Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
La guerra nuclear, al "Tot es mou"

Si l'amenaça nuclear és real, com ens afectaria?

La possibilitat que Rússia utilitzi bombes nuclears tàctiques en la guerra d'Ucraïna preocupa els experts internacionals, tot i que històricament la finalitat d'aquest armament ha estat dissuasòria. Ens preguntem, i comprovem virtualment, què passaria si una bomba nuclear esclatés a Barcelona

La guerra a Ucraïna ha aixecat algunes alarmes sobre la possibilitat que Rússia es plantegés utilitzar armes nuclears tàctiques sobre el terreny. Aquest temor havia quedat relativament neutralitzat des del final de la guerra freda i la desintegració del bloc soviètic. Tan sols en alguns moments puntuals, com els "assajos" que ve realitzant Corea del Nord (el més recent, aquest mateix 4 d'octubre) han tornat aquest debat a l'atenció pública.

 

L'alarma nuclear en un conflicte armat real, a Europa, és possible?

Molts experts asseguren que l'amenaça nuclear és simplement això, una amenaça. És a dir, al món hi ha prou bombes d'aquesta mena per destruir el planeta diverses vegades, així que una guerra nuclear seria un absurd. Els bàndols enfrontats s'aniquilarien mútuament i tot el que els envolta. Per tant, l'armament compliria una funció més aviat dissuasòria.

Actualment, nou països tenen bombes nuclears: els Estats Units, França, el Regne Unit, Rússia, Corea del Nord, la Xina, l'Índia, el Pakistan i Israel. En quantitat, els nord-americans en tenen 5.428, mentre que els russos n'apleguen 5.977. Entre els altres set països en sumarien poc més de 1.000.

De les armes que Rússia posseeix, 2.000 serien tàctiques. Aquestes estan pensades per actuar sobre punts concrets del terreny en una batalla, en contraposició a les estratègiques, les més destructives i presents en l'imaginari popular. Les bombes estratègiques són capaces d'anorrear una gran ciutat amb una sola detonació.

Les bombes estratègiques que van caure a Hiroshima i Nagasaki en la Segona Guerra Mundial tenien una potència de 15 i 21 kilotones, i van provocar conjuntament més de 300.000 morts, comptant les persones que van morir a l'acte i les que van anar caient els mesos posteriors a causa de la radiació. Actualment, les bombes atòmiques més petites poden tenir cinc vegades més força que les dues de l'any 1945.

 

 

 

Atac nuclear sobre Barcelona

El "Tot es mou" ha fet una simulació per entendre els efectes que una d'aquestes bombes caigués al centre de la capital catalana. L'eina utilitzada ha estat l'aplicació NukeMap, desenvolupada per l'Institut de Física dels Estats Units. Els resultats serien els següents:

  • Un cràter 180 metres de radi i 40 de profunditat al lloc de l'explosió.
  • La "bola de foc" de l'epicentre tindria un radi de 500 metres. Tot el que quedés atrapat dins d'aquest nucli calorífic s'evaporaria instantàniament.
  • Fins a 1.000 metres de radi, pràcticament el 100% dels edificis quedarien enderrocats. Gairebé un 100% de morts.
  • En un radi de 1.820 metres, el 85% de la població moriria a l'instant. El 15% restant ho faria a causa de la radiació en els dies successius.
  • A 2.120 metres de l'explosió, la calor provocaria incendis en qualsevol edifici que no s'hagués ensorrat. El ritme de mortalitat es manté.
  • A 4.000 metres, tot possible supervivent patiria cremades de tercer grau. Les pitjors cremades serien indolores a causa del deteriorament del sistema nerviós per la mateixa calor.
  • A 5.460 metres (als límits de l'Hospitalet de Llobregat, Badalona o Collserola), el ritme de baixes pràcticament no disminuiria. Alguns edificis començarien a resistir, però qualsevol estructura de vidre hauria esclatat.
  • Pluja radioactiva. Es projectaria immediatament com un feix oval en la direcció del vent. Amb només un vent suau de sud-est des del litoral barceloní arribaria ràpidament fins a Tremp, a gairebé 200 km.

 

 

 

La partida de pòquer

Tica Font, investigadora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, creu que el perill derivat de la guerra a Ucraïna s'ha de prendre seriosament. Recorda que Vladímir Putin ja va verbalitzar aquesta amenaça i, fins i tot, que Joe Biden va respondre amb una segona amenaça: bombardejar Sibèria. Si la política ja ha escalat fins a aquest punt, el que hem de començar a considerar són les qüestions tècniques.

"El que ens preocupa és que el simulacre que heu fet al programa està basat en l'armament de què es disposava fins ara. No sabem si Rússia ha desenvolupat una altra classe d'armament nuclear. Fa 20 anys que s'estan desenvolupant altres tipus d'armaments. La tendència actual és un tipus d'arma igual de brutal que les nuclears, però que disminueixi l'ona calorífica i expansiva. Una última possibilitat és detonar una bomba nuclear convencional, però dins del mar, per provocar un tsunami."

Per a Font, el principal problema és que Putin es trobi arraconat i en desavantatge. És a dir, perdent la guerra. Abans de reconèixer aquest extrem, diu l'experta, el president rus podria escollir "morir matant", o el que és el mateix, bombardejar el màxim de territori perdut per deixar-lo inservible a causa de la brutícia nuclear.

De tota manera, Rússia ha reculat en algunes posicions, però està molt lluny de la retirada, cosa que alguns no s'expliquen després de tants mesos de conflicte i de l'ajut que el govern de Volodímir Zelenski rep de les potències occidentals. Per a Font, hi ha una explicació:

"Això és premeditat (des d'Occident). Crec que els Estats Units estan examinant les capacitats militars que té Russia. Això es medeix en dos terrenys: la capacitat de resistir sobre el terreny en una guerra llarga i la capacitat de la indústria russa de reposar tot el que es gasta. Si es fa evident que Rússia no es tan poderosa com semblava, els Estats Units podrien decidir relegar-la de les cadires on es prenen les grans decisions internacionals."

Font opina que "implícitament" ja ens trobem en plena guerra mundial, perquè tots els països europeus i els Estats Units ja mantenen Ucraïna, no només militarment (armes, formació, intel·ligència), sinó també estructuralment (aliments, sanitat, pensions).

Ara per ara, doncs, segons els experts, no hi ha raons per ser optimistes sobre la resolució del conflicte en un termini curt. Ni garanties que el final no tingui conseqüències catastròfiques. El que tot sembla indicar, és que Putin ha posat la carta final sobre la taula, però encara no l'ha descoberta.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut