Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Tractem aquest problema de convivència al "Tot es mou"

Senglars a les ciutats: què podem fer?

Els senglars campen com volen per Catalunya, sigui al camp o la ciutat. Què podem fer si ens en trobem un? Per què no deixa d'augmentar la població d'aquests animals? Què es pot fer per contenir-ne l'expansió?

A la finca d'en Toni, pagès d'Abrera, cada nit hi entren entre 14 i 15 senglars que destrossen tot el que troben i es mengen tot el que tenen plantat. De fet, fa dos anys que no poden collir ni melons ni síndries perquè els animals arrasen amb tot el que troben. No només això, sinó que han destrossat més de 3.000 arbres. "Un arbre no comença a ser productiu de debò després de deu anys, s'han carregat una dècada de feina", explica.

Toni, pagés afectat pels senglars
Toni, pagès afectat pel senglars

Malgrat que els senglars ja eren un problema abans, la situació ha empitjorat des de l'inici de la crisi del coronavirus. Des de l'esclat de la pandèmia i el confinament, aquests animals han perdut la por i s'acosten cada cop més a àrees habitades. I no només a zones rurals, també a les ciutats.

Què hem de fer si ens trobem un senglar?

"Els senglars en principi no són perillosos, però, en entrar en zones urbanes canvien el comportament i últimament estem veient que interaccionen amb les persones o les mascotes que porten, creant problemes de convivència. Correm el risc que aquests acostaments s'incrementin", explica el catedràtic en veterinària Santiago Lavín.

Pere Renom, divulgador científic
El divulgador científic Pere Renom

Segons Lavín, aquestes interaccions es produeixen, especialment quan els animals detecten un individu que porten aliments. "Normalment no ens faran res, però si portem menjar a sobre tendiran a acostar-se'ns més. Els animals busquen, fins i tot, fer sortir corrents aquestes persones per tal que abandonin els aliments i se'ls puguin menjar", diu l'expert.

Per què hi ha tants senglars?

El pes dels senglars es concentra a la zona més humida de Catalunya, al nord-est del país, perquè és on hi ha més boscos caducifolis, on troben més menjar aquests animals. En la darrera dècada, però, el nombre d'exemplars al conjunt del país ha augmentat de manera espectacular.

Tal com ens explica el divulgador científic Pere Renom, mentre que l'any 1998 només n'hi havia 3 per quilòmetre quadrat avui dia la xifra ha augmentat fins als 8 per quilòmetre quadrat. Tot i que cada any es cacen al voltant de 60.000 exemplars, aquesta mesura és insuficient per controlar la població. D'aquesta manera, 140 sobreviuen per la següent generació.

Santiago Lavin, catedratic veterinària
Santiago Lavín, catedràtic en veteninària

"Probablement som nosaltres els que hem creat el problema, perquè hem facilitat als animals llocs on viuen còmodament i a sobre els alimentem. S'acosten a zones humanitzades per això, perquè hi troben menjar", diu Lavín.

Gran capacitat d'adaptació

Un senglar té 2.200 milions de neurones "una xifra que és l'equivalent a un gos o un lloro", segons explica Renom. Gràcies a això han après a adaptar-se molt millor: per aquest motiu han estat molt capaços de canviar els seus costums. "Saben que si s'acosten als humans no els maten i que si van a camps o a llocs on hi ha escombraries poden aconseguir menjar. I si mengen crien més", diu el divulgador. Les cries, per la seva banda, veuen els comportaments dels seus progenitors, els aprenen i posteriorment els ensenyaran a la seva descencència.

Quines mesures s'estan prenent?

"S'estan buscant moltes solucions i així i tot no són suficients", assenyala Renom. Al camp s'instal·len tancaments perimetrals i tancats elèctrics. També dispositiu dissuasius olfactoris i acústics, paranys per capturar-los. La gestió de la vegetació i les zones verdes pot ajudar, ja que si es redueix el reg i el terreny és més dur els és més difícil furgar, igual que adaptar el mobiliari urbà perquè no puguin accedir, per exemple, a les escombraries. I, evidentment, informar i sensibilitzar la població.

Senglars menjant al parc de Collserola

En el mateix sentit s'expressa Lavín, que diu que "no hi ha una solució evident". "Fins ara la solució que hem trobat és l'eliminació dels senglars, però estem veient que això no redueix la seva incidència en zones urbanes. Hem de començar a ser molt més estrictes amb l'alimentació: hem d'evitar que trobin menjar", assevera.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut