Albert Espinosa: "La dècada que vindrà serà la més increïble que hàgim viscut tots"

L'escriptor i guionista Albert Espinosa ha parlat amb Lluís Marquina al "Tot es mou" sobre el seu nou llibre, "Si ens ensenyessin a perdre, guanyaríem sempre", i entre altres reflexions, amb el seu optimisme característic, ha assegurat que "després de la Covid-19, vindrà la dècada més increïble que hem viscut". LL- El títol del teu nou llibre ja et fa pensar una bona estona: "Si ens ensenyessin a perdre, guanyaríem sempre". Hi ha certa obsessió a guanyar sempre. Potser és millor que ens ensenyin a perdre... A- Al final, totes les pèrdues es converteixen en guanys. Són 19 relats de gent que ha après a perdre per guanyar. Ara estem vivint moments complicats, però jo crec que si mires la vida de lluny tot té sentit. Si la mires de prop, no trobes el guany de perdre. Aquest llibre parla d'això, de la fortalesa, de l'energia. Són relats que toquen el cor i curen l'ànima. LL- Tu dius que tenies certa necessitat d'escriure aquests 19 relats. Per què? A- Són històries que porto potser anys sense posar-les per escrit, no sabia si transformar-les en obra de teatre, en pel·lícula, sèrie, i la veritat és que necessitava extreure-les. Va ser bonic escriure el llibre abans del coronavirus, així que no hi té res a veure, però té aquesta energia i aquesta força. Soc dels que penso que després de la Covid-19 vindran molts guanys. Així com quan va haver-hi la grip espanyola i després va venir la dècada dels bojos anys 20, jo crec que ara ens espera una dècada increïble, la gent té els viatges pensats, a qui vol abraçar, tocar, sentir... La dècada que vindrà serà la més increïble que haurem viscut tots. LL- En el pròleg, expliques que en aquest llibre vols anar més enllà del teu univers habitual, que duies temes a la motxilla que tenies ganes d'expressar. Creus que el teu lector habitual se sorprendrà? A- Les històries parlen de gent molt jove i gent molt gran i aquesta energia que els uneix. Quan els poses junts, es crea una energia increïble. És com el que ha passat amb la pandèmia, la generació que ha hagut de deixar d'anar al col·legi durant 3 mesos serà la generació més preparada emocionalment, perquè ha descobert el que és la vida, les emocions, el poder perdre els teus avis. Al final això et dona molta positivitat de cara al futur. Aquest llibre parla d'això: personatges que estan en el pitjor moment de la seva vida i que gràcies a desconeguts i a consells d'altres aconsegueixen treure la seva força. LL- Has dit que per a tu el període del confinament t'ha servit com un "intermezzo". A- Jo quan era petit vaig estar fins a 9 mesos en una bombolla de la qual no podia sortir ni hi podia entrar ningú. M'ha recordat molt aquell temps. Jo tenia llavors un pare hospitalari, del qual parlo en el llibre, que m'explicava que a la vida existeixen els "intermezzos". Quan menys esperaves, s'aturava el món, i quan en sorties, millorat i per millorar-lo. I ara hem viscut un "intermezzo" comú. Crec que a partir d'ara sempre tindrem molta més empatia amb el que passi a qualsevol país o a qualsevol persona. Si haguéssim tingut aquesta empatia amb la Xina quan tot això va començar, tot hauria sigut diferent. Jo he aprofitat molt el temps, sobretot per prendre'm-ho com un descans i gaudir d'aquest instant. És difícil de veure-ho ara, però crec que tot el que ha passat tindrà una part molt positiva. Jo tinc un amic que és investigador que ha encertat tot el que passaria durant la pandèmia, la segona onada, diu que al gener arribarà la tercera... I m'ha dit que exactament el 24 de març acabarà tot màgicament. Jo també tinc la sensació que passarà. Hem de pensar en la part positiva, en el final que arribarà. Jo vaig tenir un càncer que em va passar per quatre òrgans del meu cos, em van dir que mai marxaria... i un dia va marxar. Part d'aquesta força està a confiar que tot passarà en aquesta vida i que en traurem unes lliçons molt grans. Hi ha coses a la vida que semblen insalvables però que al final acaben passant. Això ho trobem també als llibres. De vegades necessites llibres, paraules d'altres per curar-te. LL- Ens coneixem de fa temps i tenia el dubte de si tota aquesta situació t'havia fet perdre el teu optimisme, però ja veig que no. A- No s'ha de perdre l'optimisme. La falta de poder tocar-nos, de poder abraçar, és molt dura. Però mirar-nos i somriure és molt important. Quan tot acabi, que acabarà, també hem de recordar tota aquesta gent que passa de tot, que no es posa la mascareta ni fa cas a les recomanacions, que és la mateixa que corre a més de 120 a l'autopista. Dintre de la raça humana hi ha gent bastant idiota, no els hem d'oblidar i hem d'intentar portar-los al cantó bo de la vida, al dels que ajudem i empatitzem.

Albert Espinosa: "La dècada que vindrà serà la més increïble que hàgim viscut tots"

L'escriptor i guionista ens presenta el seu nou llibre, "Si ens ensenyessin a perdre, guanyaríem sempre", i ens regala dosis d'optimisme per superar la Covid