Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
La model i professora de ioga ha estat al "Tot es mou" per presentar el seu nou llibre

Vanesa Lorenzo: "La disciplina positiva i el ioga ens van ajudar a suportar el confinament"

L'autora del llibre "Crecer juntos" explica com va crear-lo en ple confinament, què significa la disciplina positiva, aplicable a qualsevol tipus de relació, i ressalta la importància de posar-se al lloc dels nens

La model i professora de ioga Vanesa Lorenzo ha estat avui al "Tot es mou" per presentar-nos el seu nou llibre: "Crecer juntos" (Ed. Planeta 2020), una nova aventura editorial en què explica com a través del ioga i la disciplina positiva es pot educar els fills. Lorenzo ha parlat amb Lluís Marquina de com va crear el llibre en ple confinament, de què significa la disciplina positiva, aplicable a qualsevol tipus de relació, i de la importància de posar-se al lloc dels nens.

 

 



LL- El llibre "Crecer juntos" va néixer durant el confinament.


V- Es va gestar abans, però tota la part de redacció la vaig fer durant el confinament. I em va anar bé rellegir els capítols durant aquells dies, perquè necessitava aquelles pautes i guies més que mai!



LL- Va ser un moment en què vam haver de conviure més que mai amb els més petits de la casa. I vam posar a prova tècniques i maneres de relacionar-nos amb els fills.


V- La relació amb els fills no és fàcil, i menys convivint amb molta més tensió, com dius, les 24 hores del dia, 7 dies a la setmana, com va ser el confinament. Tots sentiem estrès, ansietat, i això no facilitava la convivència. Mètodes com la disciplina positiva i el ioga et poden ajudar a suportar aquests moments molt millor.



LL- Què és la disciplina positiva?


V- És un mètode educatiu que es basa en el respecte, en la connexió i en l'encoratjament. S'allunya d'allò que ens havien explicat tota la vida, com els premis, els càstigs… S'ha de tractar els nens amb igual dignitat, ha d'haver-hi un respecte mutu, de pares a fills. I també entén que els éssers humans ens hem de sentir part d'un grup i sentir-nos útils. Això seria la base de la filosofia del mètode.

 


LL- Ara explicat així pot semblar que diguis que els nens facin el que vulguin…


V- S'allunya de l'educació més conductista i tradicional, on el nen ha d'obeir perquè ho dic jo i ja està. També s'allunya d'aquesta tendència de la nostra generació de no posar límits. Perquè els nens necessiten els límits i que els ensenyem a respectar les seves necessitats, les de l'adult i les de la situació.

 


LL- Tot això ho expliques partint de la teva pròpia experiència amb les teves dues filles.


V- Amb l'ajuda d'una psicòloga infantil i una experta en ioga. Com a mare volia que el llibre fos molt pràctic. Quan vaig descobrir la disciplina positiva en un taller presencial que vaig fer amb la meva parella vaig tenir la sensació que tot era de sentit comú, en aquest mètode. Al taller vam fer molts exercicis pràctics per entendre'l i posar-lo en pràctica a la llar. Hi vaig voler incloure molts exemples d'aquests reptes.

 


LL- Al ioga hi vas arribar durant la teva estada als Estats Units, des del vessant de l'estil de vida, en aquella època es portava molt.


V- Ja fa 20 anys! El que al principi era un simple exercici físic que em feia sentir molt bé, a mesura que vaig anar practicament em vaig adonar que els beneficis són molt més profunds. No només és un exercici que enforteix la musculatura a partir de les postures, guanyes flexibilitat, millor postura corporal, sinó també a nivell de connectar amb tu mateix, mantenir-te en calma. I t'ajuda a gestinar les teves emocions.

 


LL- El ioga com es trasllada al nens? És fàcil que hi entrin?


V- No li podem demanar a un nen que practiqui el ioga d'una forma conscient de la mateixa manera que un adult. La pràctica del ioga requereix molta consciència per disfrutar de tots el seus beneficis. Però es pot introduir als nens a través del joc, amb molts beneficis des de molt petits.

 


LL- Això no és arribar i moldre, imagino. No notarem un canvi en el comportament i en la manera de relacionar-se amb nosaltres immediatament…


V- Jo porto 20 anys fent ioga i cada dia descobreixo alguna cosa nova, és una evolució constant. En els nens, com en l'educació, és una cosa de llarg recorregut. Són unes eïnes que podem ofererir als nostres fills supervaluoses. Aprendre a connectar amb el seu cos. Tenim tans inputs externs, i tanta necessitat d'agradar, a les xarxes socials mateix, tot és cap a fora. A través del ioga podem ensenyar als nostres fills que el teu cos l'has de cuidar i protegir, mirar cap endins, tenir una postura reflexiva. En aquesta era digital en què vivim, que tot és tan poc "real", tan ràpid i immediat, ensenyar als nens a aturar-se és molt valuós.

ARXIVAT A:
Literatura
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut