Criança, infants i etiquetes: són necessàries?

Maldestre, setciències, dormilega, malcarat, pesat, estudiós, bona nena, bon nen... Tots aquests qualificatius són alguns dels quals molts nens i nenes potser se senten dir. La consultora de criança conscient Míriam Tirado ha passat pel "Tot es mou" per parlar de la necessitat d'evitar etiquetar als infants. Per què etiquetem els nens i nenes? Etiquetem sense voler-ho la nostra realitat, el nostre entorn Ens fa sentir més segurs perquè tenim la necessitat de sentir que tenim el control, que coneixem el nostre entorn, la gent que ens envolta, etc. És a dir, etiquetar ens dona seguretat. Ho etiquetem tot, no només les persones. Jutgem i etiquetem el dia, el dilluns, el dimarts, la feina, el moment, com estem, etc. Absolutament tot. Les etiquetes als nens i nenes apareixen des del minut zero: si és massa gran o no, si és mogut i quan neix "És bo? Es porta bé?" etc. I aquestes etiquetes sovint responen als estereotips: el que és considerat bo és el que dorm, el que no protesta, el que no porta problemes, el nen o nena còmoda i el dolent és el que expressa el que sent, el que demanda i reclama, el que atén les seves necessitats i fa que les seves xoquin amb les dels adults, etc. És a dir, el nen/a autèntic és el considerat "dolent". Quan etiquetem els nens, acaben responent a l'etiqueta que els hem posat per, d'una manera inconscient, complaure'ns. Per tant, un nen a qui li hem dit moltes vegades o ens ha sentit dir que és dolent o mogut o el que sigui, s'ho acaba creient i acaba actuant contínuament així per respondre a l'etiqueta del que ell ja creu que és. Per tant, no es permetrà actuar o fer d'altres maneres si sent que no li permetem ser qui és. El problema, de fet, és la dificultat d'acceptar l'altre tal com és en cada moment. Cosa fàcil de dir, però difícil de fer. A més, ens han educat amb etiquetes i, per tant, ens costa molt actuar des d'un altre lloc. L'etiqueta surt sovint d'una manera automàtica i inconscient. Tots recordem com ens havien etiquetat de petits. Consells per evitar les etiquetes Consells per no etiquetar (CCMA) Ser conscients que ho fem per poder frenar i, almenys, no fer mal. Connectar amb el SER i no tant amb el FER. Entendre que els nens van canviant a cada moment, que van creixent i que, que ara actuïn de tal forma o es comportin així o aixà, no vol dir que en una nova etapa hagin de fer el mateix. Si senten que tenen llibertat de ser, no els caldrà respondre al que creuen que els pares creiem d'ells. Acceptar-nos a nosaltres tal com som. Si no ens acceptem a nosaltres, ens costa molt acceptar els altres, també els nostres fills. Les etiquetes limiten: no limitem els fills!!!

Criança, infants i etiquetes: són necessàries?

La consultora de criança conscient Míriam Tirado ens parla de la necessitat d'evitar etiquetar els infants