Una visita a les cabanes del Tarzan d'Argelaguer abans no desapareguin

Encara no heu trepitjat el Parc de les Cabanes? Ja us podeu afanyar: està considerat el millor art brut europeu a l'aire lliure i qui sap si té els dies comptats. En Josep Pujiula, conegut també com en Garrell o el Tarzan d'Argelaguer, va ser l'artífex d'aquest poble descomunal: amb les seves pròpies mans, amb pic i pala, va crear laberints, coves, horts, fonts, cascades, cabanes al arbres i torres que s'enlairaven cel amunt. Les construccions que va fer el Tarzan d'Argelaguer es poden visitar fent un recorregut al llarg del bosc Com s'ho feia? Doncs arreplegava fustes, pedres, ferros i rampoines que tenia a l'abast. Hi feinejava dia sí dia també durant més de quaranta anys i, com qui no vol la cosa, es va convertir en tot un referent de l'art brut. És a dir, d'aquell art fet amb materials pobres, poc corrent i més enllà dels cànons oficials. L'obra visionària del torner, perquè aquest era l'ofici d'en Garrell, va cridar l'atenció d'arquitectes i historiadors de l'art de mig món. Però aquells qui més el recorden, amb especial tendresa, són els veïns d'Argelaguer. Per a molts nens i nenes, al llarg de quatre dècades, aquell va ser el racó preferit de la seva infantesa: "De petits, cada estiu, ens banyàvem a la gorga que hi havia i també veníem amb l'escola. Ens passàvem els dies aquí", explica el veí del poble Jan Ballaz. El Tarzan d'Argelaguer va construir un bosc ple de cabanes de fusta Pas a pas: la ruta per aquest poblat únic al món És difícil accedir-hi? Gens ni mica: un cop arribem a Argelaguer, que es troba entre Castellfollit de la Roca i Besalú, podem aparcar sense cap mena de problema davant de l'ajuntament. Un cop allà, tot el camí està senyalitzat i tan sols cal caminar uns deu minuts per descobrir aquest tresor amagat a la vora del riu Fluvià. Sens dubte, és una sortida familiar ideal i a l'abast de tothom. Un cop ens plantem al Parc de la Cabanes, què veurem? Primer de tot, toparem amb la font de Can Garrell. L'artista va crear, amb pedra i molts elements decoratius, baixants d'aigua i una gorga artificial on la mainada, abans, es venia a refrescar. Seguint el recorregut, una altra troballa: la Casa d'en Garrell o el mausoleu dedicat al seu cotxe. Quan se li va espatllar el vehicle, el va voler enterrar i construir-li una tomba dins d'una cabana de fusta. Encara es conserva: obriu una finestreta i us sorprendrà la carcassa del cotxe. La tomba faraònica d'en Garrell és la tercera parada. Es tracta d'una cova, de metres de profunditat, que ell mateix va perforar. A fora, hi ha la inscripció sobre la pedra: "En Garrell, el més tossut". I és que no només va idear un mausoleu per al seu cotxe, també va esculpir el seu. Tot i això, no ha estat enterrat aquí. Les cabanes de fusta que va construir el Tarzan d'Argelaguer són una excursió diferent L'itinerari s'acaba amb una altra cova, una espècie de museu, on el Tarzan d'Argelaguer guardava les eines per alçar aquestes construccions colossals. En aquest punt hi ha una cabana i l'última de les cinc torres de fusta, de més de vint metres d'alçada, que va construir. També hi ha l'hort que, a dia d'avui, encara dona fruits. En aquest indret, fent allò que més li agradava, en Josep Pujiula va morir el 2 de juny del 2016, als 78 anys. Una obra descomunal ferida de mort? "Cada vegada està menys conservat. Venir aquí, on de petit havies vingut tantes vegades, i veure-ho tan abandonat és nostàlgic, potser una mica trist i tot", diu Ballaz. Les construccions d'en Garrell, cada dia que passa, es van deteriorant més; i, sis anys després de la seva mort, el parc és una ombra del que havia sigut. Les administracions s'han despreocupat de preservar-lo en bones condicions. L'Ajuntament d'Argelaguer, un poble petit amb un pressupost modest, poca cosa hi pot fer. Això sí: s'encarreguen d'un cert manteniment, de retirar les fustes podrides i altres elements perillosos. A tot plegat s'hi afegeix un altre entrebanc: aquests terrenys, ni abans ni ara, han estat mai de la família d'en Josep Pujiula. Una excursió diferent: les cabanes d'en Garrell Quin ha de ser el futur de les cabanes? S'ha de recuperar el llegat d'aquest artista singular, o s'ha de considerar com una obra efímera? Les administracions haurien de rehabilitar tot allò que encara no està perdut? Encara s'és a temps de trobar una solució en aquest atzucac. El Tarzan d'Argelaguer, al llarg d'aquests quaranta anys, es va trobar amb tot tipus d'entrebancs i no es va desanimar mai: va aixecar i desmuntar el seu poblat fins a tres vegades. Tossut de mena, sempre se n'empescava alguna per sortir-se'n. Si sou a la Garrotxa, no us hi rumieu gaire: endinseu-vos en l'univers d'en Garrell. Ara en queden tan sols les restes, però continua sent un lloc fascinant i d'aquí a un temps, si ningú hi posa remei, potser serà massa tard.

Una visita a les cabanes del Tarzan d'Argelaguer abans no desapareguin

Josep Pujiula va dedicar més de 45 anys de la seva vida a aixecar aquest poblat de fusta, únic al món, al paratge de Can Sis Rals d'aquest poble de la Garrotxa. Sis anys després de la seva mort, les cabanes cauen a trossos i estan gairebé condemnades a desaparèixer