Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
"Hacktivisme", al "Tot es mou"

Com és la guerra cibernètica que s'està lliurant a Rússia i Ucraïna?

El pèrit judicial informàtic forense Bruno Pérez Juncà la defineix com "una autèntica batalla campal". Explica que persones de tot el món amb coneixements cibernètics s'han organitzat per lluitar voluntàriament i igualar les forces amb Rússia

La invasió russa, que va començar el 24 de febrer, ha convertit Ucraïna en un terreny de combat en què diverses ciutats, inclosa la capital, Kíiv, viuen cada dia bombardejos. La guerra ja ha provocat centenars de morts i més d'un milió de desplaçats i refugiats que fugen del país. Molts ucraïnesos s'han allistat voluntàriament per lluitar al front i altres s'han organitzat per oferir suport a l'exèrcit, el personal sanitari o els civils afectats.

Paral·lelament, i lluny del front, però, "hi està havent una batalla campal", tal com explica el pèrit judicial informàtic forense Bruno Pérez Juncà, que afegeix que hi ha "gent amb coneixements tecnològics que ara mateix s'estan unificant a través de grups molt concrets" per combatre voluntàriament en una guerra cibernètica.

Molta d'aquesta gent treballa sota el paraigua d'Anonymous, que tal com explica Pérez Juncà és "una marca blanca, una bandera que pot agafar tothom" per sumar-se al que s'anomena "hacktivisme", que segons explica el pèrit és "un activisme amb coneixement cibernètics potents". Gràcies a Anonymous, els ciberactivistes poden reivindicar accions de manera anònima. Moltes de les accions reivindicatives que fan aquests grups es dirigeixen a atacar tecnologies dels països implicats en el conflicte. "En comptes d'anar a fer una pintada el que fas és destrossar, fer caure un sistema o una infraestructura crítica", explica Pérez Juncà, sense sortir de casa.

La màscara d'Anonymous enmig d'un fons negre amb lletres blanques
Anonymous, una marca que agrupa molt de l'activisme cibernètic (Pixabay)

 

Moltes d'aquestes accions ara es dirigeixen contra Rússia. Segons explica el pèrit, Putin va atacar "el poble ucraïnès, que no podia accedir als bancs o la pàgina web del Ministeri de Defensa ucraïnès", però ara, "totes aquestes bufetades se li estan tornant", i segons explica, ja hi ha infraestructura cibernètica russa que està caient. Pérez Juncà explica que, tot i que la potència militar i de l'estat rus és molt més gran que la d'Ucraïna, "el número d'efectius ja no és Putin contra Ucraïna, sinó que és Putin contra la resta del món".

 

El GPS per controlar els moviments de la població

L'ús de la tecnologia en conflictes bèl·lics no és nou. De fet, Pérez Juncà comenta que ja el 2014, a Ucraïna, es van fer servir els coneixements cibernètics per controlar els manifestants a Kíiv. Tal com explica, a través de les antenes mòbils, es poden detectar les acumulacions de persones en punts concrets. "Fan el que es diu mapes calents, zones on realment hi ha molta gent" que detecten gràcies als senyals GPS dels mòbils. Aquesta informació, el 2014, es va fer servir "per dispersar manifestacions" mitjançant l'enviament de missatges al mòbil que deien: "Sabem que ets en aquesta manifestació violenta, jo de tu me n' aniria cap a casa". Ara aquesta informació s'utilitza per "saber on estan ubicades les persones" i dirigir els atacs cap a aquelles zones. Per això, tal com explica el pèrit, els exèrcits "estan interceptant comunicacions amb equips especials de guerra electrònica", estan fent desplaçaments d'antenes de GPS i s'utilitza material alternatiu, com els walkie-talkies.

Pérez Juncà també explica que Rússia porta anys preparant-se per a aquesta ciberguerra. "Està demostrat que el 2017 ja va fer un ciberatac directe contra Ucraïna que vam rebre la resta dels europeus i la resta del món", comenta. "Quan hi ha aquests atacs tan massius, de tantes infraestructures crítiques, que cauen empreses de telecomunicacions grosses" continua el pèrit, "ja veus que hi ha un govern al darrere que va molt preparat". Molts d'aquests atacs, que es fan amb ransomware, que consisteix en un segrest de dades per demanar un rescat a canvi, també afecten empreses a Catalunya. Per això, Pérez Juncà, comenta que, aquestes empreses, si decideixen pagar el rescat s'haurien de plantejar "a qui estem pagant", perquè encara que no es pugui confirmar qui hi ha darrere dels atacs i quina és la seva intenció, "estem finançant algú i no sabem qui és".

Imatge de tres criptomonedes: Bitcoin, Etherum i Ripple
Les criptomonedes, una alternativa per a Putin (Pixabay)

 

La criptomoneda, una alternativa real per a Putin?

Moltes de les sancions internacionals a Rússia s'han centrat en aspectes econòmics, i ja es comencen a notar. Europa, els Estats Units i els seus aliats han decidit excloure els bancs russos del sistema de transferències Swift. Això, a la pràctica, dificulta molt les transaccions econòmiques de Rússia, les seves empreses i els seus ciutadans, amb la resta del món. Per això, les criptomonedes podrien conventir-se en una alternativa per a Putin per intentar reflotar l'economia. Sobre aquest tema, Bruno Pérez Juncà explica que realment l'ús de criptomonedes pot ser una bona opció per a Rússia. "El sistema econòmic es basa en el fet que sempre hi ha algú al mig" explica el pèrit, però en el cas de la criptomoneda, "no, és de moneder a moneder".

De fet, l'ús de criptomonedes s'ha estès en negocis il·legals, perquè, tal com explica, "no pots rastrejar" aquest tipus de transaccions. Tot i que aquestes criptomonedes compten amb un sistema de registre de totes les operacions, el pèrit comenta que una empresa o una persona pot "crear carteres a ordinadors d'altres països, amb noms diferents", de manera que es faci impossible saber qui hi ha realment al seu darrere  o de quin país provenen. Per tant, seria molt difícil poder controlar o "bloquejar una persona o una empresa d'un país concret".

 

 

ARXIVAT A:
Ucraïna
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut