El mosquit europeu envaeix l'Antàrtida

Els mosquits europeus de l'espècie "Trichocera maculipennis", han envaït l'illa Rei Jordi, a l'Antàrtida. No se sap com hi han arribat, si per vaixell o en avió, a la roba d'algun científic o en forma de larva dins d'algun recipient amb aigua.

Alguns científics de l'Argentina, el Brasil, Xile, la Xina, Corea, Rússia i l'Uruguai treballen junts per eradicar aquesta espècie que s'ha instal·lat a l'illa des de l'any 2006.

L'única certesa que es té és que és un perill potencial per a l'ecosistema i que, pel lloc que es tracta, no es poden utilitzar insecticides per matar-lo.

Martín Santana i Damián Hagopián, de la Facultat de Ciències de la Universitat de la República de l'Uruguai, observen els llocs on es troba el mosquit, que amenaça d'alterar l'equilibri del continent fins un punt sense retorn.
 

Mosquits invasors contra mosquits nadius

"Trichocera maculipennis" són holometàbols, és a dir, que tenen una metamorfosi completa que consta de quatre fases: l'ou, la larva, la pupa i l'imago, adult o insecte perfecte. Això facilita el fet que les larves poguessin viatjar en l'aigua que alguna persona portava per beure.

A continuació, passen a l'estat de pupa on s'adapten i creixen fins a convertir-se en adults. Martín Santana afegeix que després consoliden la seva invasió i, el més preocupant és que els mosquits puguin provenir d'una zona freda i, per tant, ja estiguin preparats a les condicions de l'Antàrtida.

"El que preocupa és que pugui adaptar-se a les bases, que pugui sobreviure a l'hivern de l'illa Rei Jordi i després dispersar-se durant l'estiu i generar el dany fora."

L'habitual acostuma a ser que durant l'època de més calor moltes espècies sobreviuen perquè les condicions meteorològiques no es diferencien gaire a la d'altres països del món. Però un cop arribat el fred, moren.

Hagopián explica que un altre dels problemes és que el mosquit invasor és més gran que el nadiu, el Parochlus Steinenii.

"Al veure les mides de les larves es pot assumir que una més gran necessitarà més aliments que una petita; aleshores, es pot suposar que en proporció una larva de l'invasor podria menjar el triple que el nadiu."

Per tant, el mosquit europeu ocupa part de l'espai del mosquit antàrtic i li redueix l'aliment.

"Això no vol dir que d'un dia per l'altre desapareguin els mosquits nadius i s'ompli de l'invasor. És alguna cosa molt gradual però pot arribar a passar, és un risc potencial que corre l'ecosistema."

Un altre aspecte que preocupa a llarg termini és que les fases larvàries acabin coincidint i es desequilibrin les xarxes tròfiques.

"És qüestió de temps, tenint en compte com les temperatures van pujant, que puguin arribar a coincidir, i allà sí que podria arribar a ser un problema, perquè estem en un ambient molt delicat. Si treus una espècie pots desequilibrar totes les xarxes tròfiques i començar a perdre espècies en cascada."

Sense volta enrere

Les invasions biològiques en els ecosistemes del planeta poden generar diverses alteracions i portar-los a un punt sense poder retornar a l'origen. I, com explica Hagopiá, a l'Antàrtida, s'hi sumen les característiques especials del lloc.

"Aquest és un lloc molt sensible; podria provocar un daltabaix de l'ecosistema."

En un lloc com l'illa Rei Jordi, que no té un ecosistema divers, si hi apareix una espècie invasora, aquesta ja provoca un canvi molt gran en la proporció.

Amb el que els científics han extret de l'etapa d'observació, s'ha fet una anàlisi estadística on s'estudia els llocs on es concentren els mosquits invasors i, si hi ha algun patró que permeti establir un mecanisme d'acció efectiu per eradicar-los.

Tot i això, Santana anticipa que no serà una feina fàcil perquè l'Antàrtida és un ambient "molt complicat", en el qual no es poden utilitzar químics o insecticides.

"Queden en l'ambient, tenen un efecte residual i, parlant d'un ambient tan delicat, pots estar fent més mal que el que podria fer el mosquit pel fet de tractar de combatre'l."