Criança: La culpa dels pares i mares
Culpa de no fer-ho bé, de no estar a l'altura... La consultora de criança conscient Míriam Tirado ens explica les claus d'aquest problema que genera malestar entre els pares
Criança: La culpa dels pares i mares
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Consells de criança al "Tot es mou"

Criança: La culpa dels pares i mares

Culpa de no fer-ho bé, de no estar a l'altura... La consultora de criança conscient Míriam Tirado ens explica les claus d'aquest problema que genera malestar entre els pares

La culpa és una qüestió que pot arribar a generar molt malestar en els pares i, de rebot, també en els fills: culpa de no fer-ho bé, de no estar a l'altura... La consultora de criança conscient Míriam Tirado ha parlat al "Tot es mou" de les claus per gestionar la nostra culpa.

 

La culpa de pares i mares
La culpa de pares i mares (CCMA)

 

La culpa, puntual o contínua?


La culpa, una vegada més, és una emoció tan vàlida com qualsevol altra. De fet, com totes, té una raó de ser i ens ajuda a adonar-nos de quan "l'espifiem" i així, d'alguna manera, podem reparar el mal fet.

El problema és quan la culpa es converteix en un estat "natural" de la persona que la sent. Aquella gent que se sent culpable d'absolutament tot.

Amb la maternitat, moltes dones confessen sentir-se MOLT culpables. De fet, en la crida que hem fet a les xarxes, hem tingut més respostes que mai, i a la pregunta si se sentien sovint culpables en la seva maternitat, ha arrasat d'una manera brutal el SÍ.

 

 

Per què especialment les dones se senten tan culpables?


Per diversos motius:

  • Històrics: a Adam i Eva la culpa ja era d'Eva per haver mossegat la poma. El patriarcat s'ha acarnissat a culpabilitzar les dones de moltíssimes coses, i això és una cosa que costa molt treure'ns de sobre. Com si, d'alguna manera, anés escrit a les cèl·lules, perquè hem vist sentir-se culpables les mares, les àvies, les germanes, etc.
  • Autoexigència per aconseguir la perfecció. Una perfecció que no existeix però que, tot i així, seguim buscant. Ser la mare perfecta, la dona perfecta, l'amiga perfecta, la filla perfecta, etc.
  • Sentiment que no fem prou: quan la culpa es manifesta tan sovint és perquè hi ha la sensació que tot allò que es fa o s'és no és suficient. Sovint és perquè a nivell familiar, social, cultural, hem rebut la informació (encara que fos velada, o amb comparacions, o amb exigències) que no érem prou tal com érem. Quan una no ha estat acceptada profundament tal com és, costa acceptar-se i, per tant, sempre hi ha aquella sensació que "no soc prou i em sento culpable de no ser prou".

 

 

Resum: punts clau per gestionar la culpa de pares i mares

 

Resum dels consells clau per abordar la problemàtica
Resum dels consells clau per abordar la problemàtica (CCMA)

 

  1. La culpa, puntual o contínua?
  2. La perfecció no existeix. Atenció amb l'autoexigència
  3. Transformem la culpabilitat en responsabilitat

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut