Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Adeu al "xumet digital", al "Tot es mou"

Pautes perquè els fills facin un bon ús de les pantalles

La psicòloga Dominica Díez ens parla de la guia per un bon ús de les tecnologies digitals en la infància que ha publicat el govern. Avisa que cal que els nens i les nenes visquin la vida presencialment i que no depenguin del "xumet mental" que són les pantalles

Sovint pot passar que deixem que els petits de la casa passin llargues estones jugant o veient vídeos amb pantalles electròniques com la tauleta o el mòbil. De vegades ja ho fan pel seu compte i ens pot arribar a preocupar que n'abusin, sobretot quan arriben a l'adolescència i també entren el món de les xarxes socials.

El 28 de setembre es va presentar el "Manifest infància i pantalles", una guia per prevenir l'ús inadequat de la tecnologia en infants, adolescents i joves. L'objectiu és oferir un "referent" i una eina d'acompanyament, tant a les famílies com als docents.

La psicòloga Dominica Díez és una de les autores d'aquesta guia i ens avisa que les aplicacions a través de les pantalles són altament addictives.

"Generen una excitació cerebral que fa que després les altres activitats que els nens necessiten per desenvolupar-se, és a dir, jugar, dibuixar, escoltar contes, resultin avorrides. S'enganxen amb la rapidesa de les imatges, amb la llum, el so. I moltes vegades deixen de moure's, quan el que una criatura necessita per desenvolupar-se saludablement és moure's, interactuar amb les persones i viure la vida presencialment."

 

Els professionals aconsellen preservar de l'ús de pantalles els menors de 3 anys, perquè estan en l'època de creixement més decisiva per a qualsevol persona.

"En els primers anys és quan el cervell creix més i hi ha més interconnexions cerebrals, i un cervell que està sobreexposat a l'ús de pantalles perd capacitats de desenvolupament."

 

Els psicòlegs ja han detectat tendències preocupants pel que fa a la salut dels infants que han accedit massa aviat als mòbils o que en fan un ús desproporcionat.

"Estem assistint a un increment de problemes de llenguatge en els més petits i molts altres problemes derivats de la vida sedentària, com l'obesitat, la miopia o problemes cardiovasculars."

 

 

 

Què hi podem fer?

Cal prioritzar les activitats d'oci, i millor si és compartit. En general, hem de pensar que el menor és una persona immadura, i que no se'l pot culpar de tot el que li passa. Als adults els toca principalment ser responsables, donar exemple i no deixar de banda els petits.

"Veuen l'adult molt connectat i és el seu model, per això també ho volen fer. Poden arribar a pensar que el mòbil és més interessant que ells mateixos."

 

Els règims d'ús de pantalles que l'estudi recomana per edats estan clarament delimitats, sempre que es tracti d'aplicacions d'oci

  • Dels 4 a 6 anys, es recomana un màxim de 30 minuts diaris, amb programes de qualitat, i guiats.
  • Dels 7 als 12, màxim 1 hora diària.
  • En l'adolescència el mòbil i les xarxes socials són una eina relacional. Per tant, n'és igual de problemàtica l'absència que el fet d'haver començat massa aviat. En tot cas, se'ls ha de controlar. En aquesta edat l'abús comença a passar factura pel que fa a l'aprenentatge i altres capacitats de relació.

 

El més aconsellable és permetre que els nens i les nenes comencin a tenir mòbil a partir dels 12 anys, quan comencen l'institut, i preferiblement, aconsella la doctora, deixant esperar el primer trimestre d'escola.

"Així podem distingir com va, i que puguem atribuir una possible baixada del rendiment acadèmic a la compra del mòbil. Tot i això, hi ha d'haver un accés a internet controlat i un límit d'hores al dia."

 

 

 

Detectar l'addicció

El problema últim de l'abús de les pantalles és l'addicció. Hem d'estar alerta de qualsevol actitud o activitat poc freqüent.

"Podem distingir una addició al mòbil quan la persona deixa de fer activitats que abans li eren gratificants per quedar-se connectat. Després, la baixada de rendiment acadèmic o els canvis d'humor. En els casos més patològics podem observar alteracions en el ritme de son i vigília."

És molt important preservar el son, per això, quan són petits, cal no permetre l'ús del mòbil una hora abans d'anar a dormir, per l'excitació cerebral que comporta. En els adolescents, hem de controlar l'hora que van a dormir.

"Ens trobem nanos que arriben a l'institut amb molta son, perquè no dormen les hores que els cal. Això també comença a passar a la infància, perquè es compren els mòbils a edats molt precoç, quan la persona encara no està preparada per gestionar la pròpia intimitat."

Però l'hora d'anar al llit no és l'única cosa important. També compta l'hora de seure a taula:

"Els àpats han de ser sense pantalles, són un àmbit de relació, per parlar tots junts."

Al cap i a la fi, la canalla sol voler fer allò que observa en els seus grans. La doctora Díez ens aconsella viure més cap a fora, fomentar un oci més orgànic que electrònic i, també, interactuar personalment sempre que es pugui. El desenvolupament òptim dels petits depèn més dels estímuls que els dona el món que no pas dels que puguin trobar en una pantalla.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut