Durant la pandèmia ha augmentat molt el consum d'internet i xarxes socials, i també han augmentat els delictes. I un dels objectius preferits pels delinqüents són les persones grans. L'expert en ciberseguretat de "Tot es mou", Bruno Pérez, analitza aquest fenomen i ens ofereix consells per evitar les estafes. Els estafadors funcionen com els depredadors de la selva, busquen la bandada i escullen les víctimes més dèbils. Actualment, les persones grans s'han digitalitzat i han entrat a formar part de la gran bandada d'internet, però no controlen les eines ni els perills. La gent gran està tancada a casa per la pandèmia i vol comunicar-se. I això ho aprofiten els estafadors per contactar-hi. Aplicacions com Facebook i Instagram són la porta d'entrada, però després la relació continua a través del correu electrònic, els xats, Whatsapp o Telegram. Bruno Pérez ens explica dos casos reals de persones a qui han estafat moltíssims diners: El primer cas es tracta d'un home jubilat que va conèixer una dona per les xarxes socials, i aquesta dona li va explicar que tenia un fill malalt. El resultat va ser que l'home va capitalitzar la seva jubilació, la va entregar i, d'aquesta manera, li van estafar més de 100.000 euros. El segon cas és el d'una dona a la qual un home conegut per les xarxes li va demanar diners per ajudar els fills d'una amiga, i va acabar perdent més de 50.000 euros. Les estafes per internet no són res nou. És l'estafa de l'estampeta de tota la vida, però usant les noves tecnologies. Però, com s'ho fan els estafadors? Comencen demanant amistat a les xarxes socials i a poc a poc van agafant confiança amb la víctima. Poden trigar mesos, però acaben demanant diners amb qualsevol excusa relacionada amb la salut de suposats familiars. La línia vermella que no cal creuar mai són els diners. Quan una persona comença a demanar-te diners, cal tallar la relació.