Jordi Amat, de futbolista a príncep d'Indonèsia
Quan li explicaven que la meitat de la seva família pertanyia a l'aristocràcia de l'illa de Siau, aquest català es pensava que li explicaven un conte de fades. Ara s'ho ha de creure, perquè ja s'hi ha instal·lat i té un certificat que ho demostra!
La vida professional de Jordi Amat l'ha convertit una mica en un rodamon, com a tants altres futbolistes. A punt de fer 31 anys, aquest canetenc ha passat per l'Espanyol, on es va formar, el Rayo Vallecano i el Betis, a més del Swansea gal·lès i el KAS Eupen belga.
Actualment és molt més lluny. Juga a la Lliga de Malàisia, al Johor Darul Takzim, just a tocar d'Indonèsia, i en aquest últim país fins i tot ha debutat amb la selecció nacional.
Si això sona estrany, cal aclarir que, efectivament, Amat acaba d'adquirir la nacionalitat indonèsia, però no estrictament per motius futbolístics. Resulta que, allà, en Jordi és tot un aristòcrata.

Per les seves venes circula sang de la noblesa asiàtica per part de la família materna. Ell mateix admet que no s'ho creia, al principi, però al final va resultar que era cert que la seva àvia, ara resident als Països Baixos, era la princesa de Siau, una illa dels molts arxipèlags que formen Indonèsia. Ara li ha arribat el moment de succeir-la en el títol.
"Quan m'ho explicaven, de petit, no m'ho creia. Em pensava que era un conte, però resulta que era veritat. Ara estem en contacte amb el rajà de Siau, hem aconseguit la ciutadania i es prepara una cerimònia, i el meu certificat de príncep."

Ara, en Jordi té nous compatriotes, fins i tot podria dir que tindrà súbdits, i ha descobert una nova vida que el fa molt content.
"Fins ara només coneixia Europa, però aquí l'experiència és brutal, la gent és molt afectuosa i m'ha tractat de meravella des del principi. M'he reunit amb polítics importants. Visc una experiència brutal i l'estic aprofitant al màxim."
De tota manera, el príncep Jordi encara es vol concentrar només en el que més li agrada, el futbol, un cop hagi arreglat la burocràcia que l'ha de confirmar en el seu nou càrrec nobiliari. I espera que això no li canviï gaire la vida. De moment, es prepara per a la cerimònia oficial, que promet ser sonada.