La família d'un pastor evangèlic de Vilafranca acull 11 orfes d'Ucraïna i els seus tutors

No fa ni dues setmanes que van arribar a Catalunya. Són onze nens i nenes ucraïnesos que han travessat Europa acompanyats pels dos tutors de l'orfenat on vivien a Dnipró, a l'est d'Ucraïna.

No s'han separat en cap moment durant el viatge més llarg i més complicat de la seva vida. La primera imatge que tenen de Catalunya són dues furgonetes que els venien a recollir. Va costar una llarga estona convence'ls que hi pugessin per fer un trasllat de menys de vint minuts perquè s'havien de dividir.

A l'hora de buscar-los una casa, l'administració no ho ha tingut gens fàcil. Havien de trobar un únic espai per a tots.

En Gabriel Torrent és un dels pastors de l'església evangèlica baptista de Vilafranca del Penedès. Ell, l'Anna, la seva dona, i els seus dos fills, de 13 i 15 anys, viuen en una masia a Castellví de la Marca amb prou espai per assumir un repte a l'abast de pocs. La seva profunda convicció religiosa i la voluntat d'ajudar de la forma més directa possible els va empènyer a no pensar-s'ho dues vegades.

"No només no ho faig pel copet a l'esquena, sinó que ens fa nosa aquest copet a l'esquena. Especialment en temps de crisi el que fa l'Església, el que hauria de fer, és sortir per donar servei allà on fa falta."

Ara conviuen amb aquests onze orfes ucraïnesos, els seus dos tutors i alguns animals més o menys domèstics: ovelles, cérvols, aus exòtiques, gallines, gossos, gats... Tot i que l'experiència acaba de començar, ja comencen a veure com els nouvinguts se senten cada dia una mica més com a casa.

"Els primers dies tot era por, tampoc hi havia mostres d'afectivitat i estàvem molt expectants i en una setmana ens anem abraçant constantment. Són supercarinyosos."

L'allau de la solidaritat amb Ucraïna és un fet, tot i que no sempre és del tot òptima per a les necessitats més quotidianes. En aquest sentit, se sumen a la crida que fan les entitats que es dediquen a atendre els refugiats: millor diners abans que material. El material és de gran ajut, però s'ha d'administrar en funció de les necessitats de cada moment i els donatius són la millor manera de vehicular aquest esperit solidari.

"Ens surten els cigrons per les orelles i, en canvi, necessitem comprar carn. Tenen les boques... Vaig comptar prop de 40 empastaments. El que ens aporten els diners són el que ens fa falta just en el moment que ens fa falta. He de comprar gasoil per desplaçar-nos amb les dues furgonetes. Ulleres... L'altre dia em van demanar cola i vaig veure que ja estaven enganxades per 15 llocs diferents! Ahir ens vam gastar més de 100 euros en roba interior. Han vingut amb el que portaven posat."

Una família acostumada a acollir

En Gabriel, l'Anna i els seus fills ja fa anys que obren les portes de casa seva a persones que ho necessiten i col·laboren amb les diferents administracions a l'hora d'assumir casos complicats. Han conviscut amb drogoaddictes en procés de rehabilitació, presos que estaven en vies d'aconseguir el tercer grau i, fins i tot, en el moment del confinament més restrictiu de la pandèmia, van tenir a casa 14 homes adults sense llar.

"Crec que el Senyor ens va protegir. Era molt difícil contenir 14 persones sense cap afinitat entre elles. Alguns tenien problemes d'addiccions o de salut mental, però val a dir que es va anar gestant un grup d'amics amb moltes diferències i al final van acabar junts i van marxar plegats d'aquí perquè els vam aconseguir feina de collidors de fruita a Lleida. Anava fent viatges amb el cotxe fins a l'estació de tren i veies com parlaven entre ells, feien broma i estaven units. Ara bé, també vam tenir moments molt difícils, tampoc ens enganyarem."

Després de tants anys i tantes crisis humanitàries, no deixen de mostrar-se sorpresos davant de l'onada solidària que s'ha generat com a conseqüència del conflicte d'Ucraïna:

"La gent ara està molt sensibilitzada, no ho ha estat en altres crisis. També fèiem coses, però ara la gent està molt sensibilitzada, no sé per què."

Entre els refugiats procedents d'Ucraïna, nens i nenes no acompanyats

Durant el mes de març, han arribat a Catalunya 197 menors d'edat no acompanyats procedents d'Ucraïna. Alguns són orfes i d'altres han vist com els seus pares es quedaven al seu país per la guerra. Davant de la crisi de refugiats, 3.299 famílies catalanes han iniciat els tràmits per acollir nens i nenes ucraïnesos. Al marge del conflicte, hi ha 4.218 infants i adolescents a Catalunya que viuen en diferents tipus de centres d'acollida de l'administració.