Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Les dades digitals després de la mort, al "Tot es mou"

Per què hauríem de tenir fet el testament digital?

La vida de les persones cada vegada està més concentrada en els dispositius electrònics que utilitzen. Són dades que ja no faran servir després de morts, però que segurament els familiars necessitaran

Què passa quan algú es mor i els seus familiars necessiten tenir accés a les dades del seu telèfon mòbil? És una situació complicada, perquè la majoria de persones tenen el dispositiu bloquejat amb una contrasenya que, amb justificada prudència, no han dit a ningú. Passa el mateix amb les aplicacions que s'utilitzin des del telèfon, i que normalment contenen una gran quantitat de dades útils.

Bruno Pérez, pèrit judicial informàtic forense, es troba sovint en aquesta situació:

"Abans, quan es moria algú, agafaves aquella llibreteta on tothom tenia els números i les adreces que necessitaves. Ara tot això és dins del mòbil bloquejat, que conté, a més, molts altres actius."

 

Una qüestió d'ètica

Quan accedim al telèfon d'un difunt hem de tenir en compte l'ètica, i en Bruno Pérez aconsella que sempre es recorri a professionals.

"Veuràs coses que potser no són el que semblen. Obrint un telèfon accedeixes a totes les dades, però interpretar-les és realment complicat, perquè et falta la contextualització. I aquí és on venen els entrebancs."

Tinguem en compte que en la vida digital, com en la social, el que veiem no sempre és el que sembla, i que sempre haurem de tenir en compte la intimitat i la imatge de la persona, encara que sigui morta.

 

 

 

El serraller digital

El testament digital és un document en què l'usuari manifesta el que vol que els seus familiars facin amb els seus actius digitals.

Aquests actius són els comptes a xarxes socials, els correus electrònics, les subscripcions a serveis o, fins i tot, les criptomonedes.

El professional a qui cal recórrer ha estat batejat per Bruno Pérez com a "serraller digital". Aquest serraller disposa de moltes eines d'alta tecnologia, sovint molt cares i d'accés restringit al públic, que li permeten "rebentar" codis, pins, puks, accessos… Tot i això, no n'hi ha cap que aconsegueixi obrir totes les portes, per molt sofisticada que sigui la tecnologia.

 

El testament

Per deixar una última voluntat digital, el més aconsellable, encara que sembli contradictori, és prendre una mesura d'allò més analògica: escriure-la en un paper.

"Només cal escriure un document molt senzill, que inclogui les claus, els patrons de desbloqueig, l'usuari i la contrasenya. Aleshores guardes aquest paper en un sobre i el lacres, per exemple. Hi ha moltes maneres d'assegurar-se que un sobre no ha estat obert. Per acabar el deixes en un calaix, en una caixa forta, on sigui, i avises la persona indicada on el trobarà en cas que et passi alguna cosa."

 

 

 

Pérez recomana fer aquest document també per "higiene digital", perquè ha de detallar els serveis i les xarxes que es fan servir, i això també ens ajudarà a protegir-nos: "Per saber protegir-te digitalment, el primer que has de fer és saber què tens."

Al cap i a la fi, tot va a parar a la màxima que Pérez sempre insisteix a recordar:

"Has de tenir precaucions i prendre el control de la teva vida digital."

En aquest cas, es tradueix en la necessitat de ser previsors, i no tenir por a pensar i parlar d'una part tan decisiva de la vida com és la mort.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut