Lola Álvarez: "S'ha de començar a parlar amb els fills abans que arribi l'adolescència"
La pedagoga i terapeuta Lola Álvarez posa llum a com afrontar l'adolescència, una fase temuda per molts pares i mares, associada al conflicte i la rebel·lia
Lola Álvarez: "S'ha de començar a parlar amb els fills abans que arribi l'adolescència"
Educació en positiu, al "Tot es Mou"

Lola Álvarez: "S'ha de començar a parlar amb els fills abans que arribi l'adolescència"

La pedagoga i terapeuta Lola Álvarez posa llum a com afrontar l'adolescència, una fase temuda per molts pares i mares, associada al conflicte i la rebel·lia

TEMA:
Educació
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

L'adolescència és una fase temuda per molts pares i mares, associada al conflicte i la rebel·lia, i que genera molts dubtes. Què fa tot el dia tancat a l'habitació? Per què plora, si fa un moment estava alegre? Per què em crida? La pedagoga i terapeuta Lola Álvarez ha compartit al "Tot es mou" amb el Lluís Marquina la seva experiència de més de 30 anys tractant amb famílies, i ens ha parlat de com es pot afrontar l'adolescència en positiu. Ho recull al llibre "Pero ¿qué te pasa? Diez claves para entender la adolescencia en positivo" (Planeta, 2021).

 

'Pero, ¿qué te pasa? Diez claves para entender la asolecencia en positivo'
'Pero, ¿qué te pasa? Diez claves para entender la adolescencia en positivo' (CCMA)

 


LL- En aquest llibre expliques casos reals que han passat per les teves mans, alguns de realment complicats i tràgics.


L- He intentar recopilar els principals problemes dels que venen buscant ajuda a la meva consulta

 


LL- L'adolescència és una etapa de la vida que ens altera a tots, als mateixos adolescents i als que estem al seu voltant.


L- Fa una mica de por, sí. També és una mica de mala fama. Si penses en el desenvolupament d'un adolescent, el desenvolupament físic és molt dramàtic, de cop es fan alts, els surten pèls, canvia la veu. El desenvolupament cerebral també és molt radical, l'hormonal, psicològic... Si penses en els pares que s'enfronten a aquesta persona que de sobte és una mica una desconeguda..., i que l'adolescent tampoc té control del seu cos ni dels seus sentiments, és normal que hi hagi una desavinença. Als 9, 10 anys tot és més previsible i segur; i de sobte tot canvia.

 


LL- Tu parles de dues èpoques de l'adolescència.


L- Comença als 13, 14 anys, i cada vegada comença abans. Hi ha molta pressió social a les xarxes i molts altres factors que fan que tot s'avanci, que van encongint el període de la infància. Als 15, 16 hi ha el pic, als 17 es calmen una mica, però després hi ha una altra fase de l'adolescència que és una etapa en què són adults legalment però no sempre han arribat al nivell de desenvolupament.



LL- Hi ha persones, de 20, 30 llargs, que de vegades sembla una mica que s'hagin quedat a l'adolescència.


L- Si tu ets un jove de 25 anys, que vius amb els pares, et tracten més o menys igual, i no tens cap nova responsabilitat, per què has de canviar? Si tot el sistema segueix igual que als 18 anys i estàs còmode, no tens motius per canviar. És un canvi que s'ha d'impulsar una mica, perquè és necessari per arribar a la vida adulta plena, la maduresa, que cada cop arriba més tard, en alguns casos.

 


LL- Per una banda tenim l'adolescent, i per l'altra, la família. Els problemes que té un adolescent poden estar relacionats amb problemes de la família.


