Ismael López: "Els sentiments dels animals són els mateixos que els de les persones"
El militant vegà i animalista és el cofundador del Santuari Gaia, un centre vegà de rescat i recuperació d'animals considerats de granja a Camprodon
Ismael López: "Els sentiments dels animals són els mateixos que els de les persones"
Presentació del llibre "Animales como tú" al "Tot es mou"

Ismael López: "Els sentiments dels animals són els mateixos que els de les persones"

El militant vegà i animalista és el cofundador del Santuari Gaia, un centre vegà de rescat i recuperació d'animals considerats de granja a Camprodon

TEMA:
Maltractament animal
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El sevillà Ismael López és el cofundador del Santuari Gaia, un centre vegà de rescat i recuperació d'animals considerats de granja a Camprodon. Pel Santuari Gaia han passat prop de 1.300 animals, tots ells amb una història molt humana al darrere. L'Ismael, militant vegà i animalista, ha passat pel "Tot es mou" per parlar amb el Lluís Marquina del llibre "Animales como tú", on explica la seva experiència, i transmetre'ns la seva passió pels animals.

 

'Animales como tú', d'Ismeal López
"Animales como tú", d'Ismeal López (CCMA)



LL- Per a aquells espectadors que no coneguin el projecte, què és la Fundació Santuari Gaia?

I- És un centre on ens dediquem a rescatar animals que han estat explotats i abandonats per la indústria alimentària. És un centre vegà on els recuperem. La majoria arriba en molt mal estat, i allà viuen en llibertat, a les hectàrees que tenim a Camprodon.



LL- Com és aquest procés de recuperació? Pel que expliques al llibre, alguns d'aquests animals han partit maltractaments i senten molta desconfiança cap a les persones.

I- La majoria arriben amb por. Quan arriben al Santuari la seva mirada és de tristesa i de por. Quan passen els dies, la mirada comença a canviar. Aquest és el moment més bonic que nosaltres vivim en aquest espai. La gent està acostumada a conviure amb gossos i gats, i els considerem com part de la família. Però els porcs, les vaques, els toros, les gallines, les cabres, les ovelles són iguals. Tots pertanyem al regne animal, fa molt de temps que els humans ens hem oblidat que també pertanyem a aquest regne, que també som animals. I no som diferents, els sentiments que tenen els animals són els mateixos que els de les persones.



LL- A cada animal que arriba al vostre centre li poseu un nom. El primer animal que va iniciar aquesta aventura és la Palma. Qui és?

I- És una porca vietnamita. El Santuari el vam fundar el Coque i jo, que llavors erem parella. Ens vam fer una promesa: que dedicaríem la nostra vida a salvar els animals. Ens va arribar el cas de la Palma, una porca vietnamita que vivia a València, en una finca on vivien 60 gossos i 30 van morir de gana, i 6 porcs, 3 dels quals els havien matat. Havíem de fer alguna cosa per salvar ni que fos un dels porcs. Vam anar fins a València amb el cotxe, vam agafar una de les porques i al cap d'una setmana va tenir 6 cries. I vam dir: "Ara què fem amb 7 porcs?" Ens vam llançar a fundar el projecte, ella va ser el principi. El que no volíem era separar la mare dels seus fills, que és el que es fa cada dia a totes les granges. No volíem participar en aquest patiment. Ara encara viu amb els seus fills, són una pinya i no se separen mai.



LL- El Santuari ha anat creixent, ha anat incorporant animals.

I- Ara en tenim gairebé 500, i n'hem ajudat més de 1.500 en aquests 8 anys.



LL- Al llibre també ens expliques el teu viatge personal. A tu no fa tant t'agradava molt la carn, sobretot el pernil, i un dia tot va canviar.

I- Jo soc sevillà, però vivia a les Balears. Vaig començar a veure vídeos antitaurins i vaig anar a la meva primera manifestació antitaurina al Coliseu Balear, a Palma. I estava tot orgullós amb el meu cartell de protesta i se'm va apropar una dona gran que entrava a veure la corrida i em va dir.  "Tu molt defensar els toros, però segur que et menges les vaques!". Em va deixar sense paraules, tenia raó. Vaig entrar en una crisis, i des de llavors em vaig fer vegà. Això va ser el 2009.



LL- També expliques al llibre la història del que tu anomenes "el teu millor amic", a qui li dediques el llibre, el Samuel. Qui era?

I- Era un toro a qui vam rescatar quan tenia 4 dies d'una granja lletera. Tots pensem que les vaques donen llet perquè sí, i les vaques només donen llet com els humans, quan tenen una cria. A les granges de seguida que neix la cria, la separen de la vaca, perquè no es prengui la llet destinada als humans, i la fiquen en una gàbia per anar a l'escorxador. Vam tenir l'oportunitat de poder salvar el Samuel, i es va convertir en el meu millor amic, inclòs els meus amics humans. Els qui ens segueixen a les xarxes socials, que són més d'un milió, han vist aquest procés des de molt petit fins que va morir fa un any.  Ho vaig passar molt malament, hi havia una connexió entre nosaltres, encara que a la gent li sembli mentida, però les vaques tenen un coneixement de tot. El Samuel era plenament conscient de la feina que fem al Santuari, cada cop que arribava un nou animal no es quedava tranquil fins que no l'hi apropàvem per fer-li un petó. La seva missió era calmar els nousvinguts. Tots venien amb por i quan el Samuel s'apropava i els llepava, la mirada els canviava. Aquest llegat ha quedat al Santuari, molts dels seus companys i germans ho van aprendre d'ell.

ARXIVAT A:
Maltractament animal

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut