Fa uns dies, una estudiant andalusa de català va fer un fil a Twitter sobre una curiositat de l'escriptura del català i ha esdevingut viral. Ha rebut més de set-centes respostes, gairebé vint-i-dos mil m'agrada i prop de cinc mil retuits. Es diu Paloma Vargas i explicava que després d'un mes anant a classe de català s'ha adonat d'una característica de l'escriptura catalana que "la fa parar boja". Li va cridar l'atenció que el seu professor de català escrivia la "ç" amb un pal travessant la "c" en lloc de fer una "ç" amb una cua corbada.

Llevo un mesecillo yendo a clases de catalán y esta semana me he dado cuenta de un rasgo de la escritura catalana que me tiene loca, por lo distinto que es a todo lo que he visto, y la falta de explicación que le encuentro.

— Paloma Vargas (@Palomavruiz) February 2, 2022

Va fer una enquesta entre catalans i gent d'altres cultures i va veure que es repetia un patró: només la gent que havia après a escriure a Catalunya trenca la "c" per construir la "ç". Amb l'ajuda de les seves amistats va indagar en els llibres de lectoescriptura del català i del francès i va trobar que es mantenia la diferència.

Para entonces tengo ya una hipótesis bastante clara, pero sigo indagando con ayuda de mis amigues catalanes, q tienen la misma intriga que yo.

Buscamos libros de aprender lectoescritura que incluyan la ç.

Encontramos los siguientes ejemplos, en catalán y francés respectivamente pic.twitter.com/IN9XL8GuN3

— Paloma Vargas (@Palomavruiz) February 2, 2022

Per tal d'aconseguir una explicació que donés sentit a aquest fet, la Paloma va convidar els usuaris que donessin la seva opinió. Per què els catalans trenquem la "c" per escriure la "ç"?  

I Empar Moliner ha recollit el misteri i l'ha exposat a la seva secció del "Tot es mou". Explica que de la "ç", els francesos en diuen "ce cassé", que literalment vol dir "ce trencada" que és la mateixa manera d'anomenar-la que tenim els catalans. En canvi, els portuguesos en diuen "ce cedilla" com els castellans, tot i que popularment en diuen "cobrinha", que seria la forma de la "ç". Arribats a aquest punt, Empar Moliner ha exposat seva pròpia teoria sobre el perquè els catalans escrivim la "ç" trencant-la. Segons ella, les persones escrivim la "ç" d'una manera o una altra depenent de si la utilitzem més o menys i, per exemple, un castellà la farà més refistolada perquè la utilitza poc.

A la Paloma, aquesta teoria no la convenç. En un dels seus tuits exposa: "Mai he vist ningú a França escriure-la així i el meu marit, que va estudiar portuguès i va viure al Brasil, tampoc l'ha vista mai així." La teoria de la Paloma ve a dir que el nom fa la cosa:

En catalán, la letra ç se denomina ce trencada, que significa, literalmente, "ce rota". Y creo que al tener ese nombre, intuitivamente quien la escribe intenta "romper" la ce, cortarla por la mitad. Es una buena forma de recordar el nombre y de aprender a escribirla.

— Paloma Vargas (@Palomavruiz) February 2, 2022

Sigui quina sigui la raó, el que és magnífic és que Paloma Vargas, una andalusa que estudia català, s'hagi fixat en aquest detall, que molts catalans havíem passat per alt, i hagi iniciat aquesta investigació participativa a Twitter.

L'origen de la "ç"

Els que també estan investigant la "ç", però a escala acadèmica i centrant-se en l'origen, són els paleògrafs Tània Alaix i Jesús Alturo. El 17 de gener, Xavier Graset els va entrevistar al "Més 324" perquè han aconseguit identificar el primer escriptor en llengua catalana documentat fins ara: el subdiaca Ramon de Cabó.

Al final de l'entrevista, cap al minut 16, Xavier Graset els pregunta si estan treballant en l'origen de la "ç". Els dos paleògrafs dubten a l'hora de respondre, possiblement perquè Graset els pregunta sobre un tema que encara tenen en estudi, però finalment arrenquen amb l'explicació. "S'ha dit que la 'ç' té l'origen en la lletra 'z' i que era un manlleu, un préstec, del castellà", explica Tània Alaix. "En canvi, nosaltres hem pogut constatar que justament és l'evolució de la síl·laba 'ci', que escrita a través de l'enllaç cursiu, la cua que penja de la 'c' vindria d'una 'i'". Aquest fet que comenta Tània Alaix podria semblar una qüestió banal, però "no ho és", avisa Jesús Alturo, "perquè la 'ç' és una lletra que la llengua llatina no necessita, no té i, per tant, el fet que la trobem testimoniada aquí a Catalunya l'any 1011 vol dir que al segle XI hi havia una certa habitud a escriure ja en català".

Ben bé que la "ç" dona per molt i per a moltes teories. Des de les més acadèmiques, com la que apunten Tània Alaix i Jesús Alturo, a les que han explicat els usuaris de Twitter que han comentat el tuit de Paloma Vargas.