L- Hi ha famílies que viuen sempre en conflicte, latent o actiu. En aquestes famílies, els adolescents sempre tindran més dificultats, estaran més mal preparats per gestionar els seus sentiments, i hi pot haver més explosions que en una família amb conflictes més resolts.
El millor que es pot fer és comunicar-se. Jo sempre ho dic als pares i mares, no esperis a l'adolescència per començar a parlar amb els teus fills, quan hi hagi problemes. Comença a comunicar-te amb ells des de la infància. Si hi ha una comunicació fluida treballada, sempre sabràs més de la seva vida, ell sabrà més sobre tu, sobre el que opines i tot serà més fàcil. És molt difícil establir una conversa amb un noi de 15 anys que està en plena sobredosi de testosterona i agressivitat si no ho has fet mai abans. Cal parlar de tot i de res, durant el dinar, al cotxe, mentre mirem pel·lícules amb ells, quan anem a comprar. Parleu, comuniqueu-vos per saber què pensa l'un de l'altre.

 


LL- Com podem distingir un adolescent intens normal d'un que té problemes i necessita ajuda professional? Què ens ha d'alertar?


L – Un adolescent amb problemes pot tenir canvis molt radicals de conducta, que de sobte deixi de sortir, per exemple, que es torni molt hermètic, que ho mantingui tot en secret, que no sàpigues ni on va ni què fa, que passi períodes llargs tancat a la seva habitació sense saber què està fent, amb el seu ordinador. També hostilitat, de vegades quan saben que estan fent alguna cosa que no haurien de fer no volen que els interroguis. S'ha de ser observador i mantenir els canals de comunicació oberts. Desgraciadament, molts pares demanen ajuda quan les coses ja estan molt arrelades, i llavors és més difícil. L'adolescent ha de comptar amb el suport dels seus pares. Moltes vegades són els pares els que han de passar per teràpia, perquè els adolescents són reticents a una ajuda professional. En aquests casos, es proporciona ajuda als pares, perquè puguin intervenir, treballant en paral·lel amb un terapeuta per poder canviar el sistema familiar, que els pares entenguin els canvis que han de fer ells. S'ha d'abordar des dels dos fronts, família i adolescent.



LL- Lola, la pandèmia ens ho ha complicat tot, també la relació entre famílies i adolescents?


L- Sí, els pares estan teletreballant, amb por de no poder pagar la hipoteca o el lloguer, de perdre la feina, amb claustrofòbia, havent d'educar els seus fills sense estar preparats mentre intenten treballar. Les famílies estan molt estressades. És normal que els pares descuidin les necessitats dels adolescents, que no sigui la seva prioritat en aquest moment. Durant la pandèmia ha augmentat la violència domèstica, tant entre parelles com de pares a fills i viceversa. Estem traumatitzats com a societat. Tots necessitem espai, adolescents i pares.

 


LL- En relació amb la pèrdua de familiars o amics directes per la pandèmia, els adolescents estan en una època en què d'alguna manera et sents immortal. Com es gestiona aquesta relació amb la mort en aquestes circumstàncies?


L- Que un adolescent se senti invencible és sa. Tenir la sensació que es pot menjar el món és l'empenta que necessita per tirar endavant en la vida. Després ja la vida li anirà retallant les expectatives. És difícil per ells identificar-se amb la idea de la mort, que pot afectar un familiar seu, que pot perjudicar algú proper. S'ha de parlar i explicar-ho.

 


Lola Álvarez Romano és llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, màster d'Estudis d'Observació Psicoanalítica i formació doctoral de Psicoterapeuta de Nens i Adolescents a la Clínica Tavistock, on ha treballat como a docent. Des de fa trenta anys proporciona suport a nens, adolescents i famílies a la seva consulta a Londres. És membre de l'Associació de Psicoterapeutes de Nens i Adolescents del Regne Unit (ACP), de la Fundació Britànica de Psicoteràpia (BPF) i del Consell Psicoanalític Britànic (BPC). "Pero ¿qué te pasa? Diez claves para entender la adolescencia en positivo" (Planeta, 2021) és el seu primer llibre.

ARXIVAT A:
Educació

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut