• Veneçuela (segona part)
    Veure vídeo

    Veneçuela (segona part)

    L'expedició s'endinsa als Llanos de Apure, un dels espais naturals més rics en biodiversitat de tot Sud-amèrica. Per això s'instal·len en un típic ranxo "llanero" i conviuen amb la gent del país. Aquí el repte és capturar caimans i anacondes per poder-ne estudiar l'anatomia abans de tornar-los a deixar en llibertat. Una excursió a cavall, el mitjà de transport més típic dels Llanos, permet per un moment posar-se a la pell d'un "llanero", i una sortida en barca per un dels nombrosos "caños" serveix per apropar-se a una gran quantitat de fauna, especialment ocells i caimans.
    Després d'un intent fallit, la colla d'estudiants aconsegueix acorralar un ós formiguer gegant, un dels mamífers més impactants dels "llanos".

    L'expedició s'endinsa als Llanos de Apure, un dels espais naturals més rics en biodiversitat de tot Sud-amèrica. Per això s'instal·len en un típic ranxo "llanero" i conviuen amb la gent del país. Aquí el repte és capturar caimans i anacondes per poder-ne estudiar l'anatomia abans de tornar-los a deixar en llibertat. Una excursió a cavall, el mitjà de transport més típic dels Llanos, permet per un moment posar-se a la pell d'un "llanero", i una sortida en barca per un dels nombrosos "caños" serveix per apropar-se a una gran quantitat de fauna, especialment ocells i caimans. Després d'un intent fallit, la colla d'estudiants aconsegueix acorralar un ós formiguer gegant, un dels mamífers més impactants dels "llanos".

  • Veneçuela (primera part)
    Veure vídeo

    Veneçuela (primera part)

    L'expedició fa un itinerari per conèixer el millor de Veneçuela. Al parc nacional de Mochima coneixen la Veneçuela caribenya i estudien les iguanes que prenen el sol al costat del visitants. Uns dies intensius al cor del delta de l'Orinoco els permeten conviure amb l'ètnia warao, dormir en palafits, menjar els productes de la selva i estudiar la flora i la fauna que hi viu, entre la qual destaquen els manglars, les llúdrigues i els impressionats ibis vermells.

    La visita al parc nacional de Canaima permet remuntar les aigües nervioses del riu Carrao fins arribar a fer nit al peu del Salt Àngel, que amb gairebé mil metres de desnivell està considerat el saltant d'aigua més alt del món. Una excursió per la selva permet als estudiants entrar en contacte amb granotes verinoses i diverses espècies de serps.

    L'expedició fa un itinerari per conèixer el millor de Veneçuela. Al parc nacional de Mochima coneixen la Veneçuela caribenya i estudien les iguanes que prenen el sol al costat del visitants. Uns dies intensius al cor del delta de l'Orinoco els permeten conviure amb l'ètnia warao, dormir en palafits, menjar els productes de la selva i estudiar la flora i la fauna que hi viu, entre la qual destaquen els manglars, les llúdrigues i els impressionats ibis vermells. La visita al parc nacional de Canaima permet remuntar les aigües nervioses del riu Carrao fins arribar a fer nit al peu del Salt Àngel, que amb gairebé mil metres de desnivell està considerat el saltant d'aigua més alt del món. Una excursió per la selva permet als estudiants entrar en contacte amb granotes verinoses i diverses espècies de serps.

  • Kènia (segona part)
    Veure vídeo

    Kènia (segona part)

    El estudiants encara són a Mpala, on fan un cens de fauna nocturna. Els licaons no apareixen i el grup decideix partir-se en dos. Mentre uns comencen a dirigir-se al llac Naivasha, on comprovaran com els homes alteren els costums de les àligues pescadores africanes, els altres es queden a Mpala a buscar licaons.
    Després, tots es retroben al llac Naivasha, on estudien de molt a prop la seva població d'hipopòtams. Visiten l'illa Crescent, la península on es va gravar "Memòries d'Àfrica" i enfilen cap a una de les millors reserves de fauna del tot el continent africà, la de Massai Mara, per sobrevolar en globus les planes del Serengueti i observar el comportament dels grans carnívors: guepards i lleons. Tot això sense oblidar la gent del país i la convivència amb la cultura massai.

    El estudiants encara són a Mpala, on fan un cens de fauna nocturna. Els licaons no apareixen i el grup decideix partir-se en dos. Mentre uns comencen a dirigir-se al llac Naivasha, on comprovaran com els homes alteren els costums de les àligues pescadores africanes, els altres es queden a Mpala a buscar licaons. Després, tots es retroben al llac Naivasha, on estudien de molt a prop la seva població d'hipopòtams. Visiten l'illa Crescent, la península on es va gravar "Memòries d'Àfrica" i enfilen cap a una de les millors reserves de fauna del tot el continent africà, la de Massai Mara, per sobrevolar en globus les planes del Serengueti i observar el comportament dels grans carnívors: guepards i lleons. Tot això sense oblidar la gent del país i la convivència amb la cultura massai.

  • Kènia (primera part)
    Veure vídeo

    Kènia (primera part)

    Els estudiants catalans, la major part estudiants de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, fan un curs sobre la gran fauna africana, i per això es desplacen a Kènia, un país on la caça està prohibida des de l'any setanta-set i les reserves de fauna no estan tancades. Per això és fàcil trobar animals fins i tot fora de les zones protegides. El primer objectiu és la reserva privada de Mpala, situada gairebé al centre de Kènia, on tenen el primer contacte amb els grans mamífers. Aprenen a identificar gaseles, la metodologia per fer un cens de fauna, la posen en pràctica i estudien especialment les girafes i els elefants africans. Per això visiten l'orfenat del David Sheldrick Wildlife Trust, el centre on per primera vegada van sintetizar una llet artificial semblant a la llet d'elefant per poder criar els elefantons, que alleten amb biberó. La part cultural del viatge inclou una visita a l'escola de Mpala i una jornada amb els massais.

    Guia-professor:
    Iñaki Abella, zoòleg que viu a l'estranger des de fa dotze anys. Ha estat treballant a Bolívia, Costa Rica, Mèxic, l'Equador, Panamà i Moçambic, i des de fa tres anys s'està a Kènia treballant amb grans mamífers africans.

    Alumnes:
    Manuel Vega, 21 anys, Barcelona
    Mireia Badia, 23 anys, Barcelona
    Inés Landa, 33 anys, Valtierra (Navarra)
    Ester Calsina, 23 anys, Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà)
    Gemma Jordà, 29 anys, Figueres
    Maria Cardona, 23 anys, Eivissa (Balears)
    Tània Pardal, 21 anys, Barcelona
    Laia Reig, 21 anys, Bescanó (Gironès)

    Els estudiants catalans, la major part estudiants de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, fan un curs sobre la gran fauna africana, i per això es desplacen a Kènia, un país on la caça està prohibida des de l'any setanta-set i les reserves de fauna no estan tancades. Per això és fàcil trobar animals fins i tot fora de les zones protegides. El primer objectiu és la reserva privada de Mpala, situada gairebé al centre de Kènia, on tenen el primer contacte amb els grans mamífers. Aprenen a identificar gaseles, la metodologia per fer un cens de fauna, la posen en pràctica i estudien especialment les girafes i els elefants africans. Per això visiten l'orfenat del David Sheldrick Wildlife Trust, el centre on per primera vegada van sintetizar una llet artificial semblant a la llet d'elefant per poder criar els elefantons, que alleten amb biberó. La part cultural del viatge inclou una visita a l'escola de Mpala i una jornada amb els massais. Guia-professor: Iñaki Abella, zoòleg que viu a l'estranger des de fa dotze anys. Ha estat treballant a Bolívia, Costa Rica, Mèxic, l'Equador, Panamà i Moçambic, i des de fa tres anys s'està a Kènia treballant amb grans mamífers africans. Alumnes: Manuel Vega, 21 anys, Barcelona Mireia Badia, 23 anys, Barcelona Inés Landa, 33 anys, Valtierra (Navarra) Ester Calsina, 23 anys, Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà) Gemma Jordà, 29 anys, Figueres Maria Cardona, 23 anys, Eivissa (Balears) Tània Pardal, 21 anys, Barcelona Laia Reig, 21 anys, Bescanó (Gironès)

  • Brasil
    Veure vídeo

    Brasil

    L'expedició catalana s'embarca en un creuer científic per conèixer de prop i fins i tot capturar els principals habitants del riu, com l'arapaima, un dels peixos d'aigua dolça més grans del món, i les temibles piranyes. L'última estació del viatge és el parc nacional de Jaú. És la reserva de bosc tropical intacte més gran del Brasil i inclou tota la conca del riu Jaú, un dels principals afluents del riu Negre.
    En Jordi Miguel Gil, el guia professor, és un català boig pels peixos que un dia va decidir deixar-ho tot per anar a viure al país d'origen de la seva passió. Ara viu a Manaus i organitza creuers pel riu Amazones per conèixer el seu entorn.

    L'expedició catalana s'embarca en un creuer científic per conèixer de prop i fins i tot capturar els principals habitants del riu, com l'arapaima, un dels peixos d'aigua dolça més grans del món, i les temibles piranyes. L'última estació del viatge és el parc nacional de Jaú. És la reserva de bosc tropical intacte més gran del Brasil i inclou tota la conca del riu Jaú, un dels principals afluents del riu Negre. En Jordi Miguel Gil, el guia professor, és un català boig pels peixos que un dia va decidir deixar-ho tot per anar a viure al país d'origen de la seva passió. Ara viu a Manaus i organitza creuers pel riu Amazones per conèixer el seu entorn.

  • Tailàndia
    Veure vídeo

    Tailàndia

    Els estudiants descobreixen la riquesa natural d'un país conegut per tot menys pel seu entorn natural. El punt de trobada és Hua Hin, i el primer destí, el famós parc nacional de Khao Yai, el més antic de Tailàndia. A part d'estudiar les espècies més emblemàtiques del parc, com els cérvols, els gibons i els calaus, es proposen entrar en el món dels elefants asiàtics. Per això estudien les escasses poblacions que encara hi viuen en llibertat i entren en el món de l'elefant com a animal domèstic.

    Els preparen menjar, curen elefants ferits i aprenen les tècniques bàsiques de maneig fins que són capaços de muntar un elefant sense ajuda. Fora de curs, l'expedició visita el temple dels tigres de Kanchanaburi i, després de l'experiència, en treu les seves conclusions particulars. A hores perdudes, els expedicionaris tenen temps de conèixer la Tailàndia més tradicional i allunyada dels recorreguts turístics, i tastar les delicadeses de la seva cuina, com ara els insectes fregits.

    Guia-professor:
    Alongkot Chukaew, científic reconegut i responsable del Thai Elephant Research and Conservation Fund, guia els alumnes dins el Parc Nacional de Khao Yai i els introdueix en el món de l'elefant asiàtic.

    Alumnes:
    Bàrbara Gascons, 23 anys, Vidreres (Selva)
    Clara Fornalés, 21 anys, Lleida
    Xavier Subirana, 21 anys, Barcelona
    Alba Solé, 22 anys, Jesús-Tortosa (Baix Ebre)
    Karen Larrosa, 21 anys, Sabadell (Vallès Occidental)
    Rocío Benítez, 20 anys, Mallorca (Balears)
    Sofia Gol, 21 anys, la Llacuna (Anoia)
    Cristina Llecha, 23 anys, Mallorca
    Ferran Morera, 29 anys, Badalona
    Oriol Marçal, 21 anys, Igualada (Anoia)
    Emma Solé, 21 anys, Artesa de Lleida (Segrià)

    Els estudiants descobreixen la riquesa natural d'un país conegut per tot menys pel seu entorn natural. El punt de trobada és Hua Hin, i el primer destí, el famós parc nacional de Khao Yai, el més antic de Tailàndia. A part d'estudiar les espècies més emblemàtiques del parc, com els cérvols, els gibons i els calaus, es proposen entrar en el món dels elefants asiàtics. Per això estudien les escasses poblacions que encara hi viuen en llibertat i entren en el món de l'elefant com a animal domèstic. Els preparen menjar, curen elefants ferits i aprenen les tècniques bàsiques de maneig fins que són capaços de muntar un elefant sense ajuda. Fora de curs, l'expedició visita el temple dels tigres de Kanchanaburi i, després de l'experiència, en treu les seves conclusions particulars. A hores perdudes, els expedicionaris tenen temps de conèixer la Tailàndia més tradicional i allunyada dels recorreguts turístics, i tastar les delicadeses de la seva cuina, com ara els insectes fregits. Guia-professor: Alongkot Chukaew, científic reconegut i responsable del Thai Elephant Research and Conservation Fund, guia els alumnes dins el Parc Nacional de Khao Yai i els introdueix en el món de l'elefant asiàtic. Alumnes: Bàrbara Gascons, 23 anys, Vidreres (Selva) Clara Fornalés, 21 anys, Lleida Xavier Subirana, 21 anys, Barcelona Alba Solé, 22 anys, Jesús-Tortosa (Baix Ebre) Karen Larrosa, 21 anys, Sabadell (Vallès Occidental) Rocío Benítez, 20 anys, Mallorca (Balears) Sofia Gol, 21 anys, la Llacuna (Anoia) Cristina Llecha, 23 anys, Mallorca Ferran Morera, 29 anys, Badalona Oriol Marçal, 21 anys, Igualada (Anoia) Emma Solé, 21 anys, Artesa de Lleida (Segrià)

