Tot el temps del món

: 00:40:17

Veure vídeo

Tanquem la cinquena temporada de "Tot el temps del món" amb tot un Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Enric Casasses. El vam convocar per parlar amb ell de la publicació de "Marramaus" (Empúries), un llibre que recull textos breus que el poeta ha recuperat de les seves llibretes, les que va utilitzar entre el 2003 i el 2022. Casasses sempre en porta una a sobre, i a partir d'aquells apunts fa reflexions sobre escriptura, ciència, atzar, poesia, prosa i rima, traducció, cultura popular, política cultural, trobadors, intel·ligència artificial... També hi apareixen molts referents seus, com Dolors Miquel, Clarice Lispector, Max Jacob, Llull o Foix, tot i que avisa: no és un cànon. Parlem amb ell de tot això, malgrat que Casasses no és cap entusiasta de les entrevistes: "Tot el que he de dir, es troba als meus llibres." LLIBRES DE L'ENTREVISTA: "MARRAMAUS" Enric Casasses Ed. Empúries A LES TRIES, PARLEM DE: "LLIBRE DELS HOMES" Dolors Miquel Ed. Documents Documenta "TOT PASSA BAIX" Teresa Pascual Ed. Labreu "CELS CANVIANTS" Núria Perpinyà Ed. Lleonard Muntaner

: 00:38:51

Veure vídeo

L'escriptor valencià Ferran Torrent ens té acostumats a treure novel·la cada dos anys, i ara ja en feia quatre que teníem ganes de tornar-lo a llegir. Ha tornat amb "Memòries de mi mateix" (Ed. Columna), una novel·la en què retrobem algun dels seus personatges més característics, com el Llargo, Messié o el seu alter ego, el periodista Marc Sendra. També el Mític Regino, que d'alguna manera és la columna vertebral del llibre, que combina dos moments: una part passa el 1968, i l'altra el 2019, una trama combinada en què la falsificació, "l'ofici" del Mític Regino, agafa una rellevància especial. A la novel·la, hi trobem el sentit de l'humor marca de la casa i, en la conversa, parlem amb Torrent de la seva manera d'escriure, de la importància de la novel·la, de la vida, del seu origen, dels primers passos com a escriptor o de la possibilitat de fer, algun dia, unes memòries amb aquest títol, "Memòries de mi mateix". LLIBRES DE L'ENTREVISTA: "MEMÒRIES DE MI MATEIX" Ferran Torrent Ed. Columna A LES TRIES, PARLEM DE: "ARXIPÈLAG" Guillem López Mai Més editorial "DOTZE" Vicent Usó Ed. Bromera "UN PIANISTA EN UN CELLER" Muriel Villanueva Ed. Sembra

: 00:39:13

Veure vídeo

Anna Guitart conversa amb l'escriptor Borja Bagunyà, que ha continuat el cicle Temps Obert de Manuel de Pedrolo amb l'editorial Comanegra, que publica dues novel·les per explorar dues noves possibles vides del seu protagonista, Daniel Bastida. El 1963, l'escriptor Manuel de Pedrolo va iniciar el cicle novel·lístic Temps Obert: va crear un personatge, Daniel Bastida, que de petit viu un bombardeig feixista al seu barri, a Gràcia. A partir d'aquí, Pedrolo va anar afegint novel·les a aquest primer volum, imaginant les diferents vides que podia haver tingut. Ho va fer nou vegades, i després encara hi va afegir dues novel·les més, partint de les nou primeres. Aquest cicle podria continuar infinitament, si de cada novel·la en surten de noves, i l'editorial Comanegra l'ha volgut continuar. De fet, el mateix Pedrolo jugava amb la idea que ho fessin altres escriptors. Després de Núria Cadenes i Joaquim Carbó, el "continuador" escollit per l'editorial ha estat Borja Bagunyà. L'autor ha agafat el relleu amb un Daniel Bastida psicoanalista, als anys seixanta, i ha escrit dues novel·les molt diferents. "Sessió de control" "Una casa fosca i un flagell" Anna Guitart conversa amb Bagunyà sobre què representa continuar el projecte de Pedrolo, del joc en la literatura, dels mecanismes literaris amb què permet jugar la psicoanàlisi, de l'escriptura i la literatura que l'interessen, i presenta breument l'assaig que ha publicat amb Fragmenta, "Breu història del mandat". Els llibres de l'entrevista "PLANTES D'INTERIOR" Borja Bagunyà Ed. Empúries "BREU HISTÒRIA DEL MANDAT" Borja Bagunyà Ed. Fragmenta "SESSIÓ DE CONTROL / UNA CASA FOSCA I UN FLAGELL" Borja Bagunyà Ed. Comanegra Les tries "LA FEINA D'UNA VIDA" Rachel Cusk Trad. Àfrica Rubiés Mirabet Ed. Les Hores "EL PERIODISTA I L'ASSASSÍ" Janet Malcolm Trad. Toni Cardona Ed. Arcàdia "UN BRINDIS PER SANT MARTIRIÀ" Albert Serra Ed. H&O

