Aquest divendres, la guerra a Ucraïna entra en el 79è dia. Aquestes són les informacions més destacades de dijous:

- Finlàndia demana "sense demora" l'ingrés a l'OTAN. La posició del país escandinau s'ha capgirat des de la invasió de Rússia a Ucraïna. En resposta a la sol·licitud finlandesa, que es formalitzarà diumenge, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov,va titllar "d'amenaça" la decisió de Hèlsinki. Per contra, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va assegurar que Finlàndia "tindrà una càlida benvinguda a l'Aliança".

- Menys pressió a Khàrkiv. La Federació Russa va reduir la pressió militar sobre la segona ciutat d'Ucraïna, Khàrkiv, per centrar-se a consolidar el control de Donetsk i Lugansk.

- Rússia talla el subministrament de gas a Europa a través de Polònia. El gegant gasístic Gaszprom va tallar el subministrament de gas a Europa a través del gasoducte Iamal.

- Més d'un miler de morts a la regió de Kíiv. L'alta comissionada per als Drets Humans de l'ONU, Michelle Bachelet, va denunciar que, durant les últimes setmanes s'han recuperat els cossos de més de 1.000 civils a diverses poblacions al voltant de la capital ucraïnesa.

- Un centenar de nens morts a Ucraïna en l'últim més. L'Unicef verificava la mort violenta de gairebé 100 nens en territori ucraïnès, tot i que donava per fet que la xifra real és molt més alta.

- Amenaça cibernètica russa. La intel·ligència nord-americana advertia que no es pot subestimar l'amenaça en aquest terreny, malgrat que, des del començament de la guerra a Ucraïna fins ara no s'han materialitzat grans ciberatacs a Occident.

Nou pas cap a la restricció de llibertats a Rússia. El govern està tirant endavant una llei que obligarà les aplicacions de taxis a donar la informació en temps real al servei d'Intel·ligència. D'aquesta manera, l'FSB, l'equivalent a l'antic KGB, tindrà accés immediat a tots els moviments dels taxis i els usuaris que utilitzin aquests serveis al país.

Fins ara, quan l'FSB volia aquesta informació, havia de fer una sol·licitud formal que es podia respondre al cap de 30 dies. Ara això haurà de ser al moment.

Des de l'inici de la guerra, s'han canviat diverses lleis per permetre a les autoritats enviar a la presó tot aquell que discrepi del discurs oficial. A més, s'ha bloquejat l'accés a xarxes socials com Instagram, Facebook o Twitter.

Preocupen les conseqüències que està tenint la guerra en l'abastiment de cereals. Ucraïna és un dels principals graners del món. Es calcula que 25 tones de cereals estan bloquejades actualment al port d'Odessa, un dels objectius militars de Putin en el seu intent de tancar l'accés d'Ucraïna al mar.

Els ministres d'Exteriors del G7 analitzen avui aquesta qüestió en una cimera a Alemanya. El bloqueig de les exportacions de gra per la presència russa al mar Negre està desabastint els mercats occidentals i aguditza el problema de la fam als països en vies de desenvolupament.

Els ministres d'Exteriors del G7 també avaluen el risc que la guerra arribi fins a Moldàvia, després que l'exèrcit rus ha reconegut que vol establir un corredor entre el Donbass i la república separatista de Transnístria.

Les tropes russes han tornat a intentar, sense èxit, entrar a l'acereria d'Azovstal, on continuen atrinxerats un grup de soldats, últim reducte de la resistència ucraïnesa.

Segons fonts ucraïneses, "els ocupants intenten irrompre a l'acereria amb foc de cobertura. La situació es va complicant cada dia que passa". Els combatents del regiment d'Azov, juntament amb altres membres de l'exèrcit ucraïnès, porten més de 75 dies resistint l'assetjament de l'exèrcit rus. A dins hi hauria més de 500 soldats ucraïnesos ferits.

La proposta ucraïnesa d'intercanviar combatents d'Azovstal ferits per presoners russos no ha obtingut, de moment, resposta de la part russa. Tot i així, continuen les negociacions per aconseguir evacuar els metges i uns 40 combatents, els més greument ferits, de la planta metal·lúrgica.

Fins ara unes 300 persones han pogut ser evacuades de la planta d'Azovstal.

L'exèrcit rus estaria retirant tropes de Khàrkiv, la segona ciutat d'Ucraïna, després dels intensos bombardejos i combats dels últims dies, segons informa el diari The New York Times.

El rotatiu, que cita fonts ucraïneses i dels seus aliats occidentals, assegura que els russos han perdut terreny en aquesta regió veïna del Donbass, cosa que trencaria els plans de Moscou de controlar la regió per assegurar-se l'èxit de l'ofensiva a les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk.

En cas de confirmar-se aquesta situació, seria "un dels revessos més grans patits per Rússia des que es va retirar de Kíiv, el mes passat", destaca el diari.

Segons fonts ucraïneses, l'exèrcit rus estaria redirigint les seves tropes cap al sud-est, reforçant les seves forces a Izíum, ciutat que s'ha convertit en el centre d'operacions des d'on coordina els seus avanços a la regió del Donbass.

Rússia està intentant, les últimes setmanes, establir un corredor que permeti a les seves tropes moure's desde l'est d'Ucraïna fins a la península de Crimea, que ja va envair el 2014.

L'exèrcit ucraïnès assegura que ha destruït un altre dels vaixells que Rússia manté al mar Negre, prop de la coneguda com a Illa de les Serps, a uns 140 quilòmetres de la costa d'Odessa.

"Com a resultat de les accions de la nostra Armada, el vaixell de suport Vsevolod Bobrov, un dels més nous de la flota russa, es va incendiar. Sembla que es dirigeix, molt malmès, cap a Sebastopol".

Les autoritats ucraïneses també afegeixen que en les últimes setmanes, les seves forces armades han danyat o destruït mitja dotzena de vaixells de la flota russa que eren a prop de l'Illa de les Serps.

Aquest illot estratègic és en mans de l'exèrcit rus des dels primers dies de guerra, però actualment, les forces ucraïneses l'estan intentant recuperar i hi han intensificat els atacs.

El Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) ha detallat aquest dijous davant del Consell de Seguretat de l'ONU el cost que està tenint la guerra a Ucraïna per als nens del país.

L'organització creu que des que va començar el conflicte "prop de 250 nens han mort, més de 300 han resultat ferits i és molt probable que les xifres reals siguin més altes". Només el mes d'abril haurien mort gairebé 100 menors.

L'Unicef constata també que centenars d'escoles han quedat destruïdes o malmeses per la guerra arreu del país.

"Dos terços dels nens i nenes ucraïnesos estan desplaçats dins del seu propi país, o s'han vist obligats a fugir i refugiar-se en un altre. Però darrere de cada una d'aquestes dades hi ha un rostre infantil, una història de por, fugida i violència, un present molt injust i un futur, si no acaba aquesta guerra, truncat", denuncien els responsables de l'Unicef.

La Unió Europea enviarà 500 milions d'euros més com a ajuda militar a Ucraïna. Així ho ha dit el cap de la Política Exterior de la UE, Josep Borrell.

Els paquets d'ajuda anteriors de la UE han finançat equipament militar i altres materials com combustible o kits de primers auxilis. Aquest cop, l'ajuda militar serà per a armes pesants, com tancs, i artilleria.

Borrell també s'ha mostrat optimista sobre la possibilitat d'acordar en els pròxims dies un embargament de la UE sobre el petroli rus. "Estic segur que arribarem a un acord. El necessitem i el tindrem. Ens hem de treure de sobre la dependència del petroli de Rússia", ha afirmat Borrell des d'Alemanya, on es reuneixen els caps de la diplomàcia del G7.

Avui comença a Ucraïna el primer judici a un soldat rus des del començament de la guerra. Es tracta de Vadim Xiximarin, acusat per la fiscalia general ucraïnesa de "violacions i normes de guerra" per haver assassinat, suposadament, un civil de 62 anys.

El soldat, comandant de 21 anys, pertany a la divisió de tancs Kantemirovskaia de la regió de Moscou i s'enfronta a una pena de cadena perpètua per la matança comesa el 28 de febrer a la localitat ucraïnesa de Txupakhivka, a l'est de la capital, Kíiv.

La fiscalia general d'Ucraïna ha registrat més d'onze mil possibles crims de guerra des que va començar l'ofensiva russa. Aquestes investigacions són independents del treball del Tribunal Penal Internacional.

El secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, ha parlat aquest divendres amb el seu homòleg rus, Serguéi Shoigú, per demanar-li un alto el foc a Ucraïna. Aquesta és la primera conversa que han tingut des de l'inici de la guerra a Ucraïna.

El portaveu del Pentàgon, John Kirby, ha concretat que tots dos no parlaven des del passat 18 de febrer, sis dies abans de l'inici de la invasió russa a Ucraïna.

"El secretari Austin ha instat a un alto el foc immediat a Ucraina i ha remarcat la importància de mantenir obertes les línies de comunicació", ha dit Kirby.

Una setmana després de l'inici de la invasió, Washington va establir una línia directa de comunicació amb el Ministeri de Defensa rus per evitar topades no desitjades entre les forces russes i els soldats nord-americans desplegats en països aliats a l'est d'Europa. L'objectiu era evitar errades de càlcul, incidents militars i una escalada de tensió entre les dues potències.

L'exèrcit ucraïnès assegura que ha aconseguit detenir les tropes russes que intentaven creuar el riu Donets i forçar-ne la retirada en el seu intent per controlar el sud del Donbass, on hi ha les regions prorusses de Donetsk i Lugansk.

Segons el Ministeri de Defensa ucraïnès, l'exèrcit rus ha quedat atrapat en les últimes hores en intentar passar a l'altra llera del riu, que recorre el nord-est d'Ucraïna, i s'ha hagut de dispersar a causa dels atacs de l'artilleria local.

Les tropes russes, equipades amb tancs i vehicles blindats, haurien quedat separades a banda i banda del riu i haurien tingut grans pèrdues. En retirar-se, haurien abandonat part de l'equip i dels vehicles i, fins i tot, alguns soldats s'haurien vist obligats a travessar el riu nedant per estar fora de perill.

El Ministeri de Defensa d'Ucraïna ha mostrat a les xarxes socials fotografies del que, afirmen, són les restes de vehicles i tancs russos destruïts.

Fa quatre dies que els russos miren de creuar aquest riu i, segons els ucraïnesos, han perdut més de 70 vehicles i dos batallons d'infanteria amb enginyers en els intents.

Aquesta estratègia respon a la intenció de l'exèrcit rus d'aconseguir el control total de poblacions com Rubijne, a la regió prorusa de Lugansk, i per això va destruir el pont que la comunica amb Severodonetsk per entorpir els moviments de les tropes d'Ucraïna.

RAO Nordic Oy, la filial europea de l'empresa energètica russa RAO, ha anunciat que, a partir de demà, tallarà el subministrament d'electricitat a Finlàndia per problemes de pagament.

"Ens veiem obligats a suspendre la importació d'electricitat a partir del 14 de maig", ha informat l'empresa a través de la seva pàgina web. RAO Nordic Oy ha assegurat que "les vendes efectuades des del 6 de maig encara no s'han acreditat amb fons al compte bancari".

L'anunci arriba en un moment de tensions creixents entre Rússia i Finlàndia, després que el govern del país nòrdic fes públic dijous que demanaria l'ingrés a l'OTAN.

Segons el comunicat emès per l'empresa, "aquesta situació és excepcional i ha succeït per primera vegada en més de vint anys". Han afegit que esperen que "la situació millori aviat i que el comerç d'electricitat es pugui reprendre".

Finlàndia ha estat històricament el principal importador d'electricitat de Rússia. Només el 2021, Rússia va subministrar a Finlàndia 8.200 milions de kW/h d'un total de 21.770 milions de kW/h exportats.

Les forces aèries russes haurien atacat un dipòsit d'armes a la regió de Khàrkiv, al nord d'Ucraïna, segons informacions de l'agència estatal de notícies RIA. L'agència ha citat el ministeri de Defensa rus, que hauria informat que ha bombardejat la instal·lació aquest divendres.

D'altra banda, testimonis d'un atac anterior, també a Khàrkiv, han explicat a l'agència de notícies AFP que han estat abordats per un tanc rus mentre intentaven refugiar-se a casa. "Quatre persones han mort i dues més han resultat ferides. La meva filla ha mort per una ferida de metralla a la part posterior del cap", ha dit Olga Karpenko, de 52 anys.

Des de principis de maig, prop de 40.000 russos s'han vist obligats a cessar temporalment la seva activitat laboral per les sancions occidentals, segons el ministre de Treball i Protecció Social de Rússia, Anton Kotiakov.

Segons Kotiakov, la xifra total s'eleva a 138.000 treballadors de vacances forçoses a causa de l'impacte de les sancions i la retirada de les empreses internacionals del mercat rus. A més, uns 131.000 treballadors s'han vist obligats a treballar a temps parcial.

Per la seva banda, la viceprimera ministra russa, Tatiana Golikova, ha explicat que, per primera vegada des de la imposició de les sancions occidentals, s'ha detectat un lleu augment en el nombre d'aturats. "L'increment se situa en unes 4.000 persones. Fins ara no havíem observat aquesta tendència", ha afegit.

Només a la capital han cessat la seva activitat unes 300 empreses internacionals a causa de les sancions d'Occident per la invasió russa d'Ucraïna.