Capten per primer cop l'activitat cerebral en el moment de morir: la vida et passa pel davant

La vida passa davant pel cervell d'una persona just abans de morir. Aquest fet que sovint s'ha relatat i que s'anomena record de vida pot haver estat comprovat de forma accidental per un equip de neurocientífics.

Els autors van poder registrar i analitzar l'activitat cerebral d'una persona des de minuts abans de morir fins que ja havia traspassat. L'estudi l'ha fet un equip encapçalat per Raúl Vicente, de l'Escola de Medicina de la Universitat Henan, a la Xina, i de la Universitat de Tartu, a Estònia, i Michael Rizzuto, de l'Hospital General de Vancouver, al Canadà. S'ha publicat a la revista Frontiers in Aging Neuroscience.

La possibilitat de fer la recerca va sorgir quan un home de 87 anys que havia tingut una caiguda va ingressar a l'hospital. Degut al seu estat i a les imatges obtingudes del seu cervell, els metges van decidir eliminar l'hematoma intern. Dos dies després, el pacient va desenvolupar epilèpsia i finalment va morir d'un atac de cor.

Els metges van registrar el seu estat de forma contínua amb electroencefalografia per fer-ne el seguiment. I el registre va continuar un temps després de la mort. Això va donar l'oportunitat, per primer cop, d'analitzar el registre de l'activitat cerebral d'una persona just abans i després de la mort, com explica Ajmal Zemmar, neurocirurgià de la Universitat de Louisville, als Estats Units, que va organitzar l'estudi:

"Vam mesurar 900 segons d'activitat cerebral al voltant del moment de la mort i vam posar especialment el focus a investigar què passa 30 segons abans i després que el cor s'aturi."

I va ser en aquests moments que van observar canvis en diversos tipus d'oscil·lacions de l'activitat cerebral. Conegudes també com ones cerebrals, les oscil·lacions són patrons que revelen l'activitat de l'òrgan i alguns tipus concrets d'ones estan relacionats amb diverses funcions cognitives.

En aquest cas, les ones detectades just abans i després de la mort són semblants a les que es produeixen quan somiem, recordem o meditem.

Això podria explicar les experiències properes a la mort, en què persones que han estat a punt de traspassar expliquen que han vist passar davant seu diversos moments de la seva vida.

Interessant i pioner, però amb limitacions

Pel doctor Zemar, que com a neurocirurgià ha de gestionar sovint la dura feina de comunicar als familiars la mort d'un pacient, això ofereix una certa esperança:

"Una cosa que podem aprendre d'aquesta recerca és: malgrat que els nostres estimats tinguin els ulls tancats i estiguin a punt de deixar-nos per descansar en pau, els seus cervells poden estar recordant alguns dels moments més bonics de les seves vides."

Els investigadors, però, ressalten diverses limitacions de l'estudi. En primer lloc, es tracta d'un sol cas, d'un pacient que havia patit un traumatisme amb hemorràgia, inflamació i ferides, cosa que pot afectar l'activitat cerebral.

Altres factors que poden haver influït en aquestes ones cerebrals són que estava anestesiat, cosa que pot alterar les oscil·lacions, que havia rebut fàrmacs, que tenia asfíxia (falta d'oxigen) i hipercàpnia (excés de diòxid de carboni en el cos).

D'altra banda, es tracta del primer cas en què això s'ha pogut enregistrar i, per tant, no hi ha possibilitat de fer comparacions. Sí que s'han vist canvis semblants en experiments amb rosegadors i això podria indicar que la resposta del cervell durant la mort pot ser similar en diferents espècies.

Per raons òbvies, expliquen, no es pot fer la mateixa recerca amb individus sans. Tampoc no es pot preveure el moment exacte de la mort ni s'obtenen de forma habitual registres encefalogràfics continuats de pacients en situació extrema per poder observar l'activitat cerebral abans i després.

Quin és el moment de la mort

El que sí que fa l'estudi, segons el doctor Zemmar, és llançar un repte "a la nostra comprensió de quan acaba exactament la vida i generar preguntes importants, com les relacionades amb la donació d'òrgans".

L'aturada cardíaca va deixar de considerar-se el signe de mort al voltant del 1960. El 1959, en el 23è Congrés Internacional de Neurologia, els metges francesos Maurice Goulon i Pierre Mollaret van proposar que la mort la determinés la suspensió de les funcions cerebrals.

La creació i evolució del concepte tenia com a objectiu contribuir a l'atenció a malalts en situació extrema, com explicaven el 2007 en un article publicat al Journal of Medical Ethics investigadors de l'Institut de Neurologia i Neurocirurgia de l'Havana, Cuba. Però va tenir gran influència en el camp, aleshores en els primers estadis, del trasplantament d'òrgans, per decidir quan una persona podia ser donant.

Però al marge d'això, segons els autors, "és interessant especular sobre si aquesta activitat podria donar suport al "record de vida" que podria tenir lloc en l'estat proper a la mort".

I quin tipus de records viuria la persona que s'està morint. En declaracions a la BBC, Zemmar diu que no és possible saber-ho:

"Si saltem al reialme filosòfic, especularíem que si el cervell fa un flashback, probablement seria com recordar les coses bones, més que les coses dolentes."