Dones, dones i més dones, sisplau

Aquesta és la setmana on s'evidencia que la visió del món que tenen les dones està amagada dins la voràgine informativa i televisiva. Una tendència que cada cop es va revertint, cert, però que malauradament no sembla suficient. I qui qüestioni per què cal dedicar una setmana especial per reclamar més veus femenines, tindrà raó: s'hauria de recordar cada setmana de l'any. La manera de fer aquest recordatori pot ser molt diversa, des de l'humor, la pedagogia, la divulgació, la cultura... I, evidentment, a TV3 hem tingut exemples de tot plegat. A l'"Està passant" són tan conscients que qui porta la veu cantant al programa són homes que han volgut tirar d'ironia per evidenciar-ho. I clar, l'autocrítica els ha fet sortir els colors. Com que semblaven perduts amb això del feminisme, haurien fet bé de veure el programa que s'estrenava aquell mateix 8M: "X", es deia. Una manera d'entendre com les dones viuen i veuen el món que les envolta. Sacsejava, és cert. Però també mostrava, de manera crua i directa, per quines situacions denigrants han de passar moltes dones que la majoria d'homes segurament no acceptarien per a ells. L'humor també ajuda a posar cadascú al seu lloc. El problema és que s'ha d'entrar en el joc, però alguns espectadors no se'n volen donar per al·ludits perquè en sortirien escaldats. Així que va ser molt recomanable veure com el "Polònia" tirava de broma gruixuda per retratar qui es creu superior només per haver nascut home. A vegades no cal ser explícit a l'hora de demanar que s'escoltin les dones. Les protagonistes del "Com si fos ahir", per exemple, acostumen a fer-se valer i a alçar les seves veus per mostrar sense complexos que elles tenen moltes coses a dir. I clar, la cultura també és un amplificador potentíssim d'aquesta visió femenina. Això al "FAQS" també ho tenen clar. Per això la gran majoria d'artistes que passen pel seu plató són dones. Dones, dones i més dones, sisplau.