La guerra de Rússia contra Ucraïna, en directe: avui, 21 de maig

El Kremlin anuncia la rendició del batalló Azov, que resistia a la foneria Azovstal de Mariúpol, i considera conquerida la ciutat.

  • 00.01
    La guerra a Ucraïna, dia 87

    Aquest dissabte fa 87 dies que Rússia va començar la invasió d'Ucraïna. Aquest és el resum del més destacat d'aquest divendres:

    - Rússia canta victòria a Mariúpol. El Ministeri de Defensa rus assegura que els darrers soldats del batalló Azov que quedaven a la planta d'Azovstal s'han rendit. En total són 531 els militars que han deixat les armes. Un comandant ucraïnès certifica que han rebut ordres de Kíiv d'aturar els combats per salvar la vida dels militars. Assegura que estan retirant els companys morts i que tots els civils i els militars ferits greus han estat evacuats.

    - Russia obrirà 12 bases militars a l'oest del país després que Finlàndia i Suècia hagin demanat entrar a l'OTAN. El ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, ha explicat que estan formant 12 unitats militars que es desplegaran en aquesta zona de protecció de la seva frontera amb Europa i que estaran operatives abans de finals d'any.

    - Un míssil rus fa miques un centre cultural acabat de reconstruir a Lozovà, a prop de Khàrkiv. Almenys set persones, inclòs un nen, haurien resultat ferides en l'atac.

    -Putin promet reforçar la seguretat informàtica davant l'augment dels ciberatacs greus a Rússia per part "d'estructures d'estat". El Kremlin nega que vulgui construir una xarxa nacional del tot controlada, com ha fet la Xina, però això és el que es temen algunes ONG i partits opositors.

    - Un "exmarine" dels Estats Units, alliberat en un intercanvi de presoners, descriu l'experiència que va viure mentre estava detingut i internat en un centre psiquiàtric rus. Assegura que estava en una cel·la amb set presos més, amb persones condemnades per assassinats, que a les parets hi havia sang i que els interns passejaven "com si fossin zombis".

    - Rússia estudia ampliar fins als 40 anys l'edat en què els ciutadans es poden allistar a l'exèrcit, una evidència de la necessitat de reforçar el potencial bèl·lic rus a Ucraïna, segons analistes militars occidentals.

    - El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha acusat Rússia d'haver destruït completament la regió del Donbass i ha dit que la situació a la regió és infernal. L'ofensiva russa està focalitzada a la zona, i prova d'això són els 13 civils morts en les últimes 24 hores.

  • 07.00
    Rússia afegeix el gran mestre dels escacs Garri Kaspàrov a la llista d'"agents estrangers"

    El Kremlin ha ampliat la seva llista d'agents que treballen per a potències estrangeres. Ara hi figura també el gran mestre dels escacs i excampió del món Garri Kaspàrov. També ha entrat al llistat l'exoligarca rus Mikhaïl Khodorkovski.

    Segons el ministre de Justícia rus, els dos han rebut diners d'Ucraïna.

    Kasparov és molt crític amb la política Vladímir Putin i des que es va retirar dels escacs ha estat una veu de l'oposició russa, i ha arribat a presentar-se a les eleccions. Durant la guerra a Ucraïna, ha reclamat una major implicació dels països d'Occident per aturar la invasió russa i fins i tot ha defensat un cop contra el president rus.

    Garri Kaspàrov en una conferència a Polònia (Wyborcza/Kuba Atys)(Wyborcza/Kuba Atys)

    Khodorkovski va ser el director del gegant del petroli rus Yukos fins que va caure en desgràcia. Ara viu a l'exili i és també una veu molt crítica amb el Kremlin i Putin. El 2005 el van condemnar a nou anys de presó amb acusacions d'evasió fiscal i frau. Va ser perdonat per Putin i alliberat el 2013.

    Just abans de ser inclòs a la llista d'"agents estrangers", Khodorkovski havia declarat a la cadena nord-americana CNN que a Putin no li quedava gaire temps al poder.

  • 08.42
    Rússia compleix l'amenaça i talla el subministrament de gas a Finlàndia

    Rússia ha tallat aquest dissabte el subministrament de gas a Finlàndia. El Kremlin compleix així la seva amenaça després que Finlàndia rebutgés pagar el gas en rubles i oficialitzés la seva petició d'entrada a l'OTAN.

    Tot i que Gazprom era, fins ara, el principal proveïdor de gas natural de Finlàndia, les autoritats finlandeses asseguren que no els trobaran a faltar perquè el gas només suposa entre 5 i el 8% del consum energètic del país nòrdic i perquè tenen altres fonts per abastir-se.

    Aquest mateix dijous Hèlsinki ha firmat un contracte de 10 anys perquè la nord-americana Excelerate Energy els subministri gas natural liquat.

    Finlàndia és el tercer país de la Unió Europea, després de Polònia i Bulgària, a qui Rússia talla el subministrament per no pagar-los en rubles.

  • 11.55
    Neix la cervesa Otan a Finlàndia per celebrar una futura adhesió a l'Aliança

    La cervesera finlandesa Olaf Brewing proposa els seus conciutadans celebrar el possible ingrés a l'OTAN, en un futur pròxim, brindant amb una nova cervesa.