: 00:40:03

Veure vídeo

Anna Guitart conversa amb Gemma Ruiz Palà, escriptora i periodista de TV3, i autora de "Les nostres mares", Premi Sant Jordi de novel·la 2022, sobre opressions, referents femenins, maternitat, migració, llengua, escriptura i moltes coses més. Feia 19 anys que el Premi Sant Jordi de novel·la no el guanyava una dona. Potser per això, quan el va recollir, Gemma Ruiz Palà va etzibar un "s'ha acabat el bròquil" ben contundent. Aquesta setmana, l'escriptora i periodista parlarà a "Tot el temps del món" de "Les nostres mares" (Ed. Proa), l'obra premiada. Una novel·la "feliçment feminista", diu, que també és un homenatge a les dones que van néixer als anys cinquanta, en ple franquisme, i que es converteix alhora en un retrat de l'època. Les protagonistes de Ruiz Palà busquen escletxes per trobar moments de llibertat, de ser, per escapar dels mandats socials de la seva època. A les tries, es parla de: "Maria o el món contra les dones" Mary Wollstonecraft Trad. Esther Tallada Ed. Cal Carré "Donasses" Marta Pessarrodona Ed. La Campana "Dins la sala dels miralls" Liv Strömqist Trad. Carolina Moreno Tena i Alba Nerea Borja Pagán Ed. Finestres / Reservoir Books

: 00:39:35

Veure vídeo

El 2023 és l'Any Vallverdú, i tenim la sort de poder celebrar-lo amb un Josep Vallverdú encara enèrgic, lúcid i reivindicatiu. El visitem a casa seva, a Balaguer, quan només falten dos mesos perquè faci els 100 anys. La conversa gira al voltant de la seva trajectòria com a escriptor, que ens permet passejar-nos també per la seva vida més personal, determinant per a la seva obra. Tothom el reconeix, amb justícia, com l'autor de "Rovelló" (La Galera), segurament la seva novel·la juvenil més reconeguda, de les més de setanta que ha escrit. L'Any Vallverdú, però, vol reivindicar el que ell anomena la seva literatura més personal, potser menys coneguda, on hi trobem assaigs, dietaris, autobiografia i, des de fa uns quants anys, poesia. Parlem de tot això amb un autor que també ha volgut ser activista de la llengua i del país, i que Isidor Cònsol anomenava "escriptor totterreny". A les tries, es parla de: "Una història és una pedra llançada al riu" Mònica Batet Ed. Angle "Profecia" Raül Garrigasait Edicions de 1984 "Redescobrir el món" Jordi Pigem i Neus Caamaño Ed. Akiara Books "A vegades el bosc..." Alex Nogués i Ina Hristova Ed. Akiara Books

: 00:39:51

Veure vídeo

Max és un dels referents indiscutibles del còmic a casa nostra, amb una trajectòria de dècades que inclou llibres de referència com la sèrie de "Peter Pank" o "Bardín el superrealista". El convidem a "Tot el temps del món" com a guanyador del primer Premi Finestres de Còmic en Català, que es va endur amb "Què". Un còmic que explora conflictes contemporanis, i que ens permet parlar de la precarietat del sector: Max diu que, sense la dotació extraordinària del premi, 25.000 euros, no hauria pogut fer "Què". Tot i així, apassionat de la seva feina, Max resisteix i segueix creant, i parlem del que significa el còmic per a ell, de tot el que ofereix el seu llenguatge, del seu procés de creació, de com es vincula amb l'actualitat o de com hi introdueix l'humor. Ah, i resoldrem un dubte recurrent: són el mateix, un còmic i una novel·la gràfica? LLIBRES DE L'ENTREVISTA: QUÈ Max Ed. Finestres A LES TRIES, PARLEM DE: EL RETRAT DE MATRIMONI Maggie O'Farell Trad. Marc Rubió Rodon/Concha Cardeñoso Ed. L'Altra/Libros del Asteroide KENNEDYANA Vicenç Pagès Jordà Ed. Folch & Folch CARTA A LA REINA D'ANGLATERRA Vicenç Pagès Jordà Ed. Empúries

: 00:39:00

Veure vídeo

L'escriptora Irene Solà es va convertir en un fenomen literari després que "Canto jo i la muntanya balla", premi Anagrama de Novel·la, arribés a la 17a edició el mes de gener, es traduís a una trentena de llengües, i se'n fes una adaptació teatral. Teníem moltes ganes de tenir nova novel·la seva, i ja ha arribat, amb un títol també molt suggeridor: "Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres". La narració se situa al present durant un dia sencer, al voltant de la Bernadeta, una dona molt vella que està a punt de morir, en una casa també antiga, el mas Clavell. La vetllen les dones que hi viuen, però també les que hi han estat vinculades durant els últims quatre-cents anys, que preparen una festa per la Bernadeta. L'inici de la història comença llavors, de fet, quatre segles enrere, quan la Joana fa un pacte amb el diable per aconseguir un home sencer, a qui resulta que li falta un dit petit. Això, creu la Joana, marcarà l'estirp familiar. Parlem amb Irene Solà de totes les històries que hi ha dins el llibre, de la importància que té el folklore per ella, del paper de les dones en aquestes històries i en la història en majúscules, de la importància de la memòria o de la part més sensorial de la novel·la. LLIBRES DE L'ENTREVISTA: CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA Irene Solà Ed. Anagrama ET VAIG DONAR ULLS I VAS MIRAR LES TENEBRES Irene Solà Ed. Anagrama A LES TRIES, PARLEM DE: LA LLARGA MIGDIADA DE DÉU Pep Coll Ed. Proa FRAGMENTS Henry David Thoreau Trad. David Cuscó Ed. Flâneur PAISATGES LITERARIS Núria Solsona Ed. Zahorí

: 00:39:48

Veure vídeo

Quan va sortir l'última novel·la d'Hernán Díaz, "Fortuna", hi va haver una gran competició per obtenir-ne els drets per fer-ne una sèrie. Finalment, els va comprar HBO, que ja ha confirmat que Kate Winslet en serà la protagonista. Abans de veure-la en pantalla, el programa parla amb el seu autor. Argentí de naixement, Hernan Díaz va viure molts anys a Suècia i encara en fa més que està instal·lat a Nova York. Aquesta ciutat és, precisament, l'escenari de la novel·la. Díaz situa el lector als anys 1920-1930, de gran activitat econòmica, però també escenari del famós crac del 29, i en parla a partir d'un magnat, un financer riquíssim, i la seva dona. La novel·la té una estructura que es converteix gairebé en un puzle per al lector, i no en direm més per no espatllar-ne la lectura a ningú. A la conversa, això sí, es pot explicar que es va parlar de diners, de poder, de punts de vista, del paper de les dones en aquella època, de les veus que no s'han sentit o de jocs entre realitat i ficció. Llibres de l'entrevista: "Fortuna" Hernán Díaz Trad. Josefina Caball/Javier Calvo Ed. Periscopi/Anagrama "A l'horitzó" Hernán Díaz Trad. Josefina Caball/Jon Bilbao Ed. Periscopi/Impedimenta A les tries, es parla de: "Neguit permanent" TsiTsi Dangarembga Trad. Aurora Ballester Ed. L'Agulla Daurada "Colònia DMZ" Don Mee Choi Trad. Anton Pujol i Joan Elies Adell/Rubén Martín Giráldez Ed. Raig Verd/ Rayo Verde "La espera" Kem-Suk Gendry Kim Trad. Joo Hasun Ed. Reservoir Books

: 00:39:53

Veure vídeo

Anna Guitart conversa amb l'escriptora Leïla Slimani, que va guanyar el Premi Llibreter amb la novel·la "El país dels altres", el primer volum d'una trilogia familiar, que continua ara amb "Mireu com ballem".

: 00:39:14

Veure vídeo

Aquesta setmana, conversem amb la Xènia Dyakonova, que acaba de ser reconeguda pels Premis de la Crítica Serra d'Or, en la categoria de narrativa, per "El conte de l'alfabet" (L'Avenç). El llibre recull els articles que la revista L'avenç li havia encarregat i que ella va publicar durant onze mesos, seguint l'alfabet ciríl·lic, que té trenta-tres lletres, fent tres lletres cada mes i relacionant-les amb tres conceptes. Dyakonova, nascuda a Sant Petersburg, es va instal·lar a Barcelona amb la seva família quan tenia 14 anys. Amb els seus textos, Dyakonova ens submergeix en la cultura russa, a través d'històries familiars, històriques, característiques del llenguatge o moments quotidians. Ens parla de la importància de la música o de les flors, fins i tot dels acudits, i també de les condicions d'escriptura de molts escriptors, de repressió, de lladres o de com la llengua explica també una manera de ser russa. Parlem amb ella de tot això, en una conversa tan apassionant com el llibre. LLIBRE DE L'ENTREVISTA: EL CONTE DE L'ALFABET Xènia Dyakonova Ed. L'Avenç A LES TRIES, PARLEM DE: PROU FRED PERQUÈ NEVI Jessica Au Trad. Albert Nolla Ed. Més Llibres LOS VIAJES. JAPÓN Mitsumasa Anno Trad. Gabriel Álvarez Martínez Ed. Kalandraka EL PAÍS DELS SABIRS Oriol Canosa Ed. Comanegra

: 00:39:05

Veure vídeo

Eider Rodríguez és una escriptora basca de llarga trajectòria, a qui vam descobrir en català amb un llibre de contes, "Un cor massa gran" (Trad. Pau Joan Hernández, Ed. Periscopi). El motiu de la conversa és la publicació de "Materials de construcció" (Trad. Pau Joan Hernández, Ed. Periscopi), la seva primera novel·la. De fet, ella no s'havia plantejat escriure una novel·la, pensava seguir escrivint contes, però va ser "el format" que va necessitar per escriure aquesta història tan personal, que es basa d'alguna manera en la seva experiència amb l'alcoholisme del seu pare. Una història real que ella transforma en ficció, els personatges ja no són ni ella ni la seva família, i de fet aquest és un dels temes al voltant dels quals gira la conversa. També parlem de llengua, ella escriu en euskera, de foscors, d'alcoholisme, de família, de soledat, de silencis i de tot allò que no som capaços de dir. LLIBRES DE L'ENTREVISTA: UN COR MASSA GRAN Eider Rodríguez Trad. Pau Joan Hernàndez Ed. Periscopi/Literatura Random House MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Eider Rodríguez Trad. Pau Joan Hernàndez Ed. Periscopi/Literatura Random House A LES TRIES, PARLEM DE: ELS DETALLS Ia Genberg Trad. Jordi Boixadós Bisbal/Gemma Pecharromán Ed. Empúries/Gatopardo ELS IRREDEMPTS Cristina Garcia Molina Ed. Labreu ELS NENS SÓN REIS Delphine de Vigan Trad. Jordi Martín Lloret/Pablo Martín Sánchez Edicions 62/Anagrama

: 00:39:59

Veure vídeo

L'escriptor Paul Auster diu que, amb Vila-Matas, l'únic que has de fer és deixar-te portar, perquè estàs en mans d'un mestre. Així és ser la conversa amb ell, deixant-nos portar d'un lloc a un altre, però amb un punt de partida clar: la seva última novel·la, "Montevideo" (Seix Barral). El protagonista de la novel·la és un escriptor que pateix un bloqueig creatiu, i que ens portarà, com és habitual en Vila-Matas, de viatge. L'autor introdueix un element fantàstic que li permet parlar de la realitat i la fantasia, i que parteix d'un conte de Cortázar, "La puerta condenada". Instal·lats en un hotel de Montevideo, compartirem la inquietud del protagonista per saber què hi ha darrere d'una porta. Els lectors retrobaran, feliçment, l'univers particular de l'autor, que reflexiona sobre els diferents tipus d'escriptors, l'anomenada autoficció, l'impuls d'escriure o els nombrosos referents que l'han influït, i que apareixen al llarg de la novel·la. La que l'ha fet sentir, ens diu, més lliure. LLIBRE DE L'ENTREVISTA: MONTEVIDEO Enrique Vila-Matas Ed. Seix Barral A LES TRIES, PARLEM DE: SUBMERGIR-SE EN EL NAUFRAGI Adrienne Rich Trad. Pol Guasch Edicions Poncianes DE NOU CENTAURE Katixa Agirre Trad. Pau Joan Hernàndez/Aixa de la Cruz Ed. La Segona Perifèria/Tránsito EL GRAN BUIT Léa Murawiec Trad. Marta Marfany Ed. Finestres/Salamandra

