Jihadisme, el preu dels errors
- TEMA:
- Jihadisme
Estat Islàmic va esclatar sobre el mapa de l'Orient Mitjà el 2013. Es va estendre ràpidament com un símptoma de tots els conflictes que s'hi barregen, fins a arribar a dominar el 30 per cent de l'Iraq i Síria. Fins a amenaçar directament Bagdad i Damasc.
De la mateixa manera, abans de desaparèixer, ha tornat a portar totes les potències regionals i internacionals a intervenir, a refermar-se, fins a la derrota l'octubre passat a Raqqa, la que havia estat la seva capital.
Ha perdut el territori, el seu principal actiu segons el professor Gilles Kepel, un dels principals experts mundials en jihadisme:
"Això és de gran importància. Perquè quan Estat Islàmic estava establert a Raqqa, a Mossul, tenia comunicacions per telèfon, missatgeria encriptada: Telegram, WhatsApp, Snapchat, etc., entre els que eren allà i Europa; França, en particular, on hem tingut 239 morts en atemptats. I avui, ja no poden treballar amb aquesta llibertat perquè Raqqa i Mossul han caigut. Però encara queda la ideologia, que continua present. I els grups d'aquí, que són locals, inspirats per aquesta ideologia, faran atemptats que són molt fàcils de fer amb cotxes que es llancen contra la gent, camions. Ha estat el 'modus operandi' de Londres, Barcelona, i fa poc, Nova York."
A banda del territori conquerit, la innovació d'Estat Islàmic en el món del jihadisme és precisament ideològica. Ha captivat milers de joves nascuts a Occident per combatre a tots dos cantons del front. N'ha portat cap a l'Orient Mitjà, però també ha aconseguit combatents dins les ciutats europees, nord-americanes i russes. Ha acostat la guerra, o el terror, com se'n vulgui dir, a l'enemic. Tota una derrota per a l'estratègia dissenyada a Washington després de l'11S.
George W. Bush va prometre un nou Orient Mitjà democratitzat, però sobretot on imperaria una Pax Americana. El primer pas va ser justament envair l'Iraq malgrat saber-se que no havia jugat cap paper en els grans atemptats d'Al-Qaeda del 2001. Com una puntada de peu en un vesper. En comptes de la democràcia, ha estat la guerra la que s'ha expandit... i els atacs jihadistes.
Va ser precisament a l'Iraq on va néixer Estat Islàmic, escindit d'Al-Qaeda, i amb la determinació de combatre a camp obert. El seu líder, Abu Baqr al-Baghdadi, era iraquià, com el seu nom indica, i havia passat per un camp de detenció i tortura nord-americà, Camp Bucca, on ell també es va conjurar per capgirar tot l'Orient Mitjà, però en sentit contrari, amb la imposició d'un califat on governaria l'islam més rigorista.
Per començar, es va proposar esborrar les fronteres fruit del colonialisme, dels acords secrets Sykes-Picot que van tancar París i Londres en plena Primera Guerra Mundial. D'aquí la doble campanya a l'Iraq i Síria, per unificar els musulmans de tots dos països per sobre de les demarcacions imposades per Occident.
Malgrat el generós finançament de les monarquies del golf Pèrsic, s'ha demostrat un altre deliri de grandesa, com el comès abans per l'enemic nord-americà. Excessos d'ambició. Fracassos assegurats. Ara, creu Kepel, ve una fase de replegament:
"Aquest model de jihadisme està destinat al fracàs perquè no té una funció política. El terrorisme té una economia política per si mateix i és una economia que ja no funciona. A partir d'ara, hi haurà una quarta generació de jihadistes? Hi estan pensant, però, de moment, més aviat impera la depressió, perquè creuen que han estat derrotats, que han comès errors, que Al·là els ha fet equivocar."
De l'Afganistan a Síria, cada dècada ha fet una generació de jihadistes. La quarta de Kepel, de moment, és una especulació. El que és clar és que totes han arribat després d'una onada d'agressions exteriors al món de l'islam. I la interacció del que se simplifica com Occident i Orient no s'ha apaivagat; al contrari, continua en un clar "crescendo" de confrontació. En pot sortir, efectivament, una nova tanda de patiment. El clima polític i els gestos d'alguns polítics hi fan pensar.
Potser el més notori, ara per ara, és el trasllat provocador d'una ambaixada, la dels Estats Units, cap a Jerusalem, una ciutat amb la meitat ocupada il·legalment pel seu principal aliat, Israel. Es tracta, clarament, d'una nova ofensa per a milions de persones, algunes ja temptades per la radicalitat també en aquesta banda de la fractura, notablement a Europa.
I aquest és l'últim gran debat entre els analistes. Entre els que defensen que l'islam es radicalitza i els que diuen que la radicalitat s'està islamitzant a aquest cantó del Mediterrani. No són fenòmens incompatibles, i la suma de tots dos resulta encara molt més preocupant.