Descobreix el Museu Picasso d'una manera privilegiada. Recorre les seves sales i atura't sense cap pressa en les obres més emblemàtiques. Comença un passeig molt especial.

Obres destacades

Obres destacades

Primera Comunió

Barcelona 1896.

Obra de gran format, de l’etapa d’aprenent, que respon als patrons acadèmics. La noia és la Lola, germana de l’artista. Va ser exposat a la III Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona l’any 1896.

Primera Comunió

Autoretrat

Barcelona, 1896.

Amb catorze anys, Picasso acaba d’arribar a la ciutat i vol reafirmar-se com a artista. Experimenta amb la seva pròpia imatge per aparentar un jove de vint anys.

Autoretrat

La Tia Pepa

Màlaga, juny-juliol del 1896.

Sensació expressionista i profunditat psicològica. Connecta amb la tradició retratista espanyola i amb les obres del barroc que havia vist al Museo del Prado l’any anterior.

La Tia Pepa

Ciència i Caritat

Gener-abril de 1897.

Per copsar el realisme de l’escena va seguir les normes acadèmiques; un realisme social que triomfava a les grans exposicions, com la que li va valdre -amb només 15 anys- una menció honorífica a l’Exposició General de Belles Artes de Madrid.

Ciència i Caritat

El mas de Quiquet

Horta de Sant Joan, 1898.

La figura humana, l’arquitectura i el paisatge dominen la producció de l’artista durant l’estada a Horta. Groc intens, solar, ocres i verds. Una lluminositat que ens revela que el quadre va ser pintat durant una tarda d’estiu.

El mas de Quiquet

Carles Casagemas

Barcelona, 1899 - 1900.

Casagemas i Picasso, assidus d’Els Quatre Gats, es coneixen el 1899 i comencen una forta amistat. Viatgen a París i visiten l’Exposició Universal. El suïcidi de Casagemas, el febrer de 1901, impacta el jove Picasso, i és un dels factors desencadenants de l’època blava.

Carles Casagemas

Lola, germana de l'artista, a l'estudi de la Riera de Sant Joan

Barcelona, gener-setembre del 1900.

Dos protagonistes: La Lola -sense rostre- i la finestra. Interior i exterior del paisatge. Picasso experimenta amb audàcia i innova amb gran modernitat. Un estudi psicològic que recrea aquesta escena misteriosa, accentuada pels contrastos cromàtics.

Lola, germana de l'artista

La Nana

París, maig-juny del 1901.

La vida dels cabarets i music-halls de París.
Homenatge als admirats Velázquez i Goya, que deia: La lletjor és bella. La Nana, una dona de mirada inquisitiva i posat provocador que es mostra sense cap complex.

La Nana

L'espera (Margot)

París, 1901.

Exposada a París amb el títol de La morfinòmana.
Mirada perduda i vidriosa, segurament per la seva addicció a les drogues. Un tema ja tractat per altres artistes d’avantguarda.

L'espera (Margot)

Dona ajaguda

Barcelona 1902.

Aquest bronze és la seva primera escultura, que és relaciona amb les pintures de l’època blava. Síntesi formal, cerca del volum i simplificació, marquen el procés creatiu de l’artista.

Dona ajaguda

Desemparats

Barcelona, 1903.

La maternitat és un tema freqüent en Picasso. Aquí agafa un sentit simbolista, potenciat pel monocromatisme blau.
La realitat social d’un nou humanisme que expressa emocions i sentiments.

Desemparats

Jaume Sabartés amb pinçanàs

París, finals del 1901.

Sabartés (fundador del Museu) és el més retratat de tots els amics de Picasso, des que es van conèixer i fins a la seva mort, l’any 1968. Es va convertir en el seu secretari, confident, guardià i model.

Jaume Sabartés

La senyora Canals (Benedetta Bianco)

París, 1905.

Benedetta, casada amb el pintor i gravador català Ricard Canals, va ser models de diversos artistes. Un retrat sobri, de marcat classicisme, en una atmosfera etèria amb els tons propis de l’època rosa en què estava immers l’artista.

La senyora Canals

Paisatge de Barcelona

Els terrats de Ciutat Vella, en una atmosfera inquietant. Tenen una estructura horitzontal que sedueix el jove Pablo. De gran harmonia compositiva, signifiquen una premonició del cubisme, encara en plena època blava.

Paisatge de Barcelona

Terrats de Barcelona

Barcelona, 1902-1903.

Un dels primers paisatges blaus barcelonins (1902), pintat des de l’estudi que l’artista compartia al carrer Nou de la Rambla. La serenor d’aquesta pintura contrasta amb el brogit que imperava pocs metres més avall, on hi havia l’Edén Concert, local de varietats que sovintejava Picasso.

Terrats de Barcelona

Arlequí

Barcelona, 1917.

És Leonide Massine, que Picasso havia conegut a Roma mentre preparaven el ballet Parade -amb els Ballets de Serge Diaghilev- del qual Massine era el coreògraf. Picasso dissenyà el teló, el vestuari i els decorats.

Arlequí

Dona amb mantellina (Fatma)

Barcelona, juny del 1917.

Fatma va ser una model molt valorada que també havia posat per a Ramon Casas. Va deixar la tela inacabada -línia clàssica i puntillisme renovat- per tornar precipitadament a Madrid i veure l’estrena del ballet Parade de Satie, Cocteau, Massine i el propi Picasso.

Dona amb mantellina

Cavall banyegat

Barcelona, octubre del 1917.

Aquest cavall agonitzant, realitzat amb un expressionisme aclaparador, sol davant la mort, expressa un sofriment que impacta l’espectador. Picasso va tractar el tema de la tauromàquia durant tota la seva vida.

Cavall banyegat

Plata espanyola
Escena de cursa amb peix

Per fer aquest peix Picasso va aprofitar l’espina del llenguado à la meunière que s’acabava de menjar, el qual va immortalitzar imprimint-lo en un tros d’argila.

Escena de cursa amb peix

Mussol

Canes, 17 de febrer del 1961.

A finals dels 50, les obres de Picasso presenten una relació amb el món antic i amb la joie de vivre. El mussol és un animal que s’associa amb la sapiència i amb Atena, la deessa de la saviesa.

Mussol

Pintor treballant

Mougins, 31 de març del 1965.

Picasso dona molta importància a la seva feina. Instal·lat al migdia francès des de finals dels 40, les pintures basades en el taller, el pintor i la model mostren una gran sensualitat.

Pintor treballant

Jacqueline

Canes, 3 de desembre del 1957.

Picasso pinta la seva companya Jacqueline en nombroses ocasions. En aquest retrat, mostra una imatge molt característica d’ella, amb una cinta que li retira els cabells de la cara, i destaca el seu perfil clàssic.

Jacqueline

Els Colomins

Canes, setembre del 1957.

Durant uns dies Picasso va interrompre el seu concentrat estudi de Las Meninas i, del 6 al 14 de setembre, va fer 9 teles, pintant els coloms que veia des de la finestra del seu taller a la vil·la La Californie, la qual cosa cal pensar que li era un descans i un alliberament del seu treball tan obsessionant.

Els Colomins

Els Colomins

Canes, setembre del 1957.

La temàtica dels coloms és recorrent en l’obra del pare de l’artista i ja la trobem en alguns dibuixos infantils de Picasso. La finestra, el diàleg interior-exterior, la llum i el color del mediterrani -a Canes- li van permetre un respir mentre treballava en la sèrie de Las Meninas.

Els Colomins

Las Meninas (infanta Margarida Maria)

Canes, 14 de setembre del 1957.

La infanta Margarida Maria, personatge central de Las Meninas de Velázquez, s’erigeix també com a protagonista de la sèrie de Picasso, a la qui va dedicar 14 pintures en exclusivitat.

Las Meninas (infanta Margarida Maria)

Las Meninas

Canes, 2 d’octubre del 1957.

Personatges, objectes, llum i espai es fonen en una massa de figures geomètriques de color intens. Picasso recrea amb els seus ulls la profunditat i l’atmosfera de l’obra de Velázquez.

Las Meninas

El piano

Canes, 17 d’octubre del 1957.

El bufó Nicolasito, un nan que divertia les nenes de la cort dels Àustries. Velázquez el pinta amb les mans alçades i un peu reposant damunt l’esquena del gos adormit. Això suggereix a Picasso pintar-lo com a pianista.

El piano

Las Meninas

Canes, 17 d’agost del 1957.

Entre agost i desembre del 1957, a Canes, Picasso pinta Las Meninas, una interpretació lliure del quadre homònim de Velázquez. Aquesta obra és cronològicament la primera de la sèrie en la que l’artista fa una interpretació personal de l’obra en conjunt.

Las Meninas