El dia a dia de la lluita contra un trastorn alimentari

"Un trastorn alimentari és un problema d'autoestima"

La pel·lícula "Ara" explica el dia a dia d'un grup de noies joves que es tracten per un trastorn alimentari, com l'anorèxia o la bulímia, en un hospital de dia i la interpreten les protagonistes de la història a la vida real
TEMA:
Anorèxia
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

TV3 estrena en digital la pel·lícula "Ara" amb l'especial "'Ara', la lluita contra els trastorns alimentaris", on es recull el projecte de Pere Solés al voltant dels trastorns alimentaris. La pel·lícula mostra el dia a dia d'un grup de noies joves que reben tractament per un trastorn alimentari a la clínica Bofill de Girona i tant les pacients com l'equip mèdic estan interpretats pels protagonistes reals. La història va ser explicada al documental que va emetre "Sense ficció" "La meva vida com una pel·lícula", però en aquell cas se centrava a donar veu als terapeutes per explicar conceptes, en canvi "Ara" es focalitza més en la història de les noies.

El director de la pel·lícula
El director de la pel·lícula "Ara", Pere Solés

El director del film, Pere Solés, també és metge i treballa a la clínica on passen els fets. Té una altra especialitat mèdica, però va voler fer la pel·lícula amb la intenció "de donar a conèixer la malaltia a la gent jove, ajudar aquestes noies a afrontar-la i desestigmatitzar aquesta patolologia alimentària." Solés explica que el títol sorgeix del moment en què es produeix el canvi en les pacients,"prenen consciència de la seva malaltia i diuen prou, 'ara reconec que tinc una malaltia i estic valenta per deixar-ho'". La història arranca amb l'arribada de la Núria al centre, on es trobarà un grup de noies que han passat per la seva situació i l'ajudaran durant el temps que dura el tractament.

Núria Brunsó mira a càmera en una escena d'
Núria Brunsó, en una escena d'"Ara" (Núria Brunsó, en una escena d'"Ara")

 

"A 1r d'ESO volia ser 'popu', agradar a tothom, que tothom es fixés amb mi. Cada cop volia estar mes prima tot i que jo no veia que m'aprimés, però la gent mho deia. I en plan 'doncs vull més'", Núria Brunsó, actriu

A partir del moment que la Núria comença el tractament ja no pot escollir el menjar ni tampoc pot anar sola al lavabo o a la cuina, que han d'estar tancats amb clau. Tampoc no pot portar diners, perquè es podria comprar menjar o laxants. Durant un temps, la Núria no pot estar sola i se l'ha d'acompanyar de casa al centre i del centre a casa. A més, a la casa no hi podrà haver miralls o llocs on pugui veure reflectit el seu cos.

El psicòleg coordinador del centre, Pau Chapurn
El psicòleg coordinador del centre, Pau Chapurn

El psicòleg coordinador del centre, Pau Chapurn, forma part de l'equip mèdic que tracta les protagonistes. Explica que "un trastorn alimentari és un problema d'autoestima, és una addicció més, i les noies s'agafen al cos i al menjar com a objecte que els dona seguretat". Al centre, bàsicament s'hi fa un tractament d'hospital de dia i les noies tornen a casa a dormir. Segons el Pau, "el més complicat d'aquesta malaltia és que són noies que no es volen curar al principi, llavors has de treballar conjuntament amb els pares i, de mica en mica, la noia va veient els beneficis de fer el tractament i els beneficis de curar-se."

"Va ser entrar a l'ESO i es van començar a riure dels meus pits, perquè en tenia un de més gran que l'altre i jo vaig pensar que si m'aprimava s'acabarien igualant els pits". Mònica Argila, actriu

Imatge del documental
Imatge del documental "La meva vida com una pel·lícula", on es mostra el rodatge d'"Ara"

El psicòleg Pau Chapurn explica que un trastorn alimentari, com l'anorèxia i la bulímia, "no només significa por a engreixar-se, significa por a tot, por a créixer, a afrontar situacions d'estrés...". El cos i el menjar són com la punta de l'iceberg i el problema de fons és "la seva baixa autoestima o la seva hiperexigència".

"Tot va començar quan a l'escola em vaig començar a exigir molt amb les notes, els examens i els treballs. L'apatia va fer que em comencés a tancar, aillar-me a casa, se'm va tencar l'estómac i no podia menjar res",  Núria Caritg, actriu

L'arribada d'una noia nova a la clínica permet veure l'impacte del canvi de rutines que implica el tractament, un impas pel que han passat totes les noies. Cadascuna està en el seu propi punt d'evolució del tractament i entre elles s'acabaran agafant confiança, s'ajudaran i formaran equip. Però això només és l'inici d'un canvi en les seves vides, l'inici d'un tractament amb control que acostuma a durar entre tres i quatre anys. La pel·lícula "Ara", que va ser candidata als XII Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català, explica l'experiència d'aquestes noies durant el pas per la clínica de dia on reben tractament per trastorn alimentari. El film va ser guardonat amb una menció especial del jurat al FIC-CAT, Festival Internacional de Cinema en Català 2019.

ARXIVAT A:
Anorèxia

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut