• La batalla de les bateries
    Veure vídeo

    La batalla de les bateries

    On acabarà la fàbrica de bateries per al mig milió de cotxes elèctrics que Seat Volkswagen vol fer per al 2025? Hem fet un viatge per mitja península per saber quins són els arguments de les diferents comunitats autònomes.

    On acabarà la fàbrica de bateries per al mig milió de cotxes elèctrics que Seat Volkswagen vol fer per al 2025? Hem fet un viatge per mitja península per saber quins són els arguments de les diferents comunitats autònomes.

  • Sultans de l'algoritme
    Veure vídeo

    Sultans de l'algoritme

    "Valor afegit", dirigit i presentat per Albert Closas, analitza com el futur del petit comerç depèn de l'aposta que faci pel comerç electrònic. Però, quins perills té acabar en mans dels gegants del sector, els sultans de l'algoritme?

    "Valor afegit", dirigit i presentat per Albert Closas, analitza com el futur del petit comerç depèn de l'aposta que faci pel comerç electrònic. Però, quins perills té acabar en mans dels gegants del sector, els sultans de l'algoritme?

  • Teletreball: ara va de debó?
    Veure vídeo

    Teletreball: ara va de debó?

    S'acabarà generalitzant el treball des de casa? El teletreball va salvar milions de llocs de treball durant la pandèmia de la Covid 19. I va servir per demostrar que era possible i eficient. Es quedarà?

    S'acabarà generalitzant el treball des de casa? El teletreball va salvar milions de llocs de treball durant la pandèmia de la Covid 19. I va servir per demostrar que era possible i eficient. Es quedarà?

  • Valor afegit - 17/09/2019
    Veure vídeo

  • Valor afegit - 16/04/2019 - De rics a pobres... i viceversa
    Veure vídeo

    Valor afegit - 16/04/2019 - De rics a pobres... i viceversa

    Aquest "Valor afegit" parla d'artistes estafats però també, i sobretot, de com s'han de gestionar els cops de fortuna i els de desgràcia.

    Aquest "Valor afegit" parla d'artistes estafats però també, i sobretot, de com s'han de gestionar els cops de fortuna i els de desgràcia.

  • Valor afegit - 12/03/2019
    Veure vídeo

    Valor afegit - 12/03/2019

    Dones, ciència i poder

    Les vocacions tècniques entre les dones continuen sent clarament inferiors a les dels homes. En una economia cada
    cop més marcada per la tecnologia, com poden les dones agafar més poder si falten enginyeres, matemàtiques o informàtiques? Entre altres coses, hem estat a un institut del Raval amb cinc noies que han treballat en una experiència pionera. Es tracta d'un concurs internacional -el Tecnovation Challenge- per desenvolupar una aplicació de mòbil que ajudi a detectar si s'està en una situació d'assetjament masclista i com sortir-ne.

    En el segon reportatge ens preguntem per què hi ha tan poques dones reconegudes com a xefs d'alta cuina. A Catalunya només n'hi ha dues entre els 44 restaurants amb estrella Michelin. Parlen Carme Ruscalleda, famosa pel seu Sant Pau i ara al Moments i el Mandarín Oriental de Barcelona. I Melissa Herrera i Natalia Kojie, del restaurant Valmas.

    Parlem amb una de les dones més influents en el panorama de les "start-ups" a Catalunya. És Carlota Pi, cofundadora i presidenta executiva d'Holaluz. La companyia té ambiciosos plans d'expansió fins al 2020.

    Un cop tancat el MWC 2019, preguntem a tres expertes del sector què és el que passarà a la història d'aquesta edició.

    Dones, ciència i poder Les vocacions tècniques entre les dones continuen sent clarament inferiors a les dels homes. En una economia cada cop més marcada per la tecnologia, com poden les dones agafar més poder si falten enginyeres, matemàtiques o informàtiques? Entre altres coses, hem estat a un institut del Raval amb cinc noies que han treballat en una experiència pionera. Es tracta d'un concurs internacional -el Tecnovation Challenge- per desenvolupar una aplicació de mòbil que ajudi a detectar si s'està en una situació d'assetjament masclista i com sortir-ne. En el segon reportatge ens preguntem per què hi ha tan poques dones reconegudes com a xefs d'alta cuina. A Catalunya només n'hi ha dues entre els 44 restaurants amb estrella Michelin. Parlen Carme Ruscalleda, famosa pel seu Sant Pau i ara al Moments i el Mandarín Oriental de Barcelona. I Melissa Herrera i Natalia Kojie, del restaurant Valmas. Parlem amb una de les dones més influents en el panorama de les "start-ups" a Catalunya. És Carlota Pi, cofundadora i presidenta executiva d'Holaluz. La companyia té ambiciosos plans d'expansió fins al 2020. Un cop tancat el MWC 2019, preguntem a tres expertes del sector què és el que passarà a la història d'aquesta edició.

