espanya.

"Només demano un últim esforç, l'esforç d'anar a votar. Demano a tothom que no tiri la tovallola, que no perdi l'esperança. Que anar a votar servirà a Catalunya perquè l'odi deixi pas a la convivència, perquè la ruptura deixi pas a la unió dels ciutadans. I a nivell de tot Espanya, perquè la desesperança deixi pas a l'esperança, a les ganes de reformar aquest país."

La cap de llista de la CUP a les eleccions generals, Mireia Vehí, ha volgut destacar la forta presència policial i demana que la gent vagi a votar en massa.
 

"El 10 de novembre ha arribat en un context d'excepcionalitat altíssima. En són una prova els milers de policies de més que tenim desplaçats al nostre territori. I des de la CUP, com hem fet durant tota la campanya, cridem a omplir les urnes de vots contra el règim, contra la monarquia, contra l'Ibex per dir a l'Estat i al règim que serem ingovernables." 

El candidat a La Moncloa per VOX, Santiago Abascal, el que més tard ha votat de tots els candidats de Madrid, ha demanat que les eleccions d'avui serveixin perquè els espanyols sempre segueixin votant tots junts:

"Avui tots els espanyols sense distinció exercim junts la sobirania nacional i únicament nosaltres volem aprofitar el dia d'avui per mostrar el nostre desig que això continui sen així, que els espanyols tots junts puguem seguir sent els amos del nostre futur i puguem resoldre les nostres diferències votant en eleccions lliures"

La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha dit que el desplegament policial en la jornada electoral del 10N dona "un missatge de tranquil·litat a la ciutadania".

Cunillera ha explicat "quan hi ha uns possibles problemes" en jornades electorals, els cossos policials "han d'estar preparats".
 

El 40,6% dels catalans cridats a les urnes aquest diumenge ja ha votat fins a les dues del migdia. Són gairebé tres punts menys que en les eleccions de l'abril, quan es registrava una participació en aquella hora del 43,5%.

Alta participació a Catalunya en aquests comicis generals, però sense arribar a la xifra rècord que es va assolir el mes d'abril. Fins a les dues del migdia han votat 2.144.780 persones, unes 182.652 persones menys de les que ho havien fet a aquesta mateixa hora fa sis mesos.

La Junta Electoral Central ha revocat un acord de la Junta Provincial de Barcelona que només considerava vàlides les paperetes bilingües i que tinguessin el mateix encapçalament, i desestimava la resta, entre les quals hi havia les del Partit Popular.

Doncs bé, la Junta Electoral Central li ha esmenat la plana i ha declarat vàlides totes les paperetes perquè s'ajusten, diuen, a criteris homologats.  
 

En bona part, la victòria del PSOE dependrà d'un bon resultat a Catalunya. De fet, això es veu clarament sobre el mapa del que va passar a l'abril.

ERC es va imposar a gairebé 750 municipis, començant per Barcelona, Girona i Lleida i una trentena de capitals de comarca, com Figueres, Manresa, Igualada, Tortosa, Vic, o la Seu.

El PSC va quedar en segona posició i va guanyar en 90 poblacions. La més important, Tarragona. Els socialistes també van ser els més votats en feus històrics del PSC, en ciutats molt poblades de l'àrea metropolitana de Barcelona, com l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà i Santa Coloma de Gramenet, però també a Badalona, Terrassa, Mataró, Salt i Salou.

Per la seva banda, Junts per Catalunya s'imposava a poc més d'un centenar de localitats, bàsicament de l'interior i menys poblades, cap capital de comarca, com Besalú, Matadepera o el Port de la Selva. I al mapa hi havia també dos municipis amb el taronja de Ciutadans: Arres, a la Vall d'Aran, i Vilamalla, a l'Alt Empordà.