Deixem de cridar als infants
L'experta Míriam Tirado explica per què de vegades cridem als fills, quins efectes té en el desenvolupament dels infants i ens dona consells per deixar de fer-ho
Deixem de cridar als infants
Consulta de criança conscient al "Tot es mou"

Deixem de cridar als infants

L'experta Míriam Tirado explica per què de vegades cridem als fills, quins efectes té en el desenvolupament dels infants i ens dona consells per deixar de fer-ho

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La consultora de criança conscient Míriam Tirado ens explica per què de vegades cridem als nostres fills i filles, quins efectes té en el desenvolupament dels infants i ens aconsella que deixem de cridar i com fer-ho.

Cridar als fills i filles és un tema que preocupa i interpel·la mares, pares i famílies. Qui més qui menys ha aixecat la veu més del compte en algun moment de crispació. Segons la Míriam Tirado, ningú crida perquè en tingui ganes. És a dir, no volem cridar. És una cosa que no volem fer, però sovint no ens podem controlar.

 

 



Crits en els infants: per què cridem?

 

  • D'una banda, cridem perquè hi ha en el nostre inconscient la creença que als nens se'ls pot cridar quan no ens fan cas.
  • D'altra banda, perquè ens falten eines, no tenim estratègies per connectar amb ells quan no ens fan cas, d'una manera assertiva.
  • Sovint molta gent ha viscut crits a casa, per tant, tenen un patró molt integrat que, en moments de tensió o conflicte, el crit és la via, i els costa deixar de fer-ho.


En realitat, cridem quan estem estressats o cansats. No depèn tant del comportament del nostre fill o filla, sinó del nostre estat. Per tant, cridar o no cridar té a veure amb nosaltres.

 

 

Cridar NO FUNCIONA

 

 

 

Tots els éssers humans mereixen ser tractats amb respecte, també els més petits. Cridar no és bo ni per a ells ni per a nosaltres. Crea desconnexió i por en la nostra relació i ens perjudica als dos.

Cridar pot donar la falsa esperança que funciona. I potser ho farà a curt termini, perquè s'activa la por del nostre fill o filla, però a llarg termini, cridar trenca la possibilitat de crear una relació mare/pare fill/a autèntica basada en la confiança i la seguretat.

A més a més, quan cridem, el nostre fill/a es posa en alerta i això el tanca a la col·laboració i fins i tot a l'aprenentatge. Per tant, allò que ha fet i que potser no ens ha agradat, el més probable és que torni a succeir.

A vegades també cridem perquè creiem que als nens no els hauríem de repetir les coses. I no és així. Els nens, per aprendre qualsevol cosa, necessiten molta repetició, i com a mares i pares, hem de donar per fet que haurem de repetir moltes vegades les coses importants.


"El millor que podem fer és autoregular-nos, tenir un bon autocontrol de nosaltres mateixos. Com? Fent servir eines com la respiració, l'STOP que vam utilitzar en el programa sobre la ràbia i també l'autocura. Tenir-nos en compte, donar-nos el que necessitem, descansar, demanar ajuda, etc."


Que els nostres fills ens remoguin entra dins l'esperable, és normal. Un nen és un nen, i farà coses de nen que potser, en algun moment, no ens agradaran. És normal!

Però, en comptes de cridar, el que ens toca fer és tenir més autocontrol, posar límits clars, com vam dir en l'última secció, connectar profundament amb quina necessitat ens està intentant expressar el nostre fill i practicar, practicar i practicar, intentant ser l'exemple d'allò que volem que el nostre fill integri.

Un dia tornarem a cridar: siguem amables, recuperem el centre de nou i seguim intentant canviar aquest patró de crits a casa, canviant-lo per un de nou que permeti connexió profunda, confiança i gaudi.

 


Resum: què podem fer per no cridar?

 

 

 

  1. Cridar té a veure amb nosaltres, no amb el comportament del nen
  2. Cridar no funciona i té efectes negatius en la relació pares/mares i fills/filles
  3. Aplicar eines d'autocontrol com la respiració

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut