Quantes cançons heu sentit al llarg de la vostra vida? Amb quines heu ballat, us heu enamorat o us han fet companyia en els mals moments? 
Moltes cançons cauen en l'oblit ràpidament, però algunes no ens deixen mai. S'introdueixen en el nostre cervell i s'hi queden: en cantussegem les tornades, n'aprenem les lletres gairebé sense voler.... i acaben convertint- se en la banda sonora de les nostres vides.
Però què tenen aquestes cançons tan especials? En quin moment de feliç inspiració les van compondre els seus autors? Què fa que "funcionin"? Per què no ens les podem treure del cap?

Roger de Gràcia investiga, a "No me la puc treure del cap", què hi ha darrere 14 grans cançons catalanes que tots recordem: clàssics de la nova cançó i del rock català, cançons infantils, temes de musical, havaneres, rumbes o, fins i tot,
l'himne del F. C. Barcelona. En cada capítol de 30 minuts de durada, el programa dissecciona amb respecte, però també amb sentit de l'humor, una d'aquestes cançons: n'entrevista els autors, n'analitza la construcció musical i melòdica, busca
els significats amagats de les lletres i mira de situar cada cançó en el moment que es va fer. 

Però, sobretot, Roger de Gràcia es pregunta què ha convertit aquests temes en autèntics clàssics populars.

FORMAT

"No me la puc treure del cap" és una adaptació del programa noruec "Landeplagge", de la productora Dinamo Story, que ja fa tres temporades que s'emet a la televisió pública del seu país amb un gran èxit d'audiència. Les televisions d'Alemanya
i el Regne Unit ja n'estan preparant les seves versions.

TEMES

El criteri de selecció de les cançons es basa sobretot en la seva popularitat: són cançons catalanes i en català que han saltat generacions, que tothom té al cap i sap cantussejar. En definitiva, els nostres clàssics populars. La cançó més antiga té poc més de 40 anys, i la més recent, només tres. Hi ha diversitat d'estils: rock, pop, cançó, teatre musical, cants populars, cançons folk o havaneres. 

Boig per tu - Sau (1990)
Viatge a Itaca - Lluís Llach (1975)
El Cant del Barça - Espinàs, Picas, Valls (1974)
Qualsevol nit pot sortir el sol - Jaume Sisa (1975)
L'Empordà - Sopa de cabra (1989)
Jo vinc d'un silenci - Raimon (1975)
El mig amic - Peret (1968)
Puff, el drac màgic - Peter Yarrow, adaptació de Ramon Casajoana (original 1963, adaptació 1968)
Bon dia - Els pets (1997)
L'àguila negra - Maria del Mar Bonet(1971)
La dansa del sabre - La Trinca (1981)
Corren - Gossos (2007)
Per què he plorat? - Albert Guinovart-Xavier Bru de Sala, del musical "Mar i cel" (1988)
El meu avi - José Luis Ortega Monasterio (1968)


SECCIONS

Quartet de corda
Cada capítol s'inicia amb una versió del tema per a quartet de corda, que ha arranjat el músic i productor Toni Ten.

Experts
12 convidats ajuden a analitzar cada cançó. Són músics, escriptors, programadors i periodistes musicals que opinen i posen en marxa el seu sentit crític.

Entrevistes
Entrevista als autors. El secret del naixement de cada tema explicat pels seus "pares". Els creadors, i en molt casos intèrprets, expliquen on, com i per què van compondre aquests clàssics, i com porten la seva "paternitat".
El programa també entrevista altres personatges relacionats amb la cançó: fans, músics col·laboradors, productors o arranjadors.

Anàlisi musical
El compositor i professor de l'ESMUC Lluís Vergés analitza cada peça des de l'òptica de la construcció musical. Davant del piano, el professor Vergés revelarà els secrets del "funcionament" d'una melodia, buscarà influències i analogies, i  descobrirà els elements clau de cada cançó.

Gent del carrer
La prova que una cançó s'ha convertit en un clàssic és al carrer. Joves, petits i grans canten sense vergonya els nostres clàssics. Sovint només en recorden la tornada, alguns afinen més que altres, però tots tenen al cap una part d'aquestes melodies.

Lletra sense música
Tothom recorda la lletra del "Bon dia" dels Pets, lligada a una melodia enganxosa. Però, i si se n'elimina la música i es fa atenció només en el text? Aleshores és fàcil veure que la lletra diu coses que moltes vegades no s'havien captat prou
bé. Per trobar aquests significats "amagats", el programa ha demanat ajuda a diversos actors i actrius, que posen en escena els textos. Joel Joan, el periodista Pere Escobar o Xavier Bertran hi descobreixen grans textos, però també lletres incomprensibles.

Versió particular
Xavi Lozano és un músic capaç de fer sonar gairebé qualsevol cosa. A ell li agrada que l'anomenin "quotidiafonista", perquè fa música amb una pila d'objectes quotidians, especialment si es poden "bufar". Roger de Gràcia li demana en cada capítol
una versió "diferent" de cada cançó, i Xavi Lozano el sorprèn fent-lo col·laborar, i demostrant que sempre es pot trobar una nova lectura d'aquests clàssics.

Karaoke
Per acabar el programa, una nova prova que les cançons ja formen part de la memòria popular. Grups de gent diversa canten la cançó: policies, cuiners, joves, equips de rugby, infermeres i metges, nens, jubilats...

Imatges d'arxiu
"No me la puc treure del cap" ha buscat en els arxius per trobar les millors interpretacions de cada cançó i les que ens situen en l'època en què va néixer. A més, busca la importància de cada tema en la carrera musical dels seus autors.
Anar al contingut