Un estudi britànic publicat recentment a la revista Science of the Total Environment  ha detectat microplàstics als pulmons d'11 dels 13 pacients analitzats quan els practicaven una cirurgia. Un segon estudi holandès publicat a la revista Environment International  ha detectat la presència de plàstics en la sang de 22 voluntaris. D'on provenen els microplàstics del nostre organisme?

Cada any es produeixen al món un total de 300 milions de tones de plàstic. D'aquestes, s'estima que 8 milions acaben directament als mars i oceans del nostre planeta.

Els plàstics són insolubles en l'aigua; per tant, una vegada llençats al medi, passen procesos físics d'erosió similars a les roques i esdevenen cada vegada més petits. Els microplàstics són aquelles partícules compreses en 5 mm i 0,001 mm (1 mil·lèsima de mm, o micra). Els nanoplàstics tenen una mida inferior a la micra.

En funció de la seva densitat respecte a l'aigua del mar, un plàstic flotarà, es mantindrà entre aigües o s'enfonsarà. El polipropilè típic dels taps d'ampolla i el polietilè de les bosses de plàstic, flota. El poliestirè dels envasos i la poliamida o niló de les xarxes de pesca es manté entre aigües. I el PVC --clorur de polivinil-- del paper de plàstic transparent, el polièster de la roba i el PET --tereftalat de polietilè-- de les ampolles, s'enfonsa. Aquests plàstics són transportats per les onades i els corrents i s'acumulen a les platges, però també són accidentalment consumits per diversos organismes marins i s'incorporen a la cadena alimentària.

Com s'absorbeixen els plàstics?

Quan ingerim un peix, incorporem al nostre organisme tots els contaminants que ha acumulat al llarg de la vida. És important destacar que el problema no prové del plàstic que l'animal tingui al tracte gastrointestinal, ja que aquesta part no s'acostuma a consumir. El problema ve dels additius químics del plàstic, acumulats als teixits grassos i als músculs que sí que consumim.

També cal tenir en compte la contaminació dels aliments durant la producció, el processament industrial, l'emmagatzematge i l'envasat. Tanmateix, la font més gran d'ingestió de plàstic a tot el món és l'aigua, tant embotellada com de l'aixeta (arriba a casa nostra a través de canonades de plàstic). Un estudi suggereix que les persones consumim al voltant de 2.000 petites peces de plàstic cada semana (5 g), l'equivalent d'una targeta de crèdit.

🔴 A la setmana mengem uns 5 grams de plàstic. Un gest tan habitual com obrir el tap d'una ampolla pot alliberar nanoplàstics. Ens ho explica el biòleg i divulgador @pererenom#TotEsMouTV3

▶ https://t.co/gHgxvEt7A9 pic.twitter.com/UGRIlJAJa3

— Tot es mou (@totesmoutv3) April 25, 2022

L'altra via d'entrada de plàstics al nostre organisme és l'aire respirat. Un article publicat a la revista Scientific Reports comparava la quantitat de micropàstics que alliberem a l'aire quan obrim una bossa de patates fregides per diferents tècniques. Els investigadors van trobar que el ganivet generava al voltant d'un 50% més de microplàstics que l'esquinçament, que al seu torn era una mica millor que les tisores.

De totes maneres, la inhalació de microplàstics és inferior a la ingestió, ja que solem menjar fins a 2 kg d'aliments al dia, mentre que inhalem uns 20 mg de partícules a través de la respiració al dia.

Quins efectes adversos pot tenir consumir plàstics?

Els plàstics estan formats per polímers, normalment derivats del petroli, als quals s'afegeixen diversos compostos químics, additius, que poden constituir més del 50% del pes del plàstic. Cada additiu té la seva funció: els plastificants proporcionen flexibilitat, duresa o rigidesa. Els estabilitzants inhibeixen o retarden l'oxidació i degradació dels polímers durant la fabricació. Els retardants de flama eviten la flamabilitat i alenteixen la propagació dels incendis. Els filtres solars absorbeixen la llum UV i allarguen la vida útil dels plàstics exposats al sol. I els antibacterials eviten el creixement de bacteris, especialment en els plàstics destinats a usos alimentaris.

Hi ha més de 3.000 additius químics diferents associats als plàstics i més de 60 de caracteritzats com a substàncies d'alt risc per a la salut. Centenars d'estudis científics demostren que additius comuns del plàstic com els bisfenols, els ftalats, els retardants de flama i els metalls pesants són molt perillosos. No provoquen toxicitats agudes, és a dir, no produeixen efectes adversos immediats, sinó que tenen una toxicitat crònica, i els efectes adversos són el resultat de petites dosis diàries acumulades al llarg del temps. Es relacionen amb diversos tipus de càncer, alteracions hormonals, infertilitat, problemes de desenvolupament, malalties neurodegeneratives, malalties cardiovasculars, obesitat i diabetis.

Què podem fer per resoldre al problema? Els microplàstics són impossibles d'eliminar dels ecosistemes. L'única solució és reduir la generació de residus. Si ens desplastifiquem per fora, ens desplastificarem per dins.