Les persones amb paràlisi cerebral aixequen la veu
El col·lectiu de les persones en situació de paràlisi cerebral es considera vulnerable i s'ha de protegir davant la greu situació de pandèmia, i és per això que aquells que viuen en llars residència han vist molt restringida la seva mobilitat, com en Jaume Solé
Les persones amb paràlisi cerebral aixequen la veu
Jaume Solé reflexiona al "Tot es mou" sobre les persones amb paràlisi cerebral i el confinament

Les persones amb paràlisi cerebral aixequen la veu

El col·lectiu de les persones en situació de paràlisi cerebral es considera vulnerable i s'ha de protegir davant la greu situació de pandèmia, i és per això que aquells que viuen en llars residència han vist molt restringida la seva mobilitat, com en Jaume Solé

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

En Jaume Solé, que té paràlisi cerebral, va demanar que volia aixecar la seva veu i explicar què sent en període de pandèmia. Així doncs, fa unes setmanes, des del programa "Tot es mou" li vam enviar unes preguntes. No es pot valdre per ell mateix ni parlar i només es pot comunicar amb un "sistema de comunicació augmentativa", teclejant amb un dispositiu que se li posa al front. Ens va escriure una sèrie de reflexions:
 

 
 

 

"Quan ens van confinar al març em vaig quedar fet pols però amb l'esperança que serien dues setmanes. Ràpidament em vaig adonar que el confinament duraria més temps. Estava molt abatut, tenia ganes de plorar perquè ho veia tot negre però encara no tenia ràbia com ara. No tenia ganes de lluitar ni res."

"Durant la setmana podia agafar tranquil·lament uns 40 o 45 autobusos. 20 per anar i venir del centre ocupacional i  20 o 25 més els agafava per al meu temps d'oci. I els caps de setmana anava a casa meva amb la meva mare."


La directora de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral, Esther Jolonch, ha confirmat en una entrevista al "Tot es mou" que aquestes persones ho estan passant molt malament, perquè és vital per a elles, malgrat tenir la mobilitat reduïda, sortir al carrer i fer moltes activitats fora del centre, cosa que ara no poden fer per les restriccions sanitàries. Només surten al matí al Centre de Dia i poden fer una sortida d'una hora a la setmana, ja que són un col·lectiu vulnerable i no se'ls pot exposar. La major part del temps, doncs, la passen a la llar residència.

Jolonch: "Les persones amb paràlisi cerebral han patit molta por, solitud i sensació de no ser tinguts en compte i també ràbia de veure que la gent no complia i que per aquest motiu ells perdien la llibertat."

Les persones amb paràlisi cerebral es queixen que les mesures restrictives les condemnen a un confinament injust. La directora de la Fundació Catalana per a la Paràlisi recalca: "Són persones intel·ligents, que s'exclamen que la gent se salti els confinaments i així comprometi tota la societat. Aquesta manca de solidaritat els indigna i demanen que la gent prengui consciència i es comporti de forma solidària."



Jaume: "El Departament de Salut fica totes les residències en un mateix sac. Les persones, com jo, amb diversitat funcional que vivim en una llar residència o residència som com els avis de 80 o 90 anys."

"Amb el confinament em sento apartat de la resta de la societat, aquesta sensació és molt negativa per a mi,  perquè sempre m'he sentit com  un més a dintre  de la societat."

"Senyors i senyores: ja n'hi ha prou de tenir-nos  tancades a les persones que vivim a les residències o que tenim diversitat funcional."

 

Esther Jolonch creu que les entitats que treballen acompanyant persones amb paràlisi cerebral necessiten un major suport institucional i social. És per això que han engegat la campanya #obstinadamentoptimistes, de venda de bosses de tela. Els fons recaptats aniran destinats al pagament de sessions d'arttràpia, psicoteràpia i fisioteràpia per als residents per recuperar el nivell de salut física i psíquica previ a la pandèmia.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut