Erotisme, "caquetos" i èxtasis a TV3

L'estrena de "L'última nit del karaoke" segueix els cànons clàssics de les sèries de TV3: molts personatges, trames que ratllen la inversemblança i una (o diverses) històries romàntiques en què l'amor i el desamor es combinen al llarg dels capítols. En aquest cas, les feromones es reactiven en remullar-les a cop de mànega. Literal. Els que ja tiren a barraca són els de "Com si fos ahir". La Gina i el Jordi volen emular "50 ombres d'en Grey", però no s'acaben d'aclarir amb les cordes i els nusos. Sort que, al Jordi, el salva una trucada inoportuna. No sabem si li va tallar el rotllo o va respirar alleugerit, sabent què li esperava. Potser qui trucava era l'Òscar Andreu des del "Tot es mou", que ja sabeu que és molt de la broma i amb un telèfon pot ser un perill. Almenys va tenir el bon criteri de distorsionar la veu perquè no el reconeguessin. A qui va canviar la veu va ser al Llucià Ferrer. Els guionistes li preparen embarbussaments durant les preguntes de l'"Atrapa'm si pots", que l'agafen desprevingut i que produeixen moments memorables en aquest concurs. I és que si, a més, ho fan en un altre idioma, la dificultat és més gran. A l'"Està passant" també ho pateixen i acaben inventant-se vocabulari. Tractant-se de Marc Giró, abans mort que "caqueto", tal com va confessar. Semblava anar extasiat, com ho estaven els concursants de "Joc de cartes" després d'alguns dels serveis, o com ho estaran els socis del Barça amb l'estadi nou. Almenys així ho creuen al "Polònia". Qui sí que estaria com un gínjol seria el Tomàs Molina si pogués decidir tota la programació de la nostra. Seria un bon director de TV3, l'home del temps?