La nova temporada de "The Crown" i 10 sèries britàniques més
El crític Toni de la Torre ens regala una selecció de produccions per veure amb un te amb pastetes, des de drames d'època fins a sèries criminals
La nova temporada de "The Crown" i 10 sèries britàniques més
El "Tot es mou" recull recomanacions amb el denominador comú de l'elegància anglesa

La nova temporada de "The Crown" i 10 sèries britàniques més

El crític Toni de la Torre ens regala una selecció de produccions per veure amb un te amb pastetes, des de drames d'època fins a sèries criminals

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El crític Toni de la Torre comenta a "Tot Es Mou" una selecció de sèries britàniques ideal per veure amb un te amb pastetes, des de drames d'època fins a sèries criminals, amb el denominador comú de l'elegància anglesa.

 

"The Crown"


Creador: Peter Morgan, 2016 - (Netflix)



Repassa cronològicament la vida de la família reial britànica durant el segle XX i estrena la quarta temporada a Netflix. És la sèrie actual que  representa més bé el concepte de sèrie britànica, perquè té la reina al capdavant I perquè compleix tots els requisits que busquem: elegància, diàlegs en què sovint hi trobem la ironia, el luxe en el vestuari i els escenaris, i grans actors de l'escena britànica. La nova temporada és excel·lent, i aprofundeix en el retrat de la família real, cada cop més cruel i deshumanitzada, sobretot amb la trama de Lady Di, que és la més important de la nova temporada, juntament amb la de Margaret Thatcher, interpretada per Gillian Anderson.



"Wolf Hall"


2015 - (Filmin)



Una minisèrie amb una actriu que també participa a "The Crown", Claire Foy, que va ser la reina durant dues temporades. A "Wolf Hall", interpreta Ana Bolena. Aquí el protagonista és Thomas Cromwell, un personatge fosc de la cort d'Enric VII, de qui ens ensenyen el seu instint per ascendir en el poder. Amb una posada en escena molt més teatral i un to més fosc, seria com una barreja entre "The Crown" i "House of Cards".

 


"Victoria"


Creador: Daisy Goodwin, 2016 - (Movistar+)



L'actriu Jenna Coleman, coneguda sobretot per "Doctor Who", interpreta en aquesta sèrie la reina Victòria, començant pel seu ascens al tron, amb només 18 anys, i a partir d'aquí avança per diferents moments històrics. Com en el cas de "The Crown", abasta tota la vida del personatge i fa salts temporals. Es va estrenar mesos abans que "The Crown" i en va sortir clarament perdedora.
 

 

"Los Durrell"


2016 - 2019 (Filmin)



Deixem estar la família reial per parlar d'una família força més terrenal, els Durrell. És una de les sèries de més èxit dins d'aquest submón de les sèries per mirar amb te i pastes. Una adaptació de les novel·les autobiogràfiques de Gerald Durrell, que són molt divertides, com la sèrie. Presenta una família que després de la mort del pare té problemes econòmics i se'n van a viure a una illa grega, a Corfú. Aquí és on entra un ingredient molt habitual d'aquestes sèries: els paisatges, combinats amb personatges deliciosos i diàlegs molt intel·ligents.



"Todas las criaturas grandes y pequeñas"

 

2020 - (Filmin)



És la història d'uns veterinaris en un poble situat a la vall de Yorkshire. Van de visita, curen una vaca, prenen el te i se saluden sempre educadament. La mena de sèrie que ara entra de meravella. És una nova adaptació de les novel·les de James Herriot i està feta expressament amb la voluntat d'agafar el públic de Durrell.

 


"Downton Abbey"


Creador: Julian Fellowes, 2010 - 2015 (AmazonPrime Video)



"Downton Abbey" va modernitzar i va tornar a posar de moda el drama d'època britànic, que ja als 70 havia tingut la seva època daurada, amb sèries com "Arriba y abajo". De fet, el concepte és el mateix: els senyors i els criats. La clau de l'èxit va ser l'elegància, el pressupost i la llengua viperina del personatge de la Maggie Smith. En van sortir moltes hereves (per exemple "Mr. Selfridge"), però cap va tenir la mateixa gràcia.

 


"Un juego de caballeros"


2020 - (Netflix)



Del creador de "Downton Abbey", Julian Fellowes, a "The English Game" ("Un Juego de caballeros") repeteix el mateix concepte de la diferència de classes però aplicada al tema del futbol. És una combinació una mica estranya: drama d'època i futbol. Pot agradar a qui li interessin els orígens del futbol a Anglaterra, però se surt massa del cànon del gènere per al públic habitual del drama d'època. "TheEnglish Game" es pot veure a Netflix.



"Endeavour"


2012 - (Filmin)



Sèrie ambientada a Oxford. Es tracta d'una preqüela d'una sèrie que és un clàssic modern de la televisió britànica: "Inspector Morse". Aquí el veiem de jove fent carrera a la policia, resolent casos i descobrint-se com un geni. El context dels anys 60 també hi té un paper important, incloent-hi l'aparició de la princesa Margarida en un episodi.
 


"Grantchester"


Creador: DaisyCoulam, 2014 - (AmazonPrime Video)



Els pobles petits són bons llocs per resoldre crims a l'estil britànic. Allò que tothom se saludi, de la vida al pub, d'entrar a casa dels veïns a fer el te. Si ets capellà encara tens més opcions d'acabar resolent crims. És el cas del protagonista de Grantchester, que es desplaça amb bicicleta pel poble i té els seus interessos amorosos. Aquí ho tenim tot: paisatges, to entranyable i assassinats.

 


"Padre Brown"


Creadors: Rachel Flowerday, Tahsin Guner, 2013 - (Movistar+)



Un altre capellà que es dedica a resoldre crims. En el cas del protagonista d'"El padre Brow"n té fins i tot més èxit que el policia local del poble. La sèrie està basada en les històries curtes de G. K. Chesterton, i el protagonista també va en bicicleta. Sembla que no s'assabenti de res (tipus Colombo) però després resol un crim. La clau del personatge és el seu caràcter comprensiu. El context també és d'època: està situada després de la II Guerra Mundial.

 

"Vera"


2011 - (Amazon Prime Video)



Una detectiu obsessionada amb la seva feina, i amb els seus propis dimonis interiors, que té temps per fer un te. Deu ser dels personatges que més en beu. Té sentit, perquè la sèrie, amb un cas per episodi, té un to més fosc de totes les que hem mencionat, i està ambientada en un lloc més fred. La beguda calenta té una funció reconfortant, per a ella i per a l'espectador. Sempre m'ha fet pensar en una mena de Jessica Fletcher del nord d'Anglaterra. Més rude, però amb el mateix bon cor.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut