Directes

En Pingu ha perdut la pilota mentre jugava amb un amic. Bé que l'hauran d'anar a buscar, oi? Però és que ha caigut en un lloc molt perillós. I si ells també cauen pel túnel de gel? Què hi deu haver al final? I com en sortiran d'allà dins?

Has tingut mai un malson? T'ho imagines somiar que el vent s'endú el sostre de casa i que el llit se'n va caminant? D'entrada, en Pingu no sap si riure, o si plorar. Com et sembla que acabarà, tot plegat?

A la nova alumna de classe li ha fet gràcia en Pingu i no para de seguir-lo per tot arreu. Al cap d'una estona, però, en Pingu en comença a estar una mica fart. Què et sembla, a tu, que acabaran sent amics? O no?

Avui hi ha una gavina molt entremaliada que no para de fer la guitza a en Pingu. Tot i així, el nostre amic l'ajudarà a treure's un cranc que se li ha enganxat al bec. Com et sembla que li donarà les gràcies? No ho diries mai!

La mare acaba de penjar la roba a l'estenedor i comença a bufar un vent terrible. En Pingu ha tingut una idea genial! Anar a fer surf amb el trineu i un llençol! Què hi dirà, la mare, quan vegi com ha quedat el llençol? Ja pot començar a córrer, en Pingu.

Al Mic li agrada molt mirar la lluna i cantar la seva cançó.

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

En Timbal està convençut que aquesta tarda veurà el seu amic Lludó. Però aquest matí la Castina s'ha trobat la Guineta i li ha dit que ha quedat amb en Lludó per anar a pescar al riu. En Pinxo lliga caps i li diu al seu germà bessó que en Lludó i la Castina s'han enamorat. Com que en Timbal no s'ho acaba de creure, decideixen anar a pescar i comprovar-ho.

Quan en Pico veu que la Marguerite i l'Edmond visiten un cau ideal per a una família de guineus, es convenç que la Marguerite se n'hi vol anar a viure amb la Guineta. Quan ho explica als seus amics, la notícia cau com un gerro d'aigua freda, perquè encara que la Guineta i en Pinxo es passin el dia discutint, s'estimen molt. Potser aquest és el problema, però en Timbal té la solució.

La Lola està ensinistrant el Pat perquè aprengui a fer de gos guardià i el pobre repartidor del supermercat en patirà les conseqüències.

La Lola, la Lucy i l'Hugo han quedat per anar a jugar al Virtuaventura Parc, però com que han de ser parells els toca convidar-hi també el Víctor, que un cop eliminat del joc mirarà de fer la guitza als altres tres. Com sempre, el Pat haurà d'acudir al rescat.

Lola la maga i el seu ajudant Pat es disposen a fer una funció de màgia al pati de casa seva, amb la Lucy, l'Hugo i el Víctor com a espectadors. Però fer d'ajudant de mag no és tan senzill quan hi ha tres coloms disposats a esguerrar la funció.

Quan sigui gran, la Marine vol ser "ninfermera", com la mama. Diu que és la feina més bonica del món. Però per això ha d'entrenar-se a curar pacients. El problema és que a casa seva no es posa mai ningú malalt. Per arreglar-ho, la Marine s'ha d'espavilar una mica...

La Marine fa veure que està malalta per no anar a escola. La Wendy se n'adona, li copa la idea i decideix fer el mateix per saltar-se un examen de mates. El cap de setmana següent, la família té previst anar a un parc aquàtic. Però aquest cop els toca als pares fer-se els malalts per no anar-hi. Les germanes estan escandalitzades. On anirem a parar si els pares fan les mateixes trapelleries que elles?

Demà no hi ha classe i la Marine passarà tot el dia amb la seva germaneta. Però la Wendy té un altre programa. Per desgràcia per ella, la mama treballa a l'hospital i el papa passarà el dia a casa el seu editor. La paparra està encantada: s'ho passaran superbé. A més, els pares s'han "oblidat" de dir-li a la Wendy que la Loulou i la Nat també es quedaran tot el dia amb elles. La Wendy haurà de cuidar tres pesades!

Cansada de les burles d'en Robin i la seva colla per la poca traça que té disparant amb l'arc, la Marian fa un encanteri i aconsegueix una fletxa màgica que va sempre allà on l'arquer desitja. Però la fletxa anirà a parar a mans del príncep Joan, que la voldrà utilitzar per capturar en Robin.

Una velleta s'aprofita de la bona fe d'en Petit John per "prendre-li" la sort fent-lo bufar dins d'una ampolleta. En Petit John s'ho pren com una broma fins que un seguit d'accidents i ensopegades el convencen que realment la sort l'ha abandonat. Amb l'ajuda dels amics mirarà de recuperar l'ampolleta, però toparan amb el xèrif, que també s'ha deixat engalipar per la velleta.

El Príncep Joan bombardeja una cruïlla estratègica amb una catapulta en previsió d'un eventual atac enemic. Per aturar la pluja de pedres, en Robin s'ha d'enfrontar a la guàrdia del castell. Alhora també li toca parar els peus a la Juliet, una camperola indignada que vol cantar les quaranta al Príncep. La Marian, d'altra banda, està gelosa per les atencions que en Robin prodiga a la intrèpida Juliet.

El Mike vol impressionar la seva veïna, la preciosa gosseta Iris, amb un playback de cançons romàntiques, però malauradament per a ell, el gatet Fluffy li espatlla la sorpresa jugant amb l'agulla i els botons de velocitat del tocadiscos. Alhora, els ossos rentadors entren a la casa a robar, però el Mercury es distreu amb la música i també vol participar en el playback amb el Mike.

Ja ha arribat la pizza que han encarregat els Mikkelsen per sopar i la Laura ha de sortir a buscar els nens a l'entrenament. Amb la casa buida, el Mike haurà de resistir la temptació de fer una queixalada a la pizza, molt més apetitosa que el nou pinso amb gust de bròquil que li han comprat. I alhora haurà de foragitar els ossos rentadors, que també acudiran a la casa atrets per l'aroma de la pizza.

Atenció, perquè el famós lladre Gat Negre corre per la contrada i està entrant a totes les cases! El Senyor ha ordenat el toc de queda, i això vol dir que els vilatans tenen ordre de quedar-se tancats a casa tot el dia. Sort que el gran mestre té la solució perfecta: una poció perquè en Basile canviï de cara a voluntat i pugui seguir el lladre sense que el reconegui. Funcionarà?!

Avui el gran mestre Léonard s'ha inventat un aparell i no té gens clar l'ús que li ha de donar. D'entrada, havia de servir per espolsar catifes, però la Mathurine diu que ja té l'aspiradora, que curiosament va bé i tot. I per escórrer els espaguetis? No, massa perillós. I per volar, amb una a cada mà? En Basile no ho veu gens clar... Per què serveix, doncs, la raqueta?!

En la secció "L'experiment", el Dani ensenyarà a construir un mòbil en equilibri. "La pregunta curiosa" ens descobrirà per què, quan tenim por, el cor ens va més de pressa. "El repte" del programa planteja com es poden fer dos cercles concèntrics sense aixecar el llapis.