• L'agonia de l'economia egípcia
    Veure vídeo

    L'agonia de l'economia egípcia

    L'agonia d'una economia com l'egípcia es posa de manifest quan, durant dècades, el seu creixement ha estat constant però la situació de la població no ha parat d'empitjorar. Les transformacions polítiques que pugui viure el país han d'anar acompanyades, per força, de canvis en l'economia. Per entendre-ho millor tot plegat, hem anat a parlar amb algú que coneix molt bé Egipte, tant l'antic com l'actual. Es tracta de Jordi Clos, hoteler i president del Museu Egipci de Barcelona.

    L'agonia d'una economia com l'egípcia es posa de manifest quan, durant dècades, el seu creixement ha estat constant però la situació de la població no ha parat d'empitjorar. Les transformacions polítiques que pugui viure el país han d'anar acompanyades, per força, de canvis en l'economia. Per entendre-ho millor tot plegat, hem anat a parlar amb algú que coneix molt bé Egipte, tant l'antic com l'actual. Es tracta de Jordi Clos, hoteler i president del Museu Egipci de Barcelona.

  • Els ajuntaments, obligats a aprimar-se
    Veure vídeo

    Els ajuntaments, obligats a aprimar-se

    Amb la crisi econòmica i els nivells de dèficit disparats, el debat sobre l'aprimament de les administracions està més obert que mai. Hi ha qui creu que hi ha massa municipis, qui qüestiona l'existència de les diputacions o dels consells comarcals... Ens hem fixat en els ajuntaments... com s'administren? Com es financen i en què es gasten els diners? I, sobretot, què es pot fer perquè siguin més eficients, perquè donin millors serveis als ciutadans sense estirar més el braç que la màniga?

    Amb la crisi econòmica i els nivells de dèficit disparats, el debat sobre l'aprimament de les administracions està més obert que mai. Hi ha qui creu que hi ha massa municipis, qui qüestiona l'existència de les diputacions o dels consells comarcals... Ens hem fixat en els ajuntaments... com s'administren? Com es financen i en què es gasten els diners? I, sobretot, què es pot fer perquè siguin més eficients, perquè donin millors serveis als ciutadans sense estirar més el braç que la màniga?

  • "Pensat per": Touché
    Veure vídeo

    "Pensat per": Touché

    La cultura, les indústries culturals, cada cop tenen més pes en les economies modernes. I, en aquesta línia, els museus hi desenvolupen un paper molt important, sobretot si saben atraure la gent amb propostes innovadores, que vagin més enllà de la simple exposició d'objectes en vitrines. Touché és una de les noves empreses que han nascut i que proposen aquesta nova forma d'entendre i disfrutar dels museus, com és el cas del de paleontologia de Sabadell.

    La cultura, les indústries culturals, cada cop tenen més pes en les economies modernes. I, en aquesta línia, els museus hi desenvolupen un paper molt important, sobretot si saben atraure la gent amb propostes innovadores, que vagin més enllà de la simple exposició d'objectes en vitrines. Touché és una de les noves empreses que han nascut i que proposen aquesta nova forma d'entendre i disfrutar dels museus, com és el cas del de paleontologia de Sabadell.

  • La Catalunya del 2027
    Veure vídeo

    La Catalunya del 2027

    Ens hem imaginat com serà Catalunya el 2027, l'any en què serà plenament efectiva la jubilació als 67 anys. És cert que gairebé no quedarà gent jove per cotitzar? I l'atur, haurà baixat dràsticament? En parlem amb Josep Oliver, catedràtic d'Economia de la UAB.

    Ens hem imaginat com serà Catalunya el 2027, l'any en què serà plenament efectiva la jubilació als 67 anys. És cert que gairebé no quedarà gent jove per cotitzar? I l'atur, haurà baixat dràsticament? En parlem amb Josep Oliver, catedràtic d'Economia de la UAB.

  • Maties Vives, economista i exconseller Caixa Catalunya
    Veure vídeo

    Maties Vives, economista i exconseller Caixa Catalunya

    Dilluns, 24 de gener, la ministra Salgado llançava la bomba: les caixes que necessitin ajuda s'hauran de convertir en bancs, i l'Estat entrarà en el seu capital. Fins a quin punt tota aquesta reforma acabarà amb la mort de les caixes, tal com les coneixem, i, sobretot, posarà fi al seu compromís amb la societat? En parlem amb Maties Vives, economista, advocat, exconseller de Caixa Catalunya i membre de la Plataforma en defensa de les caixes d'estalvi.

    Dilluns, 24 de gener, la ministra Salgado llançava la bomba: les caixes que necessitin ajuda s'hauran de convertir en bancs, i l'Estat entrarà en el seu capital. Fins a quin punt tota aquesta reforma acabarà amb la mort de les caixes, tal com les coneixem, i, sobretot, posarà fi al seu compromís amb la societat? En parlem amb Maties Vives, economista, advocat, exconseller de Caixa Catalunya i membre de la Plataforma en defensa de les caixes d'estalvi.

  • El futur de l'euro
    Veure vídeo

    El futur de l'euro

    La crisi financera que afecta els països de la perifèria de l'euro ha arribat a posar en qüestió la continuïtat de la moneda única tal com és ara. El debat és tan viu que els líders de França i Alemanya van incloure una defensa de l'euro en el seu missatge de Cap d'Any. Hem volgut abordar el tema amb l'ajuda de dos grans experts en economia i dret, i els hem demanat que ens parlin sobre l'opció d'anar endavant en la integració monetària o la de trencar l'euro. I per comprovar que el debat monetari ens afecta la butxaca, hem fet un experiment amb monedes d'1 euro per saber quantes n'hi ha d'altres nacionalitats circulant per Espanya. És un recompte sobre un centenar de monedes com el que fan els voluntaris del projecte Eurodiffusie eurodiffusie.nl a diversos països europeus.

    La crisi financera que afecta els països de la perifèria de l'euro ha arribat a posar en qüestió la continuïtat de la moneda única tal com és ara. El debat és tan viu que els líders de França i Alemanya van incloure una defensa de l'euro en el seu missatge de Cap d'Any. Hem volgut abordar el tema amb l'ajuda de dos grans experts en economia i dret, i els hem demanat que ens parlin sobre l'opció d'anar endavant en la integració monetària o la de trencar l'euro. I per comprovar que el debat monetari ens afecta la butxaca, hem fet un experiment amb monedes d'1 euro per saber quantes n'hi ha d'altres nacionalitats circulant per Espanya. És un recompte sobre un centenar de monedes com el que fan els voluntaris del projecte Eurodiffusie eurodiffusie.nl a diversos països europeus.

  • "Pensat per": Kettal
    Veure vídeo

    "Pensat per": Kettal

    Kettal sona a marca alemanya; però, de fet, és una empresa familiar catalana que ja fa quaranta anys va pensar que els mobles d'exterior tenien tot un mercat per descobrir. Ara equipen les terrasses de 3.000 hotels de luxe per tot el món. I acaben de rebre el Premi Nacional de Disseny, del Ministeri d'Indústria, pel fet de ser líders a Europa en posicionament de producte.

    Kettal sona a marca alemanya; però, de fet, és una empresa familiar catalana que ja fa quaranta anys va pensar que els mobles d'exterior tenien tot un mercat per descobrir. Ara equipen les terrasses de 3.000 hotels de luxe per tot el món. I acaben de rebre el Premi Nacional de Disseny, del Ministeri d'Indústria, pel fet de ser líders a Europa en posicionament de producte.

  • Molt més que dissenyadors de moda
    Veure vídeo

    Molt més que dissenyadors de moda

    Pel que fa a l'àmbit dels estudis, "Valor afegit" donarà detalls dels estudis de disseny de moda, convertits en carrera universitària fa poc i amb gran sortida professional, ja que la demanda supera l'oferta.

    Pel que fa a l'àmbit dels estudis, "Valor afegit" donarà detalls dels estudis de disseny de moda, convertits en carrera universitària fa poc i amb gran sortida professional, ja que la demanda supera l'oferta.

  • "Pensat per": Blackie Books
    Veure vídeo

    "Pensat per": Blackie Books

    En plena època digital, fer llibres de qualitat, de tapa dura, i guanyar diners, és possible? L'innovador d'aquesta setmana, l'editor de Blakie Books, va pensar un dia que havia de ser possible, i ho va aconseguir.

    En plena època digital, fer llibres de qualitat, de tapa dura, i guanyar diners, és possible? L'innovador d'aquesta setmana, l'editor de Blakie Books, va pensar un dia que havia de ser possible, i ho va aconseguir.

  • Les exportacions sí que funcionen
    Veure vídeo

    Les exportacions sí que funcionen

    Enmig de tant pessimisme ambiental, hem tractat d'un aspecte que sí que va bé de l'economia catalana i espanyola: les exportacions. Encara tenim un dels pitjors dèficits comercials del món, però aquest dèficit s'ha reduït molt des de l'inici de la crisi. I, tot i no haver pogut devaluar la moneda, com s'havia fet sempre, la nostra quota en el comerç mundial s'ha mantingut, i fins i tot ha millorat. Però encara queden molts deures per fer.

    Enmig de tant pessimisme ambiental, hem tractat d'un aspecte que sí que va bé de l'economia catalana i espanyola: les exportacions. Encara tenim un dels pitjors dèficits comercials del món, però aquest dèficit s'ha reduït molt des de l'inici de la crisi. I, tot i no haver pogut devaluar la moneda, com s'havia fet sempre, la nostra quota en el comerç mundial s'ha mantingut, i fins i tot ha millorat. Però encara queden molts deures per fer.

  • El poder de les grans constructores
    Veure vídeo

    El poder de les grans constructores

    Dotze mil milions d'euros és el que han costat les obres de l'AVE entre València i Madrid. Una gran obra que ningú sap exactament quan i com s'amortitzarà però que, de moment, ha servit per garantir llocs de treball i negoci a les grans empreses constructores del país. Empreses que, malgrat la crisi, han reforçat la seva posició internacional i són reconegudes com a líders mundials en la gestió de les infraestructures.

    Dotze mil milions d'euros és el que han costat les obres de l'AVE entre València i Madrid. Una gran obra que ningú sap exactament quan i com s'amortitzarà però que, de moment, ha servit per garantir llocs de treball i negoci a les grans empreses constructores del país. Empreses que, malgrat la crisi, han reforçat la seva posició internacional i són reconegudes com a líders mundials en la gestió de les infraestructures.

  • 50 anys de disseny
    Veure vídeo

    50 anys de disseny

    Quants cops no ens ha passat que hem llançat al contenidor aquella vella màquina d'escriure o aquell espremedor de taronges que resulta que ara són considerades autèntiques joies del disseny industrial. El Palau Robert de Barcelona recupera la memòria de 50 anys de disseny a casa nostra.

    Quants cops no ens ha passat que hem llançat al contenidor aquella vella màquina d'escriure o aquell espremedor de taronges que resulta que ara són considerades autèntiques joies del disseny industrial. El Palau Robert de Barcelona recupera la memòria de 50 anys de disseny a casa nostra.

  • Pensat per: Cabo San Roque
    Veure vídeo

    Pensat per: Cabo San Roque

    Un bon dia un arquitecte i una enginyera van decidir abandonar l'economia del totxo i reorientar-se cap a la innovació artística. Amb altres socis van fundar Cabo San Roque, una mena de grup de teatre que fa espectacles musicals. Reciclant objectes trobats al carrer i procedents d'una fàbrica de galetes han construït tota una orquestra.

    Un bon dia un arquitecte i una enginyera van decidir abandonar l'economia del totxo i reorientar-se cap a la innovació artística. Amb altres socis van fundar Cabo San Roque, una mena de grup de teatre que fa espectacles musicals. Reciclant objectes trobats al carrer i procedents d'una fàbrica de galetes han construït tota una orquestra.

  • Telefonia amb gust colombià
    Veure vídeo

    Telefonia amb gust colombià

    Dins dels reportatges i els documentals que el 33 dedica aquest mes al col·lectiu de colombians que viuen a Barcelona, expliquem la història d'una empresa de telefonia de prepagament que vol també impulsar el foment turístic de Colòmbia, un país que encara s'identifica com una destinació de vacances insegura.

    Dins dels reportatges i els documentals que el 33 dedica aquest mes al col·lectiu de colombians que viuen a Barcelona, expliquem la història d'una empresa de telefonia de prepagament que vol també impulsar el foment turístic de Colòmbia, un país que encara s'identifica com una destinació de vacances insegura.

  • Petits grans consumidors
    Veure vídeo

    Petits grans consumidors

    A Espanya, hi ha 6 milions de nens i adolescents, un col·lectiu de petits consumidors que manen més que ningú en les decisions de compra, i que les empreses no volen deixar escapar. Ara, marques no només de joguines, sinó també d'alimentació, roba, llibres i altres sectors, s'han començat a agrupar per treure nous productes i serveis per a aquest col·lectiu. Es tracta de saber què volen els nens ara, però també què voldran com a consumidors adults, d'aquí a uns anys.

    A Espanya, hi ha 6 milions de nens i adolescents, un col·lectiu de petits consumidors que manen més que ningú en les decisions de compra, i que les empreses no volen deixar escapar. Ara, marques no només de joguines, sinó també d'alimentació, roba, llibres i altres sectors, s'han començat a agrupar per treure nous productes i serveis per a aquest col·lectiu. Es tracta de saber què volen els nens ara, però també què voldran com a consumidors adults, d'aquí a uns anys.

Anar al contingut