En els temps que vivim, els professionals de la salut mental han detectat que cada vegada es troben més pacients amb problemes d'ansietat. Però, què és aquesta afecció, perquè la puguem comprendre sense ser especialistes clínics? La psicòloga Cristina Martínez ha descrit al "Tot es mou" els mecanismes que la posen en marxa i els que poden ajudar a aturar-la.

"L'ansietat és una reacció adaptativa del tot normal davant d'una situació estressant, d'una amenaça o un perill. És necessària perquè regula l'organisme per preparar-nos per l'atac o la fugida. L'ansietat és patològica quan aquesta alarma s'activa, però no hi ha cap perill a respondre. L'important és que puguem analitzar per què l'organisme reacciona quan, en realitat, no hi ha res que ho expliqui."

Com distingim el problema?

L'ansietat es desenvolupa simultàniament a dos nivells. En el pla mental, s'experimenten preocupacions, por i pensaments negatius que no permeten a la persona concentrar-se en cap altra cosa que no sigui allò que la preocupa i el neguit que li causa.

A nivell físic, es detecta per símptomes com taquicàrdia, pressió al pit, dificultat per respirar, mareig, suor, sufocacions, tremolors o sensació d'irrealitat.

Totes aquestes reaccions es fan molt intenses i desagradables, però per elles mateixes no són perilloses. Posen l'organisme en marxa, però d'una forma equivocada. Són el resultat d'una mala interpretació que es fa sobre la situació viscuda.

Estratègies per aturar l'ansietat

El primer que cal fer és intentar dominar els pensaments que provoquen l'ansietat. Hi ha tota una sèrie d'estratègies psicològiques que ens hi poden ajudar.

Si no, es corre el risc d'un deteriorament constant que contaminarà totes les esferes de la vida de l'afectat. Per exemple, segons apunta la doctora, quan una persona té problemes a la feina, si no els pot solucionar se'ls acaba emportant a casa i afecten les seves relacions familiars o d'amistat. Per això és importantíssim actuar. L'ansietat és un estat patològic i hom no pot arribar a acceptar que s'hi pot conviure.

Més vital, encara, per a la doctora Martínez: mai s'ha de tenir vergonya per patir una situació mental com aquesta, ni intentar amagar-la.

"És quan intentem dissimular el problema quan acabem perpetuant-lo. Quan un accepta el que li passa, li posa nom i és capaç de compartir-ho amb el seu entorn, li és molt més fàcil recuperar el control."

L'ansietat s'ha de tractar mèdicament quan la persona s'adona que els seus propis recursos no són suficients. Si ens sembla que patim qualsevol dels símptomes descrits, i si ens fan trobar malament de forma continuada, cal que busquem ajuda professional al més aviat possible.