Captivats per saber com funciona el cervell dels adolescents

"Si s'endarrereix l'entrada a l'institut a les 10.00, el rendiment augmenta més d'un 50%". Amb frases com aquesta, el científic David Bueno s'ha convertit en un dels grans temes de conversa aquesta setmana a les xarxes socials de TV3. La seva darrera aparició al programa "Tot es mou" ha estat un dels vídeos que més s'ha compartit a Facebook. Segons els comentaris en els posts de la pàgina de TV3, l'adolescència es confirma com una de les etapes vitals que porta més de cap els pares i els professors. Unes pistes de com funciona el seu cervell? La controvèrsia està servida. És per això que l'aproximació científica a l'adolescència de David Bueno, doctor en biologia i professor de genètica a la Universitat de Barcelona, al "Tot es mou" ha estat àmpliament compartida a les xarxes socials: perquè dona llum per afrontar aquesta etapa. Aquest és un extracte de la seva conversa amb Helena Garcia Melero: Per què els adolescents són com són i fan el que fan? "L'adolescència és una etapa fascinant, ja que és quan es defineix què vol dir ser persones. Els infants deixen de dependre de tot i per tot dels seus pares, per convertir-se en uns joves que dependran només d'ells mateixos. Per això el cervell busca contraposar tot el que ha fet fins aleshores. I l'única manera de fer-ho és trencant límits. No ho fan per fer la guitza als seus pares o mestres. Ho fan perquè les mateixes connexions noves que està fent el cervell li demanen fer-ho." És diferent l'adolescència en nois i noies? "Sí, perquè depèn d'unes reaccions hormonals, i les hormones són diferents amb nois i amb noies. Ens hem de fer la idea que l'adolescència és una etapa molt llarga i molt heterogènia. Una dada que m'agrada molt: un dels últims aspectes que triga més a madurar és la capacitat d'endarrerir recompenses. Comença a madurar durant l'adolescència i no acaba de fer-ho de mitjans fins als 34 anys. Vol dir això que l'adolescència dura fins als 34 anys? No necessàriament, però vol dir que és un procés de canvi llarg on cada persona ha de trobar els seus límits i el seu encaix a la societat i els hem de facilitar. El cervell madura sempre. A l'edat adulta ja som capaços de gestionar moltes més dades a nivell emocional, reflexiu, endarrerir aquestes immediateses." Com ens podem acostar als adolescents? "Els hem de donar el nostre suport. Senzillament hem d'estar al seu costat quan els fa falta. Estimar-los quan menys es fan estimar. Aconsellar-los, però sense que se n'adonin que els estàs aconsellant, perquè ells el que volen justament és fer la seva. Si els hem d'amonestar respecte a les seves actituds, fer-ho sempre des de la confiança. No dir-los 'no ho has fet bé', si no 'ho podem fer millor la propera vegada que hi hagi un conflicte a casa, tu com a adolescent, nosaltres com a pares', en plural." Per què busquen assemblar-se entre ells? "Els adolescents estan bastint la societat del futur i la societat del futur són ells entre ells. No amb els adults, que ja serem massa grans. Per això s'imiten entre ells i per això hi ha aquesta sensació d'homogeneïtzador. Es deixen influenciar molt pels amics i aixequen un mur amb els pares, però és un mur ple de finestres perquè els pares li puguin donar la mà quan faci falta. El que no hem fer els pares és tancar encara més les finestres." Com hauríem d'abordar l'adolescència a l'escola? "Per comoditat ho parcel·lem tot: la primària en sis cursos, fem la secundària en un centre diferent... El nostre cos, el nostre cervell, la nostra mentalitat no canvia d'avui per demà. Canvia progressivament. I aquest canvi progressiu s'hauria de reflectir ja en els últims cursos de primària i els primers de secundària." És recomanable començar l'institut a les 8 del matí? "El cervell humà canvia a l'adolescència: canvien els ritmes circadiaris, aquest instint de despertar-te al matí i anar-te'n a dormir a la nit, s'endarrereix. Els adolescents es desperten espontàniament més tard i també el seu cap els demana anar a dormir més tard. Hi ha un estudi recent de fa poc més d'un any que demostra que si s'endarrereix l'entrada a l'institut a les 10.00, el rendiment augmenta més d'un 50%. Fins i tot les malalties disminueixen un 60-70% perquè s'adapta més al ritme normal del cos." Llavors per què no s'endarrereix l'hora d'entrada a les aules durant la secundària? "Per costum i inèrcia. També pels horaris familiars. Potser estaria bé introduir un horari més europeu, fent un àpat més fort a les 12.00/13.00 i poder estar als centres fins a les 15.00 sense passar gana. Hi hauria d'haver canvis valents per adaptar a les aules el que és la nostra biologia." La mesura d'endarrerir l'hora d'entrada a l'institut que proposa el científic David Bueno es respira al carrer. Aquests són alguns dels comentaris que hem recollit al Facebook a l'abordar de la qüestió:

Captivats per saber com funciona el cervell dels adolescents

Les paraules sobre l'adolescència del divulgador científic David Bueno en una entrevista al "Tot es mou", triomfen a les xarxes socials. Són molts els que volen entendre aquesta etapa temuda i conflictiva tant a casa com a l'escola.