Com posar límits als infants

La consultora de criança conscient Míriam Tirado, col·laboradora habitual del "Tot es mou", ens parla d'una de les qüestions que més dubtes genera en les famílies: com posar límits als infants. El tema dels límits és dels més importants de tota la criança i educació dels fills. Són absolutament necessaris i ajuden l'infant a estructurar-se i a saber què sí i què no. Amb límits clars i conscients, l'infant pot desenvolupar-se amb seguretat. Els límits són tots aquells que tinguin a veure amb la integritat física, psíquica i emocional de l'infant, tot allò que farà que es desenvolupi adequadament: dutxar-se, dormir, menjar, respectar els altres i a si mateix coses importants que l'ajudaran a créixer d'una manera sana. No ho podem confondre amb les normes, que poden ser diferents d'una família a una altra, o d'una cultura a una altra (no entrar a casa amb sabates, recollir el plat de taula, etc). Per què a mares i pares els costa posar límits? DIFICULTAT 1: Venim d'una criança on els límits es van transmetre de pares a fills d'una manera arbitrària ("perquè ho dic jo i punt") i autoritària (crits, amenaces, càstigs). Quan som nosaltres els que tenim fills/es, volem fer-ho diferent perquè recordem que d'aquella manera no ens agradava, però esclar, no tenim referents i en moments de tensió i conflictes amb els fills ens surt el que vam rebre. DIFICULTAT 2: Això ens porta sovint a ser pocs clars i a navegar entre els límits autoritaris quan perdem el control i després a vegades també la falta de límits perquè com que ens fa por caure en l'autoritarisme, som massa laxes i poc clars. Els nens es fan un embolic. DIFICULTAT 3: Ens costa posar límits clars i conscients perquè no tenim clars en primer lloc els nostres propis límits: a què diem sí, què ens fa bé i què no, de qui ens volem allunyar i de qui no, què permetrem dels altres i què no, quan he de parar perquè el cos m'ho demana i quan no... Aquesta desconnexió d'un mateix i els propis límits fa que llavors, quan intentem posar límits als fills, no els transmetem amb claredat i coherència. No és real. Com s'han de posar límits? - D'una manera clara. I perquè siguin clars abans hem de reflexionar-hi, parlar-ne amb la parella i prendre decisions de què sí i de què no. - Un cop ho tenim clar, els transmetem als fills i acceptem que per a ells aquests límits poden no ser importants i que els costi respectar-los o fins i tot que els lluitin. Entra dins de l'esperable. No passa res. Mantinguem el límit. - El que no podem fer és que, després de preguntar si s'ha rentar les dents, com que plora una mica o fa el ronso acabem dient. "Bé, és igual, tan és." Aquí estem donant informació contradictòria que desorienta el fill i a més integra que el que sigui que diem que toca fer, si insisteixen una mica, no caldrà que ho facin. O que quan dic "No hi ha més tele", si plora i s'enrabia una estona, acabem encenent-la un altre cop. - IMPORTANT: Per posar límits no cal enfadar-se, ni cridar, ni indignar-se. Cal fer-ho des de la calma. Si ho fem de manera autoritària, perdem la connexió amb el nostre fill, cosa que perjudica la relació i, a més, li estem dient que per transmetre coses importants cal enfadar-se, cridar o no respectar l'altre. No és aquest el missatge que volem transmetre. I per fer-ho n'hem d'aprendre. Què ens ajudarà? Tenir molt clars quins límits posarem a casa i aleshores, quan els transmetem, som clars i és com si ens sortissin arrels dels peus. Aquest límit és important i no l'aixecaré. Pots plorar, pots enfadar-te i ho entenc, però el límit seguirà aquí. Respirar quan el nostre fill, tingui 2 anys o 15, el rebatin. Respirem i ens concentrem pensant que aquest límit és important per al seu desenvolupament encara que ara ell o ella no ho puguin entendre. Ja ho faran, segurament quan tinguin fills. Resum en 4 punts: Els límits són importantíssims, perquè ajuden els infants a desenvolupar-se i estructurar-se. Els límits han de ser conscients, no arbitraris segons si estem cansats o no, o de com bufa el vent. Els límits s'han de transmetre d'una manera clara i serena, acceptant que el nen o l'adolescent és probable que el protestin. Però això no canvia el límit. Per poder transmetre els límits clarament, hem de ser exemple: saber quins són els nostres propis límits i respectar-los. És senyal d'autoestima i amor propi, i el millor que els podem transmetre als fills.

Com posar límits als infants

La consultora de criança conscient Míriam Tirado parla d'un dels temes més importants de tota la criança i educació dels fills: els límits