: 00:38:24

Veure vídeo

L'escriptor Eduard Márquez ha publicat la que, segurament, és la seva novel·la més ambiciosa: 1969. Hi recull un any sencer, aquell 1969, que va representar "el principi del final". La història d'aquesta novel·la és també la història d'un bloqueig: Márquez es va haver d'aturar dues vegades i canviar el plantejament narratiu, perquè trobava que la ficció no estava a l'alçada de la realitat. És un dels temes que abordarem amb ell, que ha dedicat, finalment, vuit anys a tenir la novel·la que ell volia. Va arribar a reunir 25.000 documents de l'època, de tot tipus, com els que trobem al llibre (anuncis, cartes, informes policials...) i va parlar amb desenes de persones. Al final, són totes aquestes veus les que donen forma a 1969. Parlem amb ell del procés d'escriptura, del bloqueig, del paper de la ficció, de la transició, de les seves veus, i sobretot de la vida que trobem a les pàgines de la novel·la. LLIBRE DE L'ENTREVISTA: 1969 Eduard Márquez Ed. L'Altra/Navona A LES TRIES, PARLEM DE: L'ESTIU QUE LA MARE VA TENIR ELS ULLS VERDS Tatiana Tibuleac Trad. Carina Oproae/Marian Ochoa de Eribe Ed. Àmsterdam/Impedimenta LES ALTURES Sebastià Portell Ed. Empúries CONTRA LA NOSTÀLGIA Maria Canelles Ed. Angle

: 00:39:48

Veure vídeo

L'Imma Monsó és una de les escriptores més prestigioses de casa nostra. La convidem al programa per parlar de la seva última novel·la, "La mestra i la bèstia" (Anagrama), que ens situa el 1962, quan la Severina, amb 19 anys, arriba a un poble del Pirineu Ribagorçà per fer-hi de mestra. La novel·la també mira enrere, i descobrim que la protagonista ha viscut sempre molt aïllada, educada a casa per la seva mare, i poc conscient del moment polític que viu. De fet, com diu l'editorial, és "el subtil retrat d'una noia que aprèn a llegir entre línies la història del seu país". Parlem amb Monsó d'alguns elements recurrents a les seves novel·les, també presents aquí, com el sentit de l'humor. Del fet d'escriure i del que es produeix abans, la lectura, una experiència tan important per ella. Anem fins a l'origen de la novel·la, i també ens parla de context històric, de silencis, o de la importància de les paraules. LLIBRE DE L'ENTREVISTA: LA MESTRA I LA BÈSTIA Imma Monsó Ed. Anagrama A LES TRIES, PARLEM DE: LA QUARTA NOIA PER L'ESQUERRA Andreu Martín Ed. Clandestina ATERRATGE Eva Piquer Ed. Club Editor LA CAÇADORA DE DINOSAURES Agnès Rotger i Maria Picassó Ed. Petit Sàpiens EL BANDOLER LLEGENDARI Arnau Cònsul i David Parcerisa Ed. Petit Sàpiens

: 00:39:28

Veure vídeo

Estrenem la cinquena temporada de "Tot el temps del món" amb una declaració d'intencions: comencem parlant de traducció. La Dolors Udina, més veterana, i la Carlota Gurt, són dues traductores de referència a casa nostra. Es dona la casualitat (és una cosa bastant insòlita) que les dues han traduït recentment el mateix llibre de la Virginia Woolf, fragments dels seus diaris (que tenen sis volums en la versió anglesa). De fet, tot i que moltes entrades coincideixen, els llibres són diferents. La Dolors Udina ha traduït "Diari d'una escriptora" (Ed. Viena), que són fragments del diari de Woolf que va seleccionar el seu marit, Leon Woolf, després que ella es suïcidés. Per la seva banda, Carlota Gurt ha traduït "Diaris" (Club Editor), que recull fragments seleccionats per l'escriptor Gonzalo Torné. Les hem reunit per parlar de Virginia Woolf, de com és traduir-la, de les dificultats que s'han trobat, de l'evolució de la traducció o d'una cosa molt interessant pels espectadors: com és (i per què pot costar) llegir Virginia Woolf. La conversa és, sens dubte, una entrada privilegiada a l'univers de l'autora. A LES TRIES, PARLEM DE: ELS TRES MOSQUETERS Alexandre Dumas Trad. Anna Casassas Ed. Proa CONTES FILOSÒFICS Voltaire Trad. Joan-Lluís Lluís Ed. La Casa dels Clàssics TRES ANYS Anton Txékhov Trad. Arnau Narios Ed. Cal Carré LLIBRES DE L'ENTREVISTA: DIARI D'UNA ESCRIPTORA Virginia Woolf Trad. Dolors Udina Ed. Viena DIARIS Virginia Woolf Trad. Carlota Gurt Ed. Club Editor