Pau, el projecte

SITUACIÓ HISTÒRICA

1940, Prada de Conflent.

Pau Casals viu exiliat sota l'ombra del Canigó, després que un general franquista el va amenaçar de tallar-li els braços si no abandonava Catalunya.

Aquell mateix any, els nazis ocupen França, i el mestre, en perill de mort, decideix abandonar el país a bord d'un vaixell, rumb a Nord-amèrica. Però, abans d'embarcar, els alemanys bombardegen el vaixell, i Casals es veu obligat a tornar a Prada travessant un territori ple de patrulles nazis durant més de 400 quilòmetres. Poc més tard, la Gestapo ocupa Prada, i Casals, de 65 anys, es veu obligat a passar quatre anys sota l'amenaça dels alemanys.

 

EL PUNT DE PARTIDA

En aquella època, Casals és el músic viu més important, i posseeix una immensa fortuna que inverteix ajudant els exiliats amb generoses donacions. Però la seva solidaritat va més enllà i, dia sí i dia també, se'l veu als camps de refugiats donant un cop de mà. Però quan els nazis ocupen Prada, li congelen els comptes bancaris, i Casals passa a viure la misèria més gran.

Llavors el mestre ja sabia que Franco no seria derrocat, i que ell mai més tornaria a trepitjar Catalunya. El seu violoncel feia temps que no sonava en públic. L'havia apagat com a mesura de protesta contra el feixisme franquista i europeu. Li semblava indecent fer concerts mentre hi havia gent que patia als camps de refugiats. Precisament per ser al costat dels exiliats, Casals trenca relacions amb amics del passat, persones que l'havien decebut perquè havien fet els ulls grossos davant els horrors de la guerra i la tirania dels règims feixistes. Casals era incapaç de perdonar-los la seva passivitat contra el mal.

Amb l'ocupació nazi, la vida del músic fa un gir de 180 graus: un republicà i defensor de la llibertat com ell és un blanc molt llaminer per a la Gestapo. Els alemanys remenen periòdicament casa seva en busca de proves que el puguin dur a la presó o davant un batalló d'afusellament. Aquesta crispació, potenciada per la complexa personalitat innata del mestre, converteixen Casals en un vell melancòlic i irascible, que tan bon punt està de bon humor com és víctima d'un injustificat atac de còlera. El clàssic ogre entranyable. Però tot canvia quan, per subsistir, i gairebé a contracor, decideix fer classes de violoncel...