    L'han batejat com a Otan Olutta, un joc de paraules que en finès vol dir "prendre una cervesa" i s'elabora a Savon-linna, una ciutat a només 50 quilòmetres de la frontera russa que ha estat escenari en diverses ocasions dels enfrontaments entre tots dos països.

    El director de la companyia, Petteri Vanttinen, assegura que té "gust de seguretat amb un toc de llibertat".

    Neix una nova cervesa a Finlàndia per brindar per un futur ingrés a l'OTAN (Reuters/Savonlinna )

     

  • 15.35
    El Kremlin veta l'entrada a Rússia de Biden i d'alguns membres del seu govern

    Contraofensiva russa a les sancions imposades contra Moscou per la guerra d'Ucraïna. El Kremlin ha fet pública una "llista negra" amb el nom de 963 ciutadans nord-americans que des d'aquest dissabte tenen prohibida l'entrada al país de forma permanent.

    En el número 31 hi ha el president nord-americà, Joe Biden, seguit del seu fill Hunter. També hi apareixen el secretari d'Estat, Antony Blinken, el titular de Defensa, Lloyd Austin, i el director de la CIA, Williams Burns.

    El ministre de Defensa rus ha assegurat que no busquen "la confrontació" i ha mostrat "el seu respecte al poble nord-americà", un respecte que, ha dit, no es mereixen "les seves autoritats ni els que estan al seu servei i que atien la russofòbia".

    El comunicat afegeix que l'objectiu d'aquestes "contrasancions" és "obligar el règim governant als Estats Units a canviar d'actitud i reconèixer les noves realitats geopolítiques".

    La llista s'ha fet pública hores després que Biden, de visita a Corea del Sud, anunciés que prepara un paquet d'ajuda addicional de 40.000 milions de dòlars per a Ucraïna.  

  • 16.16
    Ucraïna acusa Rússia de deportar per la força més d'un milió de persones

    La defensora del poble d'Ucraïna, Liudmila Denisova, ha denunciat aquest dissabte "la deportació forçosa i planificada de ciutadans ucraïnesos per part de Rússia". I hi ha posat xifres a dia d'avui: 1.377.925 persones, entre les quals 232.480 infants.

    Denisova nega que els trasllats siguin voluntaris, com assegura Moscou, i diu que en té proves, com un vídeo penjat a les xarxes socials sobre una suposada evacuació de civils de Mariúpol on "la gent està envoltada de soldats russos armats, indignada i espantada".

    La deportació forçosa, continua Denisova, és un crim contra la humanitat que l'ONU hauria d'investigar. "Rússia viola de forma flagrant les disposicions de l'article 49 del Conveni de Ginebra", afegeix.

     

  • 18.20
    Rússia diu que Ucraïna podria esta pagant les armes occidentals amb blat

    L'ambaixador rus davant les Nacions Unides ha dit aquest dissabte que Ucraïna pot estar pagant amb blat les armes que li envien els països europeus i els Estats Units.

    Segons denuncia la delegació russa, Ucraïna està exportant gra a un ritme molt més alt que altres anys, tant per ferrocarril com amb vaixells de càrrega al través del riu Danubi i sospiten que "no és per a la gent famèlica dels països del sud global, sinó que acaba als magatzems europeus". "Així es veu com Ucraïna està pagant l'entrega d'armes occidentals", acaba la reflexió a Twitter de la delegació russa:

     

    Experts mundials alerten des de fa setmanes de l'amenaça d'una crisi alimentària a nivell global i que la fam causarà veritables estralls als països més pobres del món, molts dels quals depenen del blat que produeix Ucraïna.

    El govern ucraïnès va denunciar fa uns dies que hi ha milers de tones de blat immobilitzades als ports del mar Negre que no poden sortir per l'amenaça dels vaixells russos.

     

  • 19.50
    Kíiv exhibeix als carrers una mostra de tancs russos destrossats per l'exèrcit ucraïnès

    Una exposició de tancs i vehicles militars cremats i destruïts ocupa des d'aquest dissabte una de les places més cèntriques de Kíiv.

    La mostra de vehicles requisats a l'exèrcit rus durant l'ocupació d'Ucraïna ha cridat l'atenció de molts vianants que s'hi han acostat a observar-los de prop.

    (Reuters/ Gleb Garanich)

     

    Un home passa en bicicleta davant d'un dels tancs russos exposats (Reuters/ Gleb Garanich)

    El Ministeri de Defensa d'Ucraïna assegura que des de l'inici de la guerra el 24 de febrer ha destruït 1.200 tancs russos.

    (Reuters/Edgar Su)

     

    L'exposició de tancs russos ha causat una gran expectació (Reuters/ Gleb Garanich)
    (Reuters/ Gleb Garanich)

     

  • 21.25
    Joe Biden signa un nou paquet d'ajudes econòmiques a Ucraïna

    El president nord-americà, que està de visita oficial a Corea del Sud i al Japó, ha signat un nou paquet d'ajudes a Ucraïna de 40.000 milions de dòlars.

    El nou enviament de fons dels Estats Units inclou una partida de 9.000 milions de dòlars per renovar els equips militars enviats pels nord-americans i malmesos des de l'inici de la guerra.

    Volodímir Zelenski ha agraït la important aportació econòmica promesa pel president nord-americà i diu que el suport dels Estats Units és "crucial contra l'agressor rus".

     

Anar al contingut