  • Un món bestial - Uganda
    Veure vídeo

    Un món bestial - Uganda

    Deu estudiants de Veterinària es disposen a recórrer els camins més feréstecs d'Uganda per fer un curs sobre primats. Uganda és la perla de l'Àfrica, un país amb 35 milions d'habitants. L'objectiu dels estudiants és tastar l'essència del país, conviure amb la seva gent i arribar a tots els racons per conèixer els nostres parents més pròxims. El viatge comença als aiguamolls de Mabamba, a la vora del llac Victòria, a la recerca d'un dels ocells més buscats pels ocellistes que viatgen a l'Àfrica: el bec d'esclop. A partir d'aquí enfilen pistes i carreteres infernals fins a arribar a la terra dels grans primats. Primer exploren els boscos de Kibale fins a entrar en contacte amb una població de ximpanzés salvatges, i després es desplacen a la selva impenetrable de Bwindi, al sud-oest del país, per afrontar el repte d'acostar-se a una població de goril·les de muntanya no gaire habituada a les visites dels humans. Aquí no s'hi val a badar. Un mascle d'esquena platejada pesa dos-cents quilos i té més força als braços que tots els estudiants plegats.

    Guies-professors:
    L'expedició està guiada per Lawrence Mugisha, expert en primats reconegut mundialment, i en la part ornitològica, pel naturalista Guillem Chacon. El veterinari lleidatà resident a Andorra Jesús Muro és l'encarregat de l'organització.

    Alumnes:
    Oriol Cartanyà, 24 anys, Valls (Alt Camp)
    Josep Maria Monné, 22 anys, Reus (Baix Camp)
    Marc Escobar, 28 anys, Barcelona
    Aida Ramon, 20 anys, Ponts (Noguera)
    Anna Cuadras, 20 anys, Barcelona
    Berta de las Heras, 21 anys, Reus (Baix Camp)
    Manel Solé, 24 anys, Vilallonga del Camp (Tarragonès)
    Marta Salas, 26 anys, Alella (Maresme)
    Lluís Coll, 24 anys, Manresa (Bages)
    Xavi Balcells, 25 anys, Barcelona

    Deu estudiants de Veterinària es disposen a recórrer els camins més feréstecs d'Uganda per fer un curs sobre primats. Uganda és la perla de l'Àfrica, un país amb 35 milions d'habitants. L'objectiu dels estudiants és tastar l'essència del país, conviure amb la seva gent i arribar a tots els racons per conèixer els nostres parents més pròxims. El viatge comença als aiguamolls de Mabamba, a la vora del llac Victòria, a la recerca d'un dels ocells més buscats pels ocellistes que viatgen a l'Àfrica: el bec d'esclop. A partir d'aquí enfilen pistes i carreteres infernals fins a arribar a la terra dels grans primats. Primer exploren els boscos de Kibale fins a entrar en contacte amb una població de ximpanzés salvatges, i després es desplacen a la selva impenetrable de Bwindi, al sud-oest del país, per afrontar el repte d'acostar-se a una població de goril·les de muntanya no gaire habituada a les visites dels humans. Aquí no s'hi val a badar. Un mascle d'esquena platejada pesa dos-cents quilos i té més força als braços que tots els estudiants plegats. Guies-professors: L'expedició està guiada per Lawrence Mugisha, expert en primats reconegut mundialment, i en la part ornitològica, pel naturalista Guillem Chacon. El veterinari lleidatà resident a Andorra Jesús Muro és l'encarregat de l'organització. Alumnes: Oriol Cartanyà, 24 anys, Valls (Alt Camp) Josep Maria Monné, 22 anys, Reus (Baix Camp) Marc Escobar, 28 anys, Barcelona Aida Ramon, 20 anys, Ponts (Noguera) Anna Cuadras, 20 anys, Barcelona Berta de las Heras, 21 anys, Reus (Baix Camp) Manel Solé, 24 anys, Vilallonga del Camp (Tarragonès) Marta Salas, 26 anys, Alella (Maresme) Lluís Coll, 24 anys, Manresa (Bages) Xavi Balcells, 25 anys, Barcelona

Anar al contingut