  • Valor afegit - 19/02/2019
    Veure vídeo

    Valor afegit - 19/02/2019

    Després del "Sense ficció" sobre la Primera Guerra Mundial, a "Valor afegit" parlem de guerra i economia, de com aquell conflicte va canviar Catalunya i el món. Jordi Maluquer de Motes ens ajuda a entendre què va passar després de la I Guerra Mundial perquè a la societat augmentés la desigualtat.

    Després del "Sense ficció" sobre la Primera Guerra Mundial, a "Valor afegit" parlem de guerra i economia, de com aquell conflicte va canviar Catalunya i el món. Jordi Maluquer de Motes ens ajuda a entendre què va passar després de la I Guerra Mundial perquè a la societat augmentés la desigualtat.

  • Valor afegit - 27/11/2018
    Veure vídeo

    Valor afegit - 27/11/2018

    QUAN EL CONSUMIDOR TREBALLA PER A L'EMPRESA
    A plató entrevistarem a la directora del documental, Cossima Dannoritzer, amb qui entrarem en el det
    all, amb exemples concrets, de feines que ens fan fer als consumidors, i que abans feien professionals de sector: gestions bancàries, gestionar bitllets i reserves turístiques, muntar mobles .... I ho calcularem en base al cost en euros de les nostres hores personals. Es tracta de quantificar el treball dels consumidors coma "treballadors parcials" de les empreses.
    PER ON S'ESCOLA EL TEMPS?
    Més enllà del nostre paper coma consumidors/treballadors, el temps se'ns escola per molt llocs. La vida de les persones es divideix a grans trets entre 8 hores per dormir, 8 hores per treballar i 8 per dedicar al temps lliure, la família, els amics. Incidim en cadascuna d'aquestes parts per veure com gestionar millor el nostre temps. Anem a una pime premiada per la seva bona gestió que ens explica com han millorat la gestió més eficient del temps, sense afectar les condicions de treball. Anem a la clínica del son del grup Teknon per veure com podem millorar les nostres hores de descans. I parlem amb professors de la UOC per mirar de tenir més temps per un mateix: bàsicament parlem de la desconnexió digital tant de la feina i com de les xarxes socials

    QUAN EL CONSUMIDOR TREBALLA PER A L'EMPRESA A plató entrevistarem a la directora del documental, Cossima Dannoritzer, amb qui entrarem en el detall, amb exemples concrets, de feines que ens fan fer als consumidors, i que abans feien professionals de sector: gestions bancàries, gestionar bitllets i reserves turístiques, muntar mobles .... I ho calcularem en base al cost en euros de les nostres hores personals. Es tracta de quantificar el treball dels consumidors coma "treballadors parcials" de les empreses. PER ON S'ESCOLA EL TEMPS? Més enllà del nostre paper coma consumidors/treballadors, el temps se'ns escola per molt llocs. La vida de les persones es divideix a grans trets entre 8 hores per dormir, 8 hores per treballar i 8 per dedicar al temps lliure, la família, els amics. Incidim en cadascuna d'aquestes parts per veure com gestionar millor el nostre temps. Anem a una pime premiada per la seva bona gestió que ens explica com han millorat la gestió més eficient del temps, sense afectar les condicions de treball. Anem a la clínica del son del grup Teknon per veure com podem millorar les nostres hores de descans. I parlem amb professors de la UOC per mirar de tenir més temps per un mateix: bàsicament parlem de la desconnexió digital tant de la feina i com de les xarxes socials

  • Valor afegit - 23/10/2018
    Veure vídeo

    Valor afegit - 23/10/2018

    Descobrint els avantatges de la diversitat


    Com es veu en el documental "En femme", un dels factors que més pesa entre els transsex
    uals en el moment de decidir "sortir de l'armari" és el laboral: la por que t'acomiadin o et canviïn de feina perquè estàs fent un treball de cara al públic; la por a un tracte discriminatori per part dels caps, o dels mateixos companys de feina, etc. Per evitar aquestes situacions, a Catalunya tenim una de les lleis antidiscriminació de les persones LGTBI més avançades d'Europa. Es va aprovar el 2014, però les empreses han tardat a adaptar-s'hi. És justament ara, aquest últim any, quan s'ha accelerat l'interès pel tema. I també multinacionals espanyoles com Telefónica, Santander o Inditex. Coneixerem la història de la Tina Recio, agent cívica de BSM, que va tenir un complicat però reeixit procés de trànsit de gènere, sense haver de canviar ni de feina ni d'empresa. I també, entre d'altres, la de l'Álvaro, gai, que treballa en una empresa, la consultora immobiliària Idealista.com, que defensa els valors LGTBI des del moment de la seva fundació. La majoria d'experts coincideix que la inclusió de gènere no és només justa, i ho diu la llei, sinó que amplia les possibilitats de negoci de les empreses.

    Descobrint els avantatges de la diversitat Com es veu en el documental "En femme", un dels factors que més pesa entre els transsexuals en el moment de decidir "sortir de l'armari" és el laboral: la por que t'acomiadin o et canviïn de feina perquè estàs fent un treball de cara al públic; la por a un tracte discriminatori per part dels caps, o dels mateixos companys de feina, etc. Per evitar aquestes situacions, a Catalunya tenim una de les lleis antidiscriminació de les persones LGTBI més avançades d'Europa. Es va aprovar el 2014, però les empreses han tardat a adaptar-s'hi. És justament ara, aquest últim any, quan s'ha accelerat l'interès pel tema. I també multinacionals espanyoles com Telefónica, Santander o Inditex. Coneixerem la història de la Tina Recio, agent cívica de BSM, que va tenir un complicat però reeixit procés de trànsit de gènere, sense haver de canviar ni de feina ni d'empresa. I també, entre d'altres, la de l'Álvaro, gai, que treballa en una empresa, la consultora immobiliària Idealista.com, que defensa els valors LGTBI des del moment de la seva fundació. La majoria d'experts coincideix que la inclusió de gènere no és només justa, i ho diu la llei, sinó que amplia les possibilitats de negoci de les empreses.

  • Valor afegit - La crisi que va canviar les nostres vides
    Veure vídeo

    Valor afegit - La crisi que va canviar les nostres vides

    Deu anys després de la crisi de Lehman Brothers, què ha canviat? Pot tornar a passar un desastre econòmic i financer com aquell? A Catalunya vam patir les pitjors retallades des de la democràcia: ho hem recuperat tot? I què se'n ha fet del famós canvi de model econòmic, el del totxo i el turisme, que tant es va pregonar quan va venir la recessió. No estem tornant a les mateixes?.
    Valor Afegit fa un viatge pel temps i l'espai a la recerca de respostes : Hem anat a Wall Street, i ens parlen treballadors i experts que van viure la crisi, i que analitzen el bo i el dolent d'aquests deu anys. Però també hem anat fins a Norfolk, Virgínia, per conèixer el testimoni d'un dels milers de persones que encara avui en dia estan sent expulsades de casa seva per culpa de les males pràctiques financeres de bancs i financeres.
    Viatgem també per Europa, perquè de la crisi de Lehman es va passar a la crisi de l'euro i dels països del sud. Un dels que van ser intervinguts per la troika europea va ser Portugal. Ara, uns anys després, hi hem tornat perquè ens pot donar idees de com sortir de l'austeritat sense drames. Això, amb un govern de coalició de totes les esquerres, crític amb els dogmes de la troica europea.
    L'impacte de Lehman i la crisi europea es van viure a Catalunya en dos fronts: el financer i el social. Hem reunit als dos primers consellers d'Economia de la crisi, Antoni Castells i Andreu Mas-Colell, per analitzar com ho van gestionar . I també entrevistem al conseller actual, Pere Aragonès, per saber quan es podrà recuperar tot el que han perdut en els darrers anys el treballadors i els usuaris dels serveis públics. Coneixerem també la veu dels qui reclamen la fi definitiva de la contenció de despeses.
    I als carrers de Catalunya analitzem si hem superat definitivament aquell model econòmic del totxo i els cambrers que ens va portar la bombolla i el seu esclat.

    Deu anys després de la crisi de Lehman Brothers, què ha canviat? Pot tornar a passar un desastre econòmic i financer com aquell? A Catalunya vam patir les pitjors retallades des de la democràcia: ho hem recuperat tot? I què se'n ha fet del famós canvi de model econòmic, el del totxo i el turisme, que tant es va pregonar quan va venir la recessió. No estem tornant a les mateixes?. Valor Afegit fa un viatge pel temps i l'espai a la recerca de respostes : Hem anat a Wall Street, i ens parlen treballadors i experts que van viure la crisi, i que analitzen el bo i el dolent d'aquests deu anys. Però també hem anat fins a Norfolk, Virgínia, per conèixer el testimoni d'un dels milers de persones que encara avui en dia estan sent expulsades de casa seva per culpa de les males pràctiques financeres de bancs i financeres. Viatgem també per Europa, perquè de la crisi de Lehman es va passar a la crisi de l'euro i dels països del sud. Un dels que van ser intervinguts per la troika europea va ser Portugal. Ara, uns anys després, hi hem tornat perquè ens pot donar idees de com sortir de l'austeritat sense drames. Això, amb un govern de coalició de totes les esquerres, crític amb els dogmes de la troica europea. L'impacte de Lehman i la crisi europea es van viure a Catalunya en dos fronts: el financer i el social. Hem reunit als dos primers consellers d'Economia de la crisi, Antoni Castells i Andreu Mas-Colell, per analitzar com ho van gestionar . I també entrevistem al conseller actual, Pere Aragonès, per saber quan es podrà recuperar tot el que han perdut en els darrers anys el treballadors i els usuaris dels serveis públics. Coneixerem també la veu dels qui reclamen la fi definitiva de la contenció de despeses. I als carrers de Catalunya analitzem si hem superat definitivament aquell model econòmic del totxo i els cambrers que ens va portar la bombolla i el seu esclat.

  • Valor afegit - 21/08/2018
    Veure vídeo

    Valor afegit - 21/08/2018

    Amazonització del comerç Obsolescència Informàtica per a tothom

    Amazonització del comerç Obsolescència Informàtica per a tothom

  • És sostenible el turisme que estem rebent?
    Veure vídeo

    És sostenible el turisme que estem rebent?

    "És sostenible el turisme que estem rebent, i també el que estem fent nosaltres, quan viatgem? Fem un viatge pels principals problemes que planteja l'èxit d'aquest sector: l'afectació al medi ambient, la precarietat laboral, la sobreexplotació del territori.... Però també abordem les possibles solucions: posar límits a l'arribada de turistes? Tancar platges? Fer rutes alternatives? Limitar hotels i pisos turístics ? S'ha d'apujar la taxa turística? En què s'ha d'invertir la seva recaptació? Entrevista debat sobre les possibles sol.lucions al turisme de masses, amb el director general de Barcelona Global, Mateu Hernandez, i el vicepresident de la FAVB, Albert Recio. I un reportatge sobre turisme i salut a La Cerdanya."

    "És sostenible el turisme que estem rebent, i també el que estem fent nosaltres, quan viatgem? Fem un viatge pels principals problemes que planteja l'èxit d'aquest sector: l'afectació al medi ambient, la precarietat laboral, la sobreexplotació del territori.... Però també abordem les possibles solucions: posar límits a l'arribada de turistes? Tancar platges? Fer rutes alternatives? Limitar hotels i pisos turístics ? S'ha d'apujar la taxa turística? En què s'ha d'invertir la seva recaptació? Entrevista debat sobre les possibles sol.lucions al turisme de masses, amb el director general de Barcelona Global, Mateu Hernandez, i el vicepresident de la FAVB, Albert Recio. I un reportatge sobre turisme i salut a La Cerdanya."

  • Valor afegit - 10/07/2018
    Veure vídeo

  • Valor afegit - 05/06/2018
    Veure vídeo

    Valor afegit - 05/06/2018

    "Immigrants, els refugiats econòmics"

    Després del "Sense ficció" sobre els camps de refugiats 'Refugiats: un negoci a l'alça', a "Valor a
    fegit" ens endinsem en els 'refugiats econòmics', els immigrants que arriben a casa nostra fugint sovint de la misèria als seus països. Són una amenaça o una oportunitat per a l'economia? Són gent més emprenedora que els mateixos autòctons? S'integren en la comunitat que els acull o van a la seva? Ens hem endinsat en el que està fent la comunitat pakistanesa al barri de Sant Antoni, a Barcelona, dins d'un programa innovador, a escala europea, que intenta integrar-los en les xarxes econòmiques i socials del barri.

    "Immigrants, els refugiats econòmics" Després del "Sense ficció" sobre els camps de refugiats 'Refugiats: un negoci a l'alça', a "Valor afegit" ens endinsem en els 'refugiats econòmics', els immigrants que arriben a casa nostra fugint sovint de la misèria als seus països. Són una amenaça o una oportunitat per a l'economia? Són gent més emprenedora que els mateixos autòctons? S'integren en la comunitat que els acull o van a la seva? Ens hem endinsat en el que està fent la comunitat pakistanesa al barri de Sant Antoni, a Barcelona, dins d'un programa innovador, a escala europea, que intenta integrar-los en les xarxes econòmiques i socials del barri.

  • Valor afegit - 27/03/2018
    Veure vídeo

    Valor afegit - 27/03/2018

    LA RENDA BÀSICA, UNA MAREA CREIXENT

    La pressió per fer realitat la renda bàsica comença a fer se realitat als carrers i carreteres d'Esp
    anya. Però, com es pot implementar, i , sobre tot, com es pot finançar un sistema universal en el que cobrarien tant els pobres com els rics? Farem els números, i sentirem veus a favor i en contra.

    LA RENDA BÀSICA, UNA MAREA CREIXENT La pressió per fer realitat la renda bàsica comença a fer se realitat als carrers i carreteres d'Espanya. Però, com es pot implementar, i , sobre tot, com es pot finançar un sistema universal en el que cobrarien tant els pobres com els rics? Farem els números, i sentirem veus a favor i en contra.

Anar al contingut