Una perla de l'arxiu de TV3: el primer treball de Carla Simón

Un home de mitjana edat es desperta de cop i volta en una estranya clínica geriàtrica sense saber qui és. A poc a poc anirà descobrint el seu passat i desentranyant els misteris que amaga l'equip de metges i pacients del centre. Aquesta és la sinopsi d'una de les primeres històries que va explicar, juntament amb altres alumnes del Màster en Innovació i Qualitats Televisives de TV3, l'aleshores incipient directora Carla Simón.

La jove Carla, amb només 23 anys, es va graduar amb nota. Era el 2010 i va firmar la realització de "La clínica", una obra cinematogràfica que no està registrada als mèrits de la directora barcelonina a la Viquipèdia, però que li va obrir les portes a l'Escola de Cinema de Londres. A la capital anglesa va continuar donant forma als seus primers curtmetratges abans d'afrontar l'aclamada "Estiu 1993".

El treball de Màster consistia a idear el capítol pilot d'una sèrie de ficció. Per fer-ho, els alumnes comptaven amb el treball d'actors professionals com Miquel Sitjar o Anna Casas i amb professors com Lluís Maria Güell, Lluís Arcarazo o Maria Jaén. Durant l'any que Carla Simón va passar a les instal·lacions de Sant Joan Despí, la cineasta va sorprendre per la seva habilitat. El director del Màster, el periodista Eduard Boet, destaca el seu "talent excepcional".

"El que més recordo de la Carla és que semblava que allò ho hagués fet tota la vida. La sensibilitat per dirigir les escenes, els plànols… La capacitat de lideratge que tenia, amb 20 i pocs anys… Se la veia molt conscient del que estava fent." Eduard Boet, director del Màster de TV3.

Malgrat que "La clínica" té un estil molt diferent al que la directora ha mostrat en els seus treballs posteriors, Boet apunta que "hi ha elements molt propis del seu cinema, com ara el tema dels nens o de la mort, que ja s'hi poden veure reflectits". Considera que aquells mesos van ser tota una empenta a la seva carrera. "Amb TV3 hi té un vincle especial", afirma. "La Carla va estar vivint aquí 9 mesos molt intensos, i molta gent encara la recorda. És en aquests platós on va parir la seva òpera prima col·lectiva."

Carla Simón en la distància curta

Aquesta història va ser molt abans de triomfar a la Berlinale amb "Alcarràs", però el curtmetratge no és un format que hagi abandonat mai en la seva trajectòria. De fet, després del seu debut amb "Estiu 1993" el 2017, ha continuat firmant treballs de curta durada. És el cas de "Correspondència", del 2020, un intercanvi de cartes visual entre la directora catalana i la també cineasta xilena Dominga Sotomayor.

Es tracta d'un diàleg càlid entre Simón i Sotomayor on es demostra com el cinema és una eina molt vàlida per coneixe's un mateix. En aquest treball, que va inaugurar el festival Filmets del 2020, també parla del que més tard ha estat l'escenari d'"Alcarràs", la terra de la seva mare adoptiva. A més a més, comparteix què li ha donat la seva mare biològica a l'hora que s'imagina com seran els seus fills.

"És possible tenir fills? És possible seguir amb la meva passió i a l'hora criar un nen o una nena? Tinc el desig de ser mare, però dubto si es pot ser també a l'hora que soc cineasta", es pregunta la Carla Simón. "Correspondència" acaba amb la reivindicació del protagonisme de les dones en diferents àmbits com l'art, el cinema o els mitjans de comunicació.

La particular visió de Simón en estat pur. Més enllà del format, de l'argument... aquesta és una història que tan sols acaba de començar. Passen els anys, la sensibilitat continua.