Té mala fama, sovint es diu que provoca addició, que ens treu la son o que ens posa massa nerviosos, però aquesta premsa negativa del cafè no sempre està ben fonamentada. La nutricionista Sandra Sardina s'ha plantat al "Tot es mou" per defensar aquest or negre de consum ritual a casa i en societat.

"Molta gent es preocupa pel seu propi consum de cafè i intenta limitar-lo, però després no s'hi pensen a l'hora de donar als fills una coca-cola o un Red Bull."

Sardina sempre defensa la naturalitat d'allò que mengem i bevem, i ella mateixa es confessa una amant del cafè. Ben estudiat, no troba cap inconvenient a fer uns cafetons al llarg del dia, si es fa en la quantitat adequada. La clau de la qüestió és entendre l'acció de la substància més activa que té, la cafeïna.

"Es diu que la cafeïna és molt dolenta, però no és un estimulant directe com l'amfetamina. Treballa de manera diferent. Al cervell tenim uns receptors que fan de detectors del cansament, l'adenosina. Curiosament, la cafeïna és una substància que s'hi assembla molt i el que fa és situar-s'hi a sobre, de manera que el cervell no hi respon. Així, la dopamina i el glutamat, hormones que ens activen molt, poden circular amb tota llibertat."

Més beneficis

Les bones accions que el cafè pot fer en el nostre organisme són diverses, i poden afectar des del cervell fins a la força física.

• Cognitivament, ens fa tenir més capacitat de resposta, estem més desperts.
• Protegeix de malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer o el Parkinson.
• Disminueix el risc d'alguns càncers, com el de còlon i el de pròstata, i de malalties hepàtiques.
• Augmenta el rendiment esportiu.

Compte amb els riscos

En dosis adequades, el cafè té més beneficis que riscos. A més, els estudis que han demostrat els perills del cafè sempre es fan subministrant dosis massa altes, normalment en experiments amb animals, segons la dietista.

Un dels principals problemes és l'elasticitat de la tolerància a la cafeïna. L'organisme s'hi adapta, per tant, correm el risc d'acabar prenent-ne més del que ens convé.

D'altra banda, l'estrès, si en tenim, es pot aguditzar, amb perill d'acabar patint estrès crònic.

Circula la creença que el cafè provoca problemes gàstrics, però els estudis que miren de demostrar-ho estan en discussió. Pot ser que el cafè estimuli un excés de sucs gàstrics, però, perquè això passi, hauríem de tenir l'afecció prèviament.

Quant cafè podem prendre?

La dietista recomana un límit d'entre dos i quatre mil·ligrams de cafeïna al dia, segons el pes corporal de cada persona. De mitjana, equivaldria a uns tres cafès sols (o el que se sol anomenar "espressos").

Hi ha cafès i cafès

El cafè ideal, segons Sardina, és l'acabat de moldre, que conserva millor les substàncies que ens van bé.

No s'ha arribat a la certesa que aquestes substàncies existeixin de manera òptima en les càpsules de les diferents marques que ara dominen el mercat, ni tampoc en els paquets de cafè molt o soluble dels supermercats.

El més recomanable, doncs, és moldre el cafè que necessitem al moment i preparar-lo amb la cafetera italiana de tota la vida.

Si pensem a fer un cafè com cal, el millor és ser fidels a tot el ritual. Prendre'ns la pausa i la calma adequades, fins i tot en la preparació. I si no ho repetim massa sovint, no hi ha raó perquè ens faci mal.