Retrat robot del botiguer del segle XXI: de "personal shopper" a explotar el WhatsApp
Invertir amb seny a internet, horaris híbrids o oferir experiències "in situ", són només algunes de la noves característiques
Retrat robot del botiguer del segle XXI: de "personal shopper" a explotar el WhatsApp

Retrat robot del botiguer del segle XXI: de "personal shopper" a explotar el WhatsApp

Invertir amb seny a internet, horaris híbrids o oferir experiències "in situ", són només algunes de la noves característiques

Albert Closas
TEMA:
Comerç
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Quin és el futur de les botigues i el comerç de proximitat en un món cada cop més dominat pel comerç electrònic? Quina relació seguirem tenint nosaltres, els consumidors, amb les botigues?

Fem un retrat robot amb els vuit trets més significatius del botiguer del segle XXI. Ens ho explica Laura López, consultora del sector des de fa gairebé vint anys.


Invertir amb seny a internet

D'una manera o d'una altra, les botigues necessiten estar presents a internet i les xarxes, sobretot si no tenen un producte específic que només es pot trobar al seu establiment. Però per tenir presència, les grans plataformes com Google o Facebook ofereixen pagar diners per promocionar-se, i com més es paga, més presència es tindrà.

Però, com ens diu Laura López, "portar trànsit de clients a una web o a unes xarxes socials és relativament senzill, perquè pagant ho pots aconseguir. El que després necessites és que això es converteixi realment en un trànsit de qualitat, tenir gent que t'acabi comprant el que has posat a la venda".

I com s'aconsegueix, això? Doncs invertint amb seny, mirant efectivament què pot ser més eficient, i gestionar-ho molt bé, "com passa a la borsa, que si hi jugues sense saber-ne pots perdre tots els diners.


Explotar el WhatsApp

No és, per tant, una simple qüestió de posar muntanyes de diners. La tecnologia actual ofereix possibilitats de baix cost que només fa cinc o deu anys semblaven impensables: "Simplement cal que tinguis una bona via de comunicació, que pot ser senzillament per WhatsApp, amb els teus clients. Si un dia el client no pot venir, però vol que l'atenguis, i tu tens una bona manera de comunicar-te amb ell, pot ser suficient."

López defensa que no es tracta de fer grans inversions en tecnologia, sinó de fer-ne una aplicació intel·ligent. En definitiva, entendre què és el que s'està oferint als compradors.


Davant els algoritmes, persones entusiastes

Si hi ha alguna cosa que les màquines no poden oferir és el tracte humà. La intel·ligència artificial és això, artificial. Els treballadors del comerç "són com els actors en una obra de teatre: són les persones que tu poses a escena, i que els teus clients veuran. Per tant, si no inverteixes en aquests actors, malament rai... Però també has de fer un bon càsting: has de tenir clar que has de seleccionar gent que li agradi actuar, que li agradi sorprendre el client."

Dependents que poden demostrar als seus clients que coneixen els seus gustos gairebé millor que ells mateixos.


El botiguer com a "personal shopper"

Però el tracte humà no es demostra només en el mateix espai físic de la botiga. Justament amb el telèfon, o amb el correu electrònic o les xarxes, el botiguer ens pot atendre quan som a casa." "O si soc a la feina, al migdia, i vull contactar amb una botiga que em cau lluny i no m'hi puc desplaçar: potser puc fer una videotrucada al meu venedor o venedora habitual, que em pot atendre pràcticament com si jo fos a la botiga."


Venedors amb horaris híbrids

Clar que aquesta mena de "servei a totes hores" significa un canvi important en la forma de treballar. Davant d'un internet que està obert les vint-i-quatre hores del dia, no es tracta de fer jornades de 12 o 24 hores, però sí de ser molt més flexibles i treballar per objectius, per allò que li interessi i pugui comprar el client:

"Pot ser que tingui més sentit, especialment els que són els grans 'personal shoppers'", diu Laura López, "que potser els alliberem part de les hores de presència física a la botiga perquè puguin atendre després els clients amb cites concertades via videoconferència..."

O fins i tot, afegeix la consultora, "en algun cas es pot obrir l'establiment, en hores convingudes, perquè es converteixi en un showroom privat". Evidentment, aquest servei farà pujar el preu del producte.


Oferir experiències "in situ"

Una altra cosa que no pot fer ni un ordinador ni un telèfon mòbil és oferir experiències, generar, per exemple, trobades amb altra gent en el mateix espai de l'establiment: "¿Per què no faig que vingui gent d'altres sectors, d'altres àmbits propers al meu, i que, de manera temporal, o permanent, facin servir el meu espai?", opina la consultora.

"Això li donarà vida a la botiga", afegeix. "Pot ser el cas d'una botiga d'alimentació que dona espai a uns cuiners perquè muntin el seu petit xou... o botigues de moda que tenen exposicions de fotografia que van canviant."


Eixos comercials a l'americana

Aquestes experiències donen vida a la botiga, i, si n'hi ha més, poden contribuir a donar vida a tot un carrer o una zona. De fet, és una de les iniciatives que es poden fer dins del que als Estats Units i al Canadà es va batejar ja fa anys com a BID (Businesss Improvement District), i aquí es coneix com a APEU.

Són agrupacions més o menys obligatòries de comerciants, en col·laboració amb l'Ajuntament i el sector públic. Es tracta de "gestionar aquell espai com si fos un centre comercial tancat; i que es busqui com fer-lo més interessant: més net, més segur, més atractiu".

Fins i tot, afirma Laura López, que es treballi "per omplir els locals que estan buits amb oferta que sigui complementària a la que ja hi ha".


Associar-se per oferir preus competitius

Les plataformes se salten tants intermediaris i treballen amb volums tan alts que poden oferir preus més barats que moltes botigues. ¿Com competir-hi, sobretot quan la botiga no té gaire producte propi o no pot oferir valor afegit?

"El que necessites és ajuntar més capacitat de compra, per poder aconseguir millors condicions. I això, en la majoria dels casos, es tradueix en les centrals de compra: és a dir, jo m'agrupo amb altres petits o mitjans comerciants i al final tots junts podem aconseguir aquest marge que necessitem per poder ser rendibles en el negoci", conclou López.

ARXIVAT A:
ComerçEconomia de butxaca

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut