Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
La difícil situació de les dones a l'Iran

Txell Feixas: "Quan es qüestiona el hijab, a l'Iran, es qüestiona tot el sistema"

El cas de la mort de la jove Mahsa Amini ha desfermat mobilitzacions al carrer i a les xarxes que no s'havien vist fins ara sota el règim iranià actual, que no ha dubtat a reaccionar amb violència

L'Iran viu dies de protestes i violència des que es va conèixer la mort de Mahsa Amini, una jove kurda de 22 anys a qui van detenir acusada de no portar el vel correctament. La Mahsa va ingressar en coma a l'hospital, on va morir tres dies després de l'arrest.

Tot i que les autoritats sostenen que la causa de la mort va ser una malaltia anterior, la família està convençuda que no va poder superar les ferides provocades pel maltractament i la tortura.

Segons ha pogut saber Txell Feixas, l'antiga corresponsal de TV3 a Beirut per al Pròxim Orient, quan als pares els va ser lliurat el cos sense vida de la noia, els van donar unes instruccions esfereïdores:

"Enterreu-la de nit; no hi haurà autòpsia ni investigació."

Entre la solidaritat i la indignació, les protestes que encara s'estenen per tot el país han generat imatges corprenedores: incomptables dones tallant-se els cabells o ballant en públic i cremant vels.

Al carrer, el govern reprimeix durament les manifestacions amb gasos lacrimògens i foc real. Per ara, hi ha hagut vuit morts i centenars de ferits i detinguts. Feixas creu que el govern comença a tenir problemes.

"Aquestes protestes es troben en un moment molt delicat. Crec que ara mateix el règim comença a tremolar. Hem entrat en un impàs en què veuen que això se'ls en va de les mans."

 

 

 

Guerra a les xarxes

El règim iranià no només actua al carrer i ha començat a actuar en l'entorn digital per impedir l'aparició d'imatges i vídeos que el comprometin. Feixas creu que aquesta és una segona guerra.

"És molt significatiu que comencin a tallar xarxes socials com Instagram, que és de les poques que es poden utilitzar a l'Iran, i també Whatsapp. Es veuen coses molt fortes en ciutats on els iranians ni s'imaginen que la gent surti al carrer, i les de les dones tallant-se els cabells, o cremant els hijabs i ballant al mig de centenars de persones, esvaloten molt la societat."

Mirant enrere, per a la periodista, l'acció del govern pot ser molt perillosa si es veu arraconat.

"Hem de recordar que el 2019 aquest tall d'internet va ser la prèvia a l'anomenat ‘novembre sagnant', una massacre de milers de persones. L'apagada vol dir que no volen que ningú sàpiga què passa allà."

 

 

 

Un moviment transversal

Txell Feixas també troba significatiu que, a diferència d'altres protestes que hi va haver el 2017 i el 2019, diverses classes socials vagin unides, i que els homes s'hagin involucrat en una causa que afecta les dones.

"Ara la classe mitjana està sortint al carrer. És gent formada, molt jove, no només gent humil que malviu als suburbis. Tampoc són només dones, hi ha homes. Ja no només és Teheran, és tot el país. I ja no només és pel hijab. Diuen que quan es qüestiona el hijab a l'Iran es qüestiona tot el sistema, el règim, la dictadura. Ara, arran del hijab s'estan escoltant lemes com ‘Mort al dictador'."

 

Les possibilitats de canvi

L'excorresponsal no té esperances de veure canvis radicals a l'Iran en un termini breu, atès que la maquinària de la repressió per part de l'estat funciona d'una manera implacable, i fins i tot involucra el cos d'elit de la Guàrdia Revolucionària.

"Hem de veure que això és una cursa de fons. Abans de les dones cremant vels hi ha hagut els 'dimecres blancs', en què les noies es vestien de blanc com a protesta i símbol de pau. Hi ha hagut moltes iniciatives més tèbies que han fet que arribéssim on som avui."

L'experiència de les primaveres àrabs ho va demostrar:

"Una revolta no pot canviar un sistema tan estructural en uns dies. Tots ens vam il·lusionar amb un canvi que no va arribar, però sí que es va posar una llavor."

 

 

 

Dones al punt de mira

Feixas no deixa de destacar el coratge de les dones que es manifesten al carrer i a les xarxes en un país, i una regió en general, on aquestes accions poden significar la mort.

"Les dones, d'una forma silenciosa i clandestina, teixeixen una sororitat que es demostra en moments com aquest. Veient aquestes dones amb la cara descoberta, tan valentes, crec que han vist que hi tenen poc a perdre. Que la seva generació potser no ho arreglarà, però les pròximes sí."

La frustració que el règim provoca en el conjunt de la població, especialment en els joves, sembla que ha de ser l'element que se li posi en contra en el futur. En una ironia de la història, el poble iranià podria perseguir un retorn al passat.

"El problema del vel a l'Iran és que és el símbol de la revolució des del 1979. Només cal veure fotografies d'abans d'això: les dones anaven amb minifaldilles, tirants, màniga curta... Han fet una involució absoluta. El règim dels aiatol·làs és medieval i anacrònic, i es nota que els joves no hi connecten. Es pregunten per què no poden tenir internet i tantes altres coses, com tothom. Les dones veuen que no poden treballar encara que tinguin formació. No tenen un horitzó, i això acaba cremant el sistema."

Actualment, l'Iran es debat entre la incertesa i la violència. El carrer manifesta més enuig cada vegada que es produeixen casos com el de la Mahsa Amini, però el règim demostra una vegada i una altra que té el poder absolut i una ferma voluntat immobilista. En el procés de desgast, es podria vessar molta